Resultats de la cerca

Els lots de terra resultants eren repartits als colons Aquesta delimitació tenia lloc a la fundació de la nova ciutat, una vegada traçats els dos eixos principals i perpendiculars cardo maximus i decumanus maximus

Hom hi traçava dues vies perpendiculars —el decumanus de nord a sud i el cardo d’est a oest—, les quals eren enquadrades dins d’un recinte quadrangular protegit per un fossat i una estacada Dins el recinte, i després d’un espai mort intervallum , s’aixecaven les tendes, l’ara, un petit fòrum a l’encreuament de les dues vies i la residència del general pretori Els castra donaren lloc a la formació d’un gran nombre de nuclis urbans dins l’àrea de colonització romana, especialment als sectors fronterers Rin, Danubi, Britània, nord d’Àfrica, NW de la península Ibèrica

Fou fundada per Trajà l’any 100 dC Colonia Traiana Marciana Thamugadi Al s IV esdevingué centre dels donatistes Destruïda poc temps després de l’època bizantina, fou ignorada fins a les excavacions del s XIX Hom ha pogut descobrir les ruïnes de la ciutat, amb els carrers, dividits en illes quadrades de cases, el fòrum a la cruïlla del cardo maximus i del decumanus maximus , el teatre, molt ben conservat, la biblioteca, el mercat, etc Fora del recinte de la ciutat hom ha trobat alguns santuaris pagans de l’època cristiana, hom hi ha trobat algunes esglésies i, sobretot, la…

Servia per a comprovar les alineacions que permetien la centuriació d’un territori, és a dir, la creació d’una mena de plantilla ortogonal que el dividia en parcelles exactament iguals entre elles Igualment, també permetia l’ortogonalitat amb què els romans dissenyaven tant els seus campaments militars com les seves ciutats de nova planta La groma consistia en una perxa vertical amb dos travessers units en forma de creu els dos travessers s’ajuntaven sobre un pivot per tal que poguessin girar horitzontalment En cadascun dels extrems dels travessers queia una plomada Els…

Teòricament era emplaçat a l’encreuament de les dues vies principals, el cardo i el decumanus , tot i que de vegades era excèntric Als mateixos campaments militars hi havia un fòrum enfront del praetorium o tenda del general Hom coneix, per les excavacions arqueològiques, una considerable quantitat de fòrums de diverses ciutats A Roma, el fòrum fou una creació lenta els seus orígens semblen remuntar-se al segle VII aC Ja aleshores era a la intersecció del decumanus Via Sacra i el cardo vicus Tuscus, punt marcat pel temple rodó de Vesta, on era servat el foc sagrat Inicialment…

El mestre d’obres Pere Llobet construí primerament la gran sala dels Cent Jurats, de sostre enteixinat, amb decoració pictòrica obra de Jaume Canalies, Berenguer Llopard i Francesc Jordi, inaugurada el 1373 El 1400 fou enllestit l’enfront del carrer de la Ciutat amb la imatge de l’arcàngel sant Rafael damunt el portal, i els escuts de la ciutat i del rei, que contribuí econòmicament a l’obra Hi treballaren el mestre d’obres Arnau Bargués i els escultors Jordi Joan i Pere Sanglada 1400 Seguí la construcció de la sala del Trentenari i de l’antiga capella presidida pel retaule de la Mare de Déu…

Al cardo maximus corresponien altres cardines menors, parallels

Bé que els primers anys funcionà sobretot com a local d’activitats cíviques i culturals, a partir de la dècada de 1970 anà incorporant progressivament funcions museístiques Fites d’aquesta etapa foren la creació de l’arxiu històric de la ciutat 1979 i la restitució el 1980 de diverses peces que havien estat espoliades, entre les quals una escultura de la deesa Venus Actualment els fons del museu consten de cinc grans divisions arqueològic, artístic, històric i patrimoni documental Les restes romanes de l’antiga Baetulo, visitables al subsol, són el vessant més destacat del museu, amb diversos…

El nom prové, segons les teories més acceptades, d’un Barkeno iber, del nom Barcino deriva Barcinona , nom també llatí posterior a l’època romana i que hom utilitzà sovint en documents oficials fins al final del segle XVI Els seus habitants foren anomenats barcinonenses i, algunes vegades, fauentini Fundada al segle I aC com una de les dotze colònies de la Tarraconense, adscrita a la tribu Galèria, rebé el títol de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino i s’emplaçà entorn de l’actual mont Tàber, a l’actual barri gòtic de Barcelona Tenia la funció de defensar i exercir de centre del…