Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
kombutxa
Alimentació
Beguda probiòtica d’origen probablement manxurià, rica en nutrients, lleugerament carbonatada, d’un gust entre dolç i agre i una olor semblant a la del iogurt o el quefir, que resulta de la fermentació que produeix una colònia simbiòtica de bacteris (Acetobacter) i llevats (Brettanomyces i Saccharomyces) en una infusió de te verd o negre amb sucre.
Se li atribueixen propietats terapèutiques no demostrades científicament
etambutol
Farmàcia
Química
Antibiòtic sintètic derivat de l’etilendiamina, que es fon a 88°C.
Les seves propietats tuberculostàtiques foren demostrades per Wilkinson l’any 1961 Hom utilitza l’isòmer dextrogir i l’administra en forma de clorhidrat hom n'aconsegueix el màxim nivell plasmàtic al cap de 2-4 hores En medicina, és emprat en combinació amb altres productes antituberculosos
postulat
Lògica
Proposició fonamental d’un sistema deductiu que ni és evident ni pot ésser demostrada.
Tradicionalment el postulat era contraposat a l'axioma, pel fet de no ésser evident ni universalment acceptat, i al teorema, pel fet de no ésser demostrable Actualment, tanmateix, hom assimila el postulat a l’axioma, per tal com pot ésser posada en qüestió la idea d’evidència Més que no el seu caràcter apriorístic, el que hom entén avui com a propi del postulat és la posició primària que aquest ocupa en un sistema formal El sistema de postulats d’una teoria ha d’ésser elegit de tal manera que totes les proposicions de la teoria puguin ésser deduïdes per una cadena de raonaments d’aquells…
atzar
Matemàtiques
Conjunt de causes inconegudes que produeixen un efecte no previsible; un fenomen és atribuïble a l’atzar, o és fortuït o és aleatori, quan no és ni inevitable ni impossible.
Una característica important d’aquests fenòmens és que llur realització depèn d’un conjunt de condicions massa complexes per a poder-les conèixer i estudiar totes Un esdeveniment que apareix inevitablement quan es produeix un conjunt de condicions és un esdeveniment cert respecte a aquestes hom anomena impossibles els que mai no poden aparèixer Els esdeveniments fortuïts són els que tant poden donar-se com no donar-se si es realitzen les condicions és a dir, si aquestes no reflecteixen del tot les condicions necessàries i suficients perquè es realitzi l’esdeveniment, i es tracta de fenòmens…
teorema
Matemàtiques
Qualsevol proposició matemàtica que pot ésser demostrada a partir d’unes hipòtesis, uns axiomes o altres proposicions demostrades anteriorment.
Les proposicions prèvies de demostració breu que precedeixen un teorema de demostració més complicada són dites lemes , mentre que les conseqüències que es deriven del teorema són anomenades corollaris Hom anomena també teorema qualsevol conclusió general que ja ha estat demostrada Una conjectura , en canvi, és una proposició que hom creu certa però en desconeix la demostració Hi ha nombrosos teoremes coneguts, com ara el de Pitàgores, el de Tales, el del valor mitjà, etc Dos teoremes són anomenats recíprocs quan cadascun té per hipòtesi la conclusió de l’altre
petició de principi
Lògica
Fal·làcia del raonament consistent a prendre com a premisses una o més proposicions idèntiques o equivalents a la conclusió, o bé que la requereixen per a ésser demostrades.
dogmatisme
Actitud i procediment, que hom adopta en els més diversos camps (filosòfic, religiós, polític, etc), consistents en l’establiment d’unes premisses dogmàtiques, enteses com a axiomes i no demostrades racionalment.
Jean-Baptiste Lully
Música
Compositor, ballarí i violinista francès d’origen italià.
Vida Fou el compositor més important de la França de l’època i el responsable d’importants aportacions en el camp de la música teatral i també de la sacra Creà el gènere denominat tragèdia lírica o tragédie en musique De família humil, el 1646 es traslladà a París, on, gràcies a Roger de Lorena, cavaller de Guisa, aconseguí un càrrec al servei de Mademoiselle de Montpensier, la seva neboda, que volia practicar l’italià, amb qui romangué fins als vint anys, edat a la qual ja era un excellent guitarrista, ballarí i violinista Possiblement en aquesta època estudià composició amb Nicolas Métru i…
,
Sardenya

Cala de la costa de Sardenya
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa de la Mediterrània, la segona d’aquesta mar per la seva superfície, que forma part de l’estat italià.
La capital és Càller Forma un ample quadrilàter de 270 km de llarg per uns 140 d’ample, al S de Còrsega, illa de la qual la separa l’estret de Bonifacio, i és a igual distància de Gènova, Menorca i Marsella Constitueix una regió amb estatut especial dins l’estat italià, i des del 2001 és dividida en vuit províncies Càller , Campidano Mitjà, Carbonia-Esglésies, Nuoro , Òlbia-Tempio, l’Ollastra , Oristany i Sàsser La geografia Geològicament, Sardenya presenta una estreta relació amb l’illa de Còrsega constitueix un fragment del sòcol hercinià tallat per nombroses falles, que presenta…
Europa
Vista dels penya-segats del comtat de Devon, a la Gran Bretanya
© Corel Professional Photos
Continent
Continent situat entre els 71° 08´ (al cap Nord) i els 36° de latitud nord (a la Punta Marroquí, al sud de la península Ibèrica) i entre els 9° 31´ de longitud oest (al cap Rock, a Irlanda) i els 67° 20´ de longitud est (al sector polar dels Urals); és l’extrem nord-occidental de l’antic continent.
És separat de l’Àrtic per l’oceà Glacial Àrtic, d’Amèrica per l’oceà Atlàntic, d’Àfrica per l’estret de Gibraltar i per la mar Mediterrània, i és unit a Àsia sense transició hom pren com a divisòria convencional els Urals, la mar Càspia, els rius Emba i Manyč bé que de vegades hom l’ha feta passar per la serralada principal del Caucas, la mar Negra i els estrets del Bòsfor i dels Dardanels 10522 140 km 2 699285000 h est 1993 La geografia física El relleu i la geologia Europa és el continent més baix, després d’Austràlia Té una altitud mitjana aproximada de 300 m dos terços de la superfície…