Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Engelbert Dollfuss
Història
Política
Polític conservador austríac.
Fou secretari del Landbund lliga agrària de la Baixa Àustria i ministre d’agricultura el 1931 El 1932 ascendí a la cancelleria sostingut pels socialcristians, el Landbund i el Heimatblock, braç polític dels grups armats parafeixistes de la Heimwehr El 1933 derogà la constitució i intentà l’establiment d’un estat corporatiu a l’estil italià fixà una nova constitució 1934 i afirmà una política exterior d’aliança amb Mussolini protocols romans de 1934 Prohibí el partit nacionalsocialista, declarà illegals tots els partits, excepte el nou Front Patriòtic, i esclafà violentament una…
velocitat variable
Transports
Sistema de regulació de la velocitat dels vehicles a les carreteres catalanes que varia segons incidències com ara la intensitat del trànsit o la contaminació.
Entre el gener i el març del 2011 el govern català derogà l’anomenada zona 80 km/h als accessos a Barcelona i implantà un mapa de velocitats amb límits a 100 i 120 km/h en diversos trams A més, el sistema de velocitat variable, ja existent a la C-32 autopista dels túnels del Garraf, entre Castelldefels i el nus del Llobregat i C-31 entre Castelldefels i la plaça de Cerdà, a Barcelona, s’estengué a la AP-7/AP-2/B-23 entre Martorell i la Diagonal, que entrà en funcionament al final del gener de 2012 El sistema de control dinàmic de la velocitat permet modificar el límit de…
Rafael Caldera Rodríguez
Política
Polític veneçolà.
Llicenciat en dret 1938 i doctorat en ciències polítiques 1939, durant la seva època d’estudiant fou secretari general de la Juventud de Acción Católica En 1941-44 fou diputat pel partit Acción Nacional, i en 1945-48 ocupà el càrrec de fiscal general, que dimití per desavinences amb l' Acción Democrática de Rómulo Betancourt , aleshores en el poder El 1946 fundà el Comité de Organización Política Electoral Independiente COPEI, d’ideologia socialcristiana, pel qual fou elegit diputat en l’assemblea constituent 1946-47 Arran de la dictadura de Marcos Pérez Jiménez 1952-58, fou empresonat el…
segona guerra dels Remences
Història
Segona rebel·lió dels pagesos de remença, iniciada el 1483 i que perdurà fins a la sentència arbitral de Guadalupe el 1486.
A les corts de 1480-81 fou promulgada la constitució Com per lo Senyor 8 d’octubre de 1481, que derogà la sentència interlocutòria d’Alfons el Magnànim i retornà als senyors els drets sobre remences Però quan els procuradors senyorials intentaren d’aplicar l’acord de l’assemblea, els camperols reaccionaren violentament Ferran II decidí seguir una política de concòrdia i autoritzà de bell nou la reunió dels remences i la imposició de talls per aconseguir la redempció dels mals usos Salvaguarda del 1483 L’oferta reial fou acceptada pels remences moderats, però un grup d’exaltats de…
compravenda a carta de gràcia
Dret civil
Contracte de compravenda en el qual el venedor es reserva el dret de redimir o de lluir i quitar quan transmet la cosa.
Constitueix un específic contracte típic, deferent, per tant, del de la compravenda amb pacte de retre, pel fet de crear conjuntament amb la transmissió de la propietat el dret, en aquest cas alienable separadament, de lluir i quitar Ha estat objecte d’una nova regulació per una llei de l’any 1991 D’ençà, ja no es considera una institució perjudicial perquè no inclou un dret real de garantia d’un préstec usurari, sinó que el seu fonament és la transmissió inicial d’una propietat de manera indefinida, però no definitiva En aquest sentit, es pot redimir o recuperar la cosa venuda per part del…
Llei de llengües d’Aragó
Llei aprovada el 2009 i derogada el 2013 que reconeixia alguns drets lingüístics als catalanoparlants de la Franja de Ponent i als aragonesoparlants de l’Alt Aragó, referents a l’ensenyament i a les relacions amb l’Administració.
Fou aprovada el 22 de desembre de 2009, amb la denominació de Ley de Uso, Protección y Promoción de las Lenguas Propias de Aragón, en la tercera i darrera legislatura del president catalanoparlant d’Aragó, Marcel•lí Iglesias PSOE Reconeixia quatre zones lingüístiques segons la proporció d’ús del castellà, el català i l’aragonès una zona d’ús exclusiu del castellà, una zona de coexistència històrica del castellà i l’aragonès al nord d’Aragó, una zona de coexistència del castellà, el català i l’aragonès al nord-est i una zona de coexistència del català i el castellà a l’est Les dues darreres…
Jaume Callís
Portada de De moneta, obra de Jaume Callís publicada a Lió el 1556
© Fototeca.cat
Història del dret
Jurista i advocat.
Fill de Pera Roitg i Sibilia Callis, senyora útil del mas el Callís d’Orís Osona, on probablement nasqué malgrat que el costum el fa de Vic, potser perquè ell deia que era vigatà, ja fos perquè visqué en aquella ciutat o perquè probablement ningú hagués sabut on era el petit llogarret d’Orís Estudià dret a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc i a Lleida, on es doctorà Exercí d’advocat a Tolosa de Llenguadoc i, a Catalunya, a Vic i a Barcelona durant trenta anys Fou conseller i advocat fiscal dels reis Martí I, Ferran I, que l’armà cavaller, i Alfons IV de Catalunya-Aragó En nom de Ferran…
William Jefferson Clinton

William Jefferson Clinton
© Fototeca.cat-Corel
Política
Polític nord-americà, conegut pel nom de Bill Clinton.
Format a les universitats de Georgetown, Oxford i Yale, en 1974-76 fou professor de dret a Arkansas Afiliat al partit demòcrata, fou governador general d’aquest estat en 1979-81 i en 1983-91 El 1992 derrotà George H Bush en les eleccions presidencials El seu mandat estigué marcat per la presumpta implicació en un escàndol de corrupció durant la seva època de governador En política interior, l’enorme dèficit públic i la majoria republicana al Congrés sorgida de les eleccions legislatives del 1994 l’obligaren a reduir dràsticament el seu programa inicial de millora de les prestacions socials,…
Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006

Portada de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya 2006, dissenyada per Antoni Tàpies
© JoMV
Dret català
Llei orgànica promulgada el 19 de juliol de 2006 que atorga a Catalunya un règim d’autonomia en substitució de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, el qual deroga.
Antecedents, elaboració i aprovació El nou text es desenvolupà a partir de la iniciativa de reforma de l’Estatut del 1979 assumida pel govern català tripartit Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE , Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Republicana de Catalunya sorgit de les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades al novembre del 2003 Durant la campanya electoral, l’encara candidat socialista a la presidència del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero es comprometé públicament, segons expressió literal, a donar suport a l’estatut que aprovés el Parlament de…
Estatut d’Autonomia del País Valencià del 2006
Dret català
Llei orgànica promulgada el 10 d’abril de 2006 que atorga al País Valencià un règim d’autonomia en substitució de l’Estatut d'Autonomia del País Valencià del 1982, el qual deroga.
Les negociacions del projecte s’allargaren durant els deu mesos anteriors a la seva aprovació fins que un pacte entre el president Francesc Camps Partit Popular i Joan Ignasi Pla, secretari general del principal partit de l’oposició del Partit Socialista del País Valencià PSPV, possibilità una fórmula de consens rebutjada frontalment per Esquerra Unida i l’extraparlamentari Bloc Nacionalista Valencià BNV Després dels tràmits al parlament valencià i al Congrés i el Senat espanyols, el projecte fou definitivament aprovat el 27 de març per les Corts Valencianes i entrà en vigor l’11 d’abril…