Resultats de la cerca
Es mostren 383 resultats
degà
Cristianisme
Dignitat del capítol catedral o col·legiata que comporta el dret de presidència.
En l’anglicanisme, aquest càrrec té sovint una independència de l’autoritat episcopal Pot correspondre també a un bisbe el bisbe de Londres, per exemple, és degà de la província de Canterbury
degà
Cristianisme
Prevere que tenia cura d’una circumscripció diocesana equivalent a l’actual arxiprestat, per delegació del bisbe.
Anomenat també vicari forà o rurla , fou sinònim d’arxipreste A partir del concordat amb Espanya del 1851, pel qual foren creats nous arxiprestats, el nom i l’ofici de degà foren reservats per a les antigues circumscripcions diocesanes, com és el cas de l’actual bisbat de Barcelona, que manté degans a Granollers, Vilafranca i Piera
degà | degana
Membre d’una corporació, o professor d’una facultat universitària, elegit o designat per a presidir-la.
degà | degana
El membre més antic d’un cos per ordre de recepció.
cardenal degà
Cristianisme
El més antic, per consagració episcopal, entre els cardenals-bisbes, i titular de la seu suburbicària d’Òstia.
Vicent Bendicho
Historiador, degà de la col·legiata d’Alacant.
Escriví, a partir d’uns materials del seu germà Jaume, una Crónica de la ciudad de Alicante, que arriba fins el 1650
Ramon de Caldes
Dret
Degà de la seu de Barcelona (1162-99) i jurista.
Per encàrrec del rei Alfons I de Catalunya-Aragó ordenà l’arxiu reial, n'escollí els documents vàlids per als drets de la corona i els féu copiar, entre el 1194 i el 1196, en el Liber feudorum maior El seu valer com a jurista es mostra tant pel pròleg, dedicat al rei, com per l’ordenació intelligent de les gairebé mil escriptures que aplegà
Ramon Gómez i Ferrer
Pediatria
Metge pediatre; fou catedràtic i degà de la Universitat de València.
Dirigí la revista La Medicina Valenciana i presidí l’Acadèmia de Medicina 1917 Publicà La herencia orgánica desde el punto de vista higiénico 1884 i La atrofia muscular progresiva y la parálisis glosolabiolaríngea 1885, així com diversos treballs sobre higiene escolar
Mundo Deportivo
Publicacions periòdiques
Esport general
Diari en castellà, degà de la premsa esportiva de l’Estat espanyol.
Nascut al febrer del 1906 amb el nom d’ El Mundo Deportivo , és la publicació esportiva més antiga que se segueix editant a Espanya i la segona més antiga d’Europa, per darrere de La Gazzetta dello Sport Inicialment, es publicà com a setmanari, però posteriorment fou bisetmanal del gener al setembre del 1923, trisetmanal 1923-24, quadrisetmanal 1924-29 i diari des del 1929 Fou impulsat per Jaume Grau i el seu primer director esportiu fou el pioner de la premsa escrita Narcís Masferrer tingué en l’encert periodístic de Josep Torrents la seva oportunitat d’expansió Després de la guerra civil…
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina