Resultats de la cerca
Es mostren 180 resultats
Georg Cantor
Georg Cantor
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
Estudià a Zuric, Göttingen i Frankfurt, i es doctorà en filosofia a Berlín 1867 Fou professor a la Universitat de Halle Wittenberg des del 1872 al 1905 La seva obra abastà els camps de l’anàlisi, la topologia i la lògica matemàtica Creador de la teoria de conjunts, la seva anàlisi del concepte d’infinit ha plantejat la necessitat d’un examen crític dels mateixos fonaments de les matemàtiques Definí el concepte de cardinal per a conjunts finits i infinits Així mateix, desenvolupà la teoria dels nombres irracionals, introduí els nombres transfinits i definí, alhora que…
Fortuny
Cristianisme
Prevere, jutge de tots els cristians de la regió de Lleida sota el domini del visir Zamega.
El 987 definí el plet entre els homes d’Aguinaliu i de Jusseu, al terme de Benavarri
segon
Física
Unitat de temps en el sistema internacional (SI).
El 1967 la XIII Conferència General de Pesos i Mesures CGPM el definí com la durada de 9 192 631 770 períodes de la radiació corresponent a la transició entre els dos nivells hiperfins de l’estat fonamental de l’àtom de cesi-133 El seu símbol és s A partir de la tradició, tan antiga, de dividir el dia en 24 hores, cadascuna d’elles dividida posteriorment en 60 minuts i cadascun d’aquests en 60 segons, el segon fou definit com 1/86400 del dia solar mitjà Davant la dificultat de precisar la definició de dia solar mitjà, el 1956 el Comitè Internacional de Pesos i Mesures CIPM, a…
Bekennende Kirche
Moviment iniciat durant el període nazi per un grup de cristians de l’Església evangèlica alemanya, que s’oposà a la política d’intromissió eclesiàstica del govern i a l’Església estatal representada pels Deutsche Christen.
Enfront d’ells definí la fe i la missió de l’Església sínode de Barmen, 1934 i instituí una administració provisional amb autoritat canònica
Thomas Jan Stieltjes
Matemàtiques
Matemàtic holandès naturalitzat francès.
Fou professor a Tolosa, i estudià les sèries, la teoria de nombres i, sobretot, les integrals definí el concepte d’integral que duu el seu nom
Aleksandr Mikhailovič Butlerov
Química
Químic rus, deixeble de Charles Wurtz, professor de química orgànica a Kazan’.
Definí el concepte de l’estructura química, el qual permeté d’arribar al concepte d’isomeria L’aplicació d’aquests principis el portà a descobrir els alcohols terciaris
concili V del Laterà
Divuitè concili ecumènic (1512-17), convocat per Juli II (enfront d’un sínode cismàtic reunit a Pisa per Lluís XII de França) i prosseguit per Lleó X.
Ratificà el concordat amb Francesc I de França, establí la superioritat del papa sobre el concili, definí la doctrina de la immortalitat de l’ànima i promulgà decrets de reforma
Armand Quatrefages de Bréau
Antropologia
Antropòleg francès.
Deixeble de Cuvier, estudià gran nombre d’ossos humans fòssils, definí els trets més característics de l’home de Cromanyó i escriví, juntament amb ETHamy, una fonamental Crania Ethnica 1873-82
Theodor Hartig
Tècnic forestal alemany.
És autor de nombrosos treballs sobre anatomia i fisiologia de les plantes forestals, particularment sobre llur creixement, així com també sobre entomologia forestal Descobrí i definí el tub cribrós i el plasmodesma
Nicolas-François Blondel
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte, enginyer i urbanista francès.
En el seu llibre Cours d’architecture 1675-83 definí i defensà el classicisme arquitectònic més estricte És autor, a París de l’arc de triomf dit Porte de Saint-Denis 1671-72