Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
patronímic | patronímica
Lingüística i sociolingüística
Dit del nom o cognom que es deriva, per mitjà d’un sufix, del nom del pare.
Així, entre els grecs antics, els noms Eàcida, Pèlida, Atrida per mitjà del sufix -ίδηζ designaven els fills d’Eac, de Peleu i d’Atreu Aquest ús és també freqüent en les llengües eslaves Ivanovič, Ivanovna indiquen, respectivament, ‘fill’ i ‘filla d’Ivan’ Per un procés semblant, tots els membres d’una família a vegades són anomenats pel cognom patern així a Roma els Marci descendeixen d’una estirp anomenada Marcius
clau

Clau musical: claus de sol, fa i de do
© Fototeca.cat
Música
Signe escrit al començament, i a voltes entremig, de les línies horitzontals que serveixen de guia en la notació musical, el qual determina el nom i l’altura corresponents a les notes que hi són col·locades.
Actualment hom utilitza sobretot les claus de sol en segona línia, de do en tercera i en quarta, i de fa en quarta, que indiquen on són situats el sol 3, el do 3 i el fa 2 Originàriament servien de signe les lletres que, segons la notació alfabètica, designaven els graus que són a un semitò del grau immediat inferior, primerament segle X les equivalents a do c i a fa f, i més tard segle XV l’equivalent a sol g per a la transposició a la quinta superior dels tons eclesiàstics Darrerament foren fixades com a claus les transformacions d’aquestes mateixes lletres Per tal d’evitar…
Vall dels Reis

La Vall dels Reis
© JoMV
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic egipci situat a la vora occidental del Nil, a l’altura de Luxor.
Consta, de fet, de dues valls, la de l’oest, o “de les mones”, on hom ha trobat solament quatre tombes, entre les quals les dels faraons Amenofis III i Ai, i la de l’est, o Vall dels Reis Aquesta comprèn una de les necròpolis faraòniques més importants Les seves tombes 58 van del regnat de Tuthmosis I al de Ramsès IX dinasties XVIII-XX, i en llur majoria són reials n'hi ha també, però, algunes de personatges principals Forma part de l’enorme conjunt de necròpolis que els egipcis designaven com “l’occident de Tebes” Tebes Saquejada, com la resta de necròpolis, ja en època faraònica, hom…
franc | franca
Nom amb què els grecs designaven els croats i expedicionaris llatins a Grècia i a l’Orient.
Hermes Trismegist
Mitologia
Nom amb el qual els grecs designaven Thot, déu egipci de l’escriptura, les ciències i les arts.
Aquests el consideraven un savi fabulós, autor d’un gran nombre de tractats secrets d’astrologia, màgia i alquímia Del seu nom en deriva la denominació de filosofia hermètica , en la qual té una gran importància
xeol
Bíblia
Nom, equivalent als de la regió de l’hades i dels inferns, amb què els hebreus designaven el regne, o lloc de sojorn, dels morts.
Regió subterrània o infraoceànica, els morts hi portaven una existència caracteritzada per la negació de tota activitat i plaer, bé que també entesa sovint com a oberta a l’esperança messiànica Hom no en troba descripcions precises en la Bíblia, però consta que els babilonis el representaven com una ciutat de set portes i set muralles
mossàrab
Història
Individu que conservà la religió cristiana sota la dominació islàmica de la península Ibèrica.
Els musulmans, intolerants amb els idòlatres, respectaren els cristians i els jueus, les religions dels quals tenien el caràcter de dimnī ‘protegida’ Els escriptors àrabs designaven els cristians sotmesos a l’islam amb noms diversos, com mu'āhid ‘confederat’, 'īlǧ ‘cristià’, aǧamī ‘estranger’ i mustā'rib ‘arabitzat’, la darrera de les quals preponderà amb la forma mossàrab El caràcter de comunitat bilingüe que tenien els mossàrabs els convertí en fecunds intermediaris culturals, i les seves relacions amb els cristians lliures expliquen per què el llibre clàssic dels mossàrabs,…
fogatjament
Història del dret
Relació de focs, distribuïts per localitats, termes i demarcacions superiors, per a l’exacció de la imposició del fogatge.
Aquestes relacions provenien dels criteris preestablerts per la cort general on s’havia disposat aquella imposició i depenien molt de si les corts s’havien concertat amb el rei en una quantitat global del donatiu o bé si s’havia de pagar a tant per foc unes vegades n'eren exclosos els miserables, unes altres els clergues, i d’altres els moros i els jueus alguna vegada incloïen els masos rònecs i deshabitats, si és que les terres eren conreades, i unes altres vegades, si un menor d’edat que tenia béns propis vivia amb parents, era considerat com a titular de foc independent En cas que, per…
apostòlic | apostòlica
Nom amb el qual es designaven a si mateixos els seguidors d’algunes sectes que volien imitar la vida dels apòstols, com diverses comunitats gnòstiques dels segles II-IV, la secta fundada a Parma per Gherardo Segarelli al segle XIII, i alguns anabaptistes del segle XVI.
Fondarella

Vista general del poble de Fondarella (Pla d’Urgell)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell.
Situació i presentació Formà part del Segrià fins el 1988 és situat a prop de Mollerussa, dins el seu àmbit d’influència Limita amb els municipis del Palau d’Anglesola N, Mollerussa E, Sidamon W i Torregrossa SW i és regat per la Séquia Tercera, a llevant, i pel Canal Auxiliar, a ponent, del canal d’Urgell El poble de Fondarella és l’únic nucli de població del municipi La carretera N-IIa de Barcelona a Lleida travessa el terme de llevant a ponent, una mica més al N és seguida parallelament pel traçat d’autovia, de Lleida a Cervera Entre les dues transcorre, també parallela, la línia del…