Resultats de la cerca

Influït per Honegger, compongué música escènica a la recerca d’un teatre total, amb elements cultes i populars, com les òperes còmiques Le Poirier de misère 1927, Ginevra 1942 i Puck 1949 Compongué també ballets, música simfònica, de cambra i de film

Treballà com a actor i realitzà diversos curtmetratges per dedicar-se, posteriorment, al llargmetratge on debutà l’any 1933 amb Paris-Deauville Altres films seus són Macao, enfer du jeu 1939, L’éternel retour 1943, La symphonie pastorale 1946, Gran Premi del Festival de Canes, Dieu a besoin des hommes 1950, Premi Internacional de Festival de Venècia, Notre Dame de Paris 1956, Maigret tend un piège 1957, Les amitiés particulières 1964, Le lit à deux places 1965, Le Soleil des voyous 1967 La Peau de torpedo 1970, Bernadette 1988 i Marie de Nazareth 1995 Feu també produccions per a la televisió

Collaborà amb Jean Aurenche, i ambdós constituïren una sòlida base per al cinema francès de 1940-50, participant en l’obra de Claude Autant-Lara, en la de René Clément i en la de Jean Delannoy

Debutà com a secundària el 1936 i el seu primer paper protagonista fou a Griboulle 1937, de Marc Allegret Després de Remorques 1941, de Jean Gremillon, el 1942 anà a Hollywood, on actuà, sense gaire èxit, a Joan of Paris 1942, de Robert Stevenson  Passage to Marseille 1944, de Michael Curtiz, i The Chase 1946, d’Arthur Ripley Aquest any tornà a França, on assolí el seu èxit més remarcable a La symphonie pastorale 1946, de Jean Delannoy, que li valgué ser premiada a Canes Posteriorment rodà, entre d’altres,  The Fallen Idol 1948, de Carol Reed  Les orgueilleux 1953, d’Yves…

Arribà a França amb Chagall i Jean Pougny, després de dirigir a l’URSS la pantomima de massa La presa del Palau d’Hivern Treballà per a Friedrich W Murnau, Orson Welles, Jean Delannoy, Jean Cocteau, i especialment per a Max Ophüls La Ronde 1950 i Lola Montes 1955

Escriví, entre d’altres, els guions de La symphonie pastorale Jean Delannoy, 1946, segons la novella de Gide, i de Jeux interdits René Clement, 1952 Cal destacar, a més, els que féu per a Claude Autant-Lara Le diable au corps , 1947 Le blé en herbe , 1954 En cas de Malheur , 1958, etc i Bertrand Tavernier Que la fête commence , 1975 Le juge et l’assassin , 1976, guardonats amb dos Césars i L’étoile du nord 1982 de Pierre Granier-Grisolia, rebé també un César Collaborà sovint amb Pierre Bost

Estudià a l’École des Beaux Arts, però parallelament inicià una carrera com a actor per la qual finalment s’inclinà El 1943 obtingué el seu primer paper en el film Le Voyageur de la Toussaint En el teatre formà part successivament de la Comédie Française 1942-46, de la companyia Renaud-Barrault, el Théâtre Hébertot, el Théâtre Edouard VII i el Théâtre de la Madeleine En cinema actuà en una cinquantena de pellícules, de les quals destaquen Maigret tend un piège 1958, de J Delannoy, Les Grandes Familles 1958, de D de la Patellière, La Mort de Belle 1961, d’E Molinari i La Peau…

Amb les primeres projeccions dels gemans Lumière al Salon Indien del Grand Café 1895 nasqué el cinema a França a la cambra documentalista dels Lumière i de llurs imitadors seguí la fantasia desbordant de Georges Méliès Si el capdavanter de la indústria cinematogràfica Charles Pathé donà a conèixer Ferdinand Zecca amb el seu realisme truculent, el seu competidor Léon Gaumont difongué l’obra de Louis Feuillade i tota una producció de films seriats d’un gran èxit popular, alhora que el film d’art , teatralitzat i limitat, restava marginat Parallelament sorgí un cinema còmic francès, la màxima…