Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
decumanus
A les ciutats i als campaments romans, via transversal, orientada d’oest a est, travessada perpendicularment pel cardo maximus
.
centuriació
Història
A les colònies romanes, divisió del terreny circumdant en centúries.
Els lots de terra resultants eren repartits als colons Aquesta delimitació tenia lloc a la fundació de la nova ciutat, una vegada traçats els dos eixos principals i perpendiculars cardo maximus i decumanus maximus
castra
Història
Campament militar que l’exèrcit romà construïa ocasionalment per pernoctar-hi, o de forma fixa, per hivernar-hi ( hibernacula
), a diferència dels establiments permanents o stativa
.
Hom hi traçava dues vies perpendiculars —el decumanus de nord a sud i el cardo d’est a oest—, les quals eren enquadrades dins d’un recinte quadrangular protegit per un fossat i una estacada Dins el recinte, i després d’un espai mort intervallum , s’aixecaven les tendes, l’ara, un petit fòrum a l’encreuament de les dues vies i la residència del general pretori Els castra donaren lloc a la formació d’un gran nombre de nuclis urbans dins l’àrea de colonització romana, especialment als sectors fronterers Rin, Danubi, Britània, nord d’Àfrica, NW de la península Ibèrica
Timgad
Ciutat
Nom modern de l’antiga ciutat de Thamugadi, a la Numídia (Algèria), al peu de l’Aurès, al S de Constantina.
Fou fundada per Trajà l’any 100 dC Colonia Traiana Marciana Thamugadi Al s IV esdevingué centre dels donatistes Destruïda poc temps després de l’època bizantina, fou ignorada fins a les excavacions del s XIX Hom ha pogut descobrir les ruïnes de la ciutat, amb els carrers, dividits en illes quadrades de cases, el fòrum a la cruïlla del cardo maximus i del decumanus maximus , el teatre, molt ben conservat, la biblioteca, el mercat, etc Fora del recinte de la ciutat hom ha trobat alguns santuaris pagans de l’època cristiana, hom hi ha trobat algunes esglésies i, sobretot, la…
groma
Arqueologia
Instrument d’anivellament que feien servir els agrimensors a l’antiga Roma.
Servia per a comprovar les alineacions que permetien la centuriació d’un territori, és a dir, la creació d’una mena de plantilla ortogonal que el dividia en parcelles exactament iguals entre elles Igualment, també permetia l’ortogonalitat amb què els romans dissenyaven tant els seus campaments militars com les seves ciutats de nova planta La groma consistia en una perxa vertical amb dos travessers units en forma de creu els dos travessers s’ajuntaven sobre un pivot per tal que poguessin girar horitzontalment En cadascun dels extrems dels travessers queia una plomada Els agrimensors orientaven…
fòrum
© Eulàlia Rius
Arqueologia
Centre de les ciutats romanes, on hi havia el mercat i la seu de les actuacions públiques.
Teòricament era emplaçat a l’encreuament de les dues vies principals, el cardo i el decumanus , tot i que de vegades era excèntric Als mateixos campaments militars hi havia un fòrum enfront del praetorium o tenda del general Hom coneix, per les excavacions arqueològiques, una considerable quantitat de fòrums de diverses ciutats A Roma, el fòrum fou una creació lenta els seus orígens semblen remuntar-se al segle VII aC Ja aleshores era a la intersecció del decumanus Via Sacra i el cardo vicus Tuscus, punt marcat pel temple rodó de Vesta, on era servat el foc sagrat…
cardo maximus
Urbanisme
Arqueologia
En les ciutats i els campaments romans, via central longitudinal, orientada de nord a sud, travessada perpendicularment pel decumanus.
Al cardo maximus corresponien altres cardines menors, parallels
Casa de la Ciutat de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura civil
Edifici seu de la corporació municipal de Barcelona, començat a construir el 1370, situat a l’antic decumanus
romà.
El mestre d’obres Pere Llobet construí primerament la gran sala dels Cent Jurats, de sostre enteixinat, amb decoració pictòrica obra de Jaume Canalies, Berenguer Llopard i Francesc Jordi, inaugurada el 1373 El 1400 fou enllestit l’enfront del carrer de la Ciutat amb la imatge de l’arcàngel sant Rafael damunt el portal, i els escuts de la ciutat i del rei, que contribuí econòmicament a l’obra Hi treballaren el mestre d’obres Arnau Bargués i els escultors Jordi Joan i Pere Sanglada 1400 Seguí la construcció de la sala del Trentenari i de l’antiga capella presidida pel retaule de la Mare de Déu…
Museu de Badalona
© Museu de Badalona
Museu
Museu construït sobre les antigues termes romanes de la ciutat a partir del 1955, i inaugurat el 1966.
Bé que els primers anys funcionà sobretot com a local d’activitats cíviques i culturals, a partir de la dècada de 1970 anà incorporant progressivament funcions museístiques Fites d’aquesta etapa foren la creació de l’arxiu històric de la ciutat 1979 i la restitució el 1980 de diverses peces que havien estat espoliades, entre les quals una escultura de la deesa Venus Actualment els fons del museu consten de cinc grans divisions arqueològic, artístic, històric i patrimoni documental Les restes romanes de l’antiga Baetulo, visitables al subsol, són el vessant més destacat del museu, amb diversos…
Bàrcino
Ciutat antiga
Nom catalanitzat de Barcino, ciutat romana fundada al litoral nord-oriental de la península Ibèrica, nucli a partir del qual s’originà la ciutat actual de Barcelona.
El nom prové, segons les teories més acceptades, d’un Barkeno iber, del nom Barcino deriva Barcinona , nom també llatí posterior a l’època romana i que hom utilitzà sovint en documents oficials fins al final del segle XVI Els seus habitants foren anomenats barcinonenses i, algunes vegades, fauentini Fundada al segle I aC com una de les dotze colònies de la Tarraconense, adscrita a la tribu Galèria, rebé el títol de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino i s’emplaçà entorn de l’actual mont Tàber, a l’actual barri gòtic de Barcelona Tenia la funció de defensar i exercir de centre del…