Resultats de la cerca
Es mostren 159 resultats
arc aòrtic
Anatomia animal
Cadascun dels vasos circulatoris en forma d’arc que s’originen a partir de l’aorta ventral i que es reuneixen per formar l’aorta dorsal, en els embrions dels vertebrats.
En els animals adults perduren només en els peixos, relacionats amb els arcs branquials N'existeixen típicament sis parells, disposats bilateralment en el cos en principi, cada parell correspon a un parell d’arcs viscerals Això només en els embrions, perquè amb la reducció o transformació dels arcs viscerals, els arcs aòrtics sofreixen una regressió, cada cop més acusada des dels vertebrats inferiors als superiors, o bé es transformen en altres estructures El primer parell es redueix en estadis encara molt primitius el segon, així com la resta, perdura en àgnats i peixos i desapareix…
ferrimagnetisme
Física
Fenomen intermedi entre el ferromagnetisme i l’antiferromagnetisme que es presenta en les substàncies que contenen ferro trivalent (Fe3 +) i un altre metall divalent (Fe2 +, Ni2 +, Mn2 +, etc) com és el cas de les ferrites.
Desapareix en atènyer una temperatura determinada
Clarà

Detall de les restes del castell de Clarà (Moià)
© C.I.C. - Moià
Castell
Castell, actualment arruïnat, del municipi de Moià (Moianès), damunt un tossal, a la dreta de la riera de l’Om, i al costat de l’església de Sant Andreu de Clarà.
El castell de Clarà mostra encara les seves abundants ruïnes i torre mig partida prop del Mas Coromines, on és ben visible la capella de Sant Andreu Els seus antics senyors, els Clarà i els Rocafort, dominaven sobre la major part del terme segles XI-XIII fins que foren desbancats pel llinatge dels Planella Els primers documents del segle X parlen d’un castell de Moià, que ben aviat desapareix de la documentació aquestes mencions o bé es refereixen a una primitiva fortificació situada a l’indret de la vila, desapareguda, o bé és una manera arcaica de designar el castell i terme de Clarà Els…
espiracle
Anatomia animal
Cadascun dels orificis que serveix per a la sortida de l’aigua que mulla les brànquies de les larves dels amfibis anurs.
L’espiracle desapareix quan les brànquies són substituïdes per pulmons
efecte Zeigarnik
Psicologia
Fenomen en virtut del qual l’individu tendeix a recordar més fàcilment les tasques inacabades, interrompudes un quant temps, que les ja acabades.
L’efecte desapareix, tanmateix, en certes circumstàncies fracàs, situació especial d’estrès, etc
‘caput succedaneum’
Pediatria
Tumefacció de la regió cranial del nounat que correspon a una inflamació o una hemorràgia produïda per la pressió del cap fetal contra el coll uterí durant el procés del part.
La tumefacció desapareix normalment els primers dies de vida, sense necessitat d’aplicar cap tractament
labirintoplegia
Patologia humana
Fallada sobtada, total i definitiva de l’orella interna a causa de trastorns vasculars o bé d’infeccions víriques.
Es manifesta amb sordesa total, que pot ésser permanent, i vertigen intens, que desapareix al cap d’un temps
resplendor alpina
Meteorologia
Fenomen òptic que s’esdevé als cims i a les planes nevades situats a la banda oposada al sol, abans de l’alba i després de la posta, a manera de crepuscle i amb coloracions que van del roig brillant al gris rogenc segons les fases del fenomen.
Desapareix quan el sol és a 5 o 6 sota l’horitzó, tot difuminant-se en la llum crepuscular general
Edward Ruscha
Pintura
Pintor nord-americà.
Utilitza l’escriptura com a forma de representació, intercalada amb la imatge de formes diferents En altres obres, el text desapareix i només resten les siluetes de les formes
riu Malo
Riu
Afluent de capçalera de la Garona, a la Vall d’Aran (terme de Salardú), emissari dels estanys del Rosari i de Baciver (terme d’Alt Àneu, al Pallars Sobirà).
Desapareix al peu de la muntanya de Vaquèira, i ressorgeix poc després, al güell del riu Malo o forat d’Et Bò Aflueix al riu de Ruda per la dreta
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina