Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
deixalles
Ossos, peles, trossos de vianda no aprofitats, etc, que resten al plat després de menjar.
deixalles
Allò que hom deixa de banda com a inservible o inaprofitable.
deixalles espacials
Astronàutica
Restes de satèl·lits o de naus espacials que queden orbitant al voltant de la Terra un cop acabada la seva missió.
Poden caure a la Terra o bé produir accidents a l’espai L’origen, en una proporció important, és l’explosió de ginys naus, satèllits, coets, telescopis, etc fora de servei a l’espai i la collisió posterior entre els fragments L’acumulació de deixalles espacials pot dificultar o posar en perill les missions espacials Des de l’inici de la cursa espacial, el nombre de deixalles que orbiten al voltant de la Terra no ha parat de créixer El 2017 s’estimaven en uns 18000 els objectes dels quals es feia un seguiment que estaven en òrbita, procedents dels prop de 5000 llançaments de ginys espacials…
recollida de deixalles
Electrònica i informàtica
Procés que identifica les cel·les que ja no són utilitzades i les allibera.
La gestió dinàmica de la memòria, és a dir, que les tasques i estructures de dades vagin ocupant memòria a mesura que la necessiten, i alliberant-la quan ja no l’han de menester, fragmenta la memòria La recollida de deixalles d’una banda comprova la integritat de les referències i de l’altra augmenta el rendiment del sistema
Melissa
Astronàutica
Programa de l’ESA que té com a objectiu estudiar la producció d’aliments i el reciclatge de deixalles en llargues estades a estacions espacials.
La recerca a la planta pilot, installada a la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigida per Francesc Gòdia, estudia la forma de reproduir cicles semblants als que es donen a la Terra Així, hom investiga el creixement d’algues en microgravetat i l’aprofitament de les deixalles orgàniques dels astronautes Aquestes passarien per diferents reactors on es descompondrien en diversos gasos i en nitrats, i aquests darrers servirien d’adob per a les algues
reciclatge industrial
Economia
Procés econòmic d’aprofitament de les deixalles, per a recuperar-les, reavaluar-les i reutilitzar-les com a matèries primeres secundàries i que n’implica un triatge per a homogeneitzar-les.
Els procediments són reutilització usos múltiples, postutilització granulats de pneumàtics vells, per exemple i postreutilització paper reciclat Alhora que elimina deixalles, el reciclatge redueix la contaminació i crea valor econòmic Afavorit pels estats, ha esdevingut una branca productiva important que, de vegades, genera un comerç internacional significatiu
compostatge
Compostatge amb putrefacció aeròbica natural: 1, receptacle d’escombraries; 2, cinta transportadora; 3, trituradora de martells; 4, canal dosificador; 5, tambor magnètic; 6, trituradora fina; 7, cinta transportadora; 8, tamís vibrador; 9, regulador; 10, mesclador; 11, tanc de fangs; 12, bomba; 13, compost fresc; 14, residus del tamisatge
©
Biologia
Agronomia
Procés d’acceleració de la descomposició aeròbica de la matèria orgànica de les deixalles domèstiques, que condueix a l’obtenció d’una mena d’humus aprofitable per a l’agricultura ( compost
).
El compostatge es porta a terme en installacions on els residus biodegradables són polvoritzats per tal d’augmentar la superfície de contacte amb l’aire i de fer-se més susceptibles a l’atac dels bacteris i fongs aerobis Els residus són sotmesos a un tambor magnètic que en separa els components metàllics els residus sòlids són triturats, tamisats i mesclats amb fang residual de les estacions depuradores biològiques d’aigües, i hom li ajusta la humitat entre un 40% i un 60% La degradació biològica s’esdevé sobre una superfície impermeable en un gruix d’uns dos metres els residus són remoguts…
roís
Deixalles de menjar.
tauró blanc
Ictiologia
Selaci pleurotremat de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels odontàspids, d’uns 12 m de llargada, amb les parts superiors grises blavoses i les inferiors blanques, peduncle caudal amb els costats proveïts d’una carena, dents molt grosses triangulars i en forma de serra.
És molt perillós per la seva ferocitat i grandària, s’alimenta de grans peixos, tortugues de mar i mamífers marins, i segueix sovint els vaixells en recerca de les deixalles Habita a les mars càlides i temperades, on és poc abundant És rar als Països Catalans
escombraries
Rebuigs de la cuina o de la taula, deixalles, etc.