Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
desmembrat | desmembrada
Benàmer
Llogaret
Llogaret del municipi de Muro del Comtat (Comtat), a l’esquerra del riu d’Alcoi, prop de la confluència amb el riu d’Agres.
El 1535 fou desmembrat de Cocentaina i passà a formar part de la nova parròquia de Muro actualment l’església la Mare de Déu de Gràcia depèn d’Alcosser de Planes
la Torre d’en Lloris
Poble
Poble del municipi de Xàtiva (Costera), al N del terme, al límit amb el de l’Énova (Ribera Alta), a la dreta del riu d’Albaida, prop de la confluència amb el de Barxeta.
Les seves terres són regades amb la séquia de la Torre d’en Lloris El 1535 fou desmembrat de Xàtiva i s’hi erigí una parròquia Santa Maria, amb Miralbò com a annex L’església parroquial és dedicada actualment al Roser Antic lloc de moriscs 42 focs el 1609, en fou el darrer senyor el duc d’Almodóvar Fou agregat al municipi de Xàtiva el 1857
comtat de Schaumburg
Història
Territori mediatitzat del Sacre Imperi, sobre el riu Weser, creat vers el 1030 per Adolf de Santersleben, que construí el castell de Schaumburg o Schauenburg.
El 1110 els comtes de Schaumburg reberen el comtat de Holstein, i el 1290, a la mort del comte Gerard I de Holstein-Itzehoe, el comtat de Holstein passà al fill gran i el de Schaumburg, al segon Per qüestions d’herència es dividí en els comtats de Schaumburg-Pinneberg, Schaumburg-Bückeburg i Schaumburg-Gehmen Aquest darrer reuní els altres dos, però a la mort de l’últim comte 1640 fou desmembrat i repartit entre l’elector de Hannover, el landgravi de Hessen-Kassel i el comte de Lippe-Alverdissen Aquest darrer el convertí en comtat de Schaumburg-Lippe
Il Sassetta
Pintura
Nom amb què és conegut Stefano di Giovanni de Consolo, pintor italià.
Representant de l’escola sienesa, fou el principal continuador, durant la primera meitat del s XV, de la tradició gòtica bizantinitzant del s XIV La seva obra més important és el Políptic 1437 —avui desmembrat de l’altar major de la catedral de Borgo San Sepolcro National Gallery, Londres coll particular, Bordeus Musée Condé, Chantilly Staatliche Museen, Berlín coll Berenson, Settignano—, en el qual, malgrat l’estilització de les figures i el refinament propi del corrent gòtic internacional, mostra un coneixement de les innovacions sobre l’aplicació de la perspectiva introduïdes…
Albalat de la Ribera

Campanar de l'església de Sant Pere d'Albalat
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, estès a l’esquerra del Xúquer, entre aquest riu i la carretera de València a Gandia.
És en un territori completament pla i totalment conreat i regat amb aigua conduïda des de la séquia reial del Xúquer a través de la séquia d’Albalat El rendiment de la terra ha anat augmentant gràcies als drenatges o alcadufs a què ha estat sotmesa Les terres estan repartides entre els arrossars, l’horta i els camps de tarongers La propietat agrària està força repartida i un 85% de la terra és conreada en règim d’administració directa la resta, en arrendament Algunes indústries agrícoles i de joguines i la cria de bestiar oví, boví, porcí, alimentat amb derivats de l’arròs i dels cítrics,…
Alberic

Vista del poble d'Alberic
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, situat a l’esquerra del Xúquer, a la plana al·luvial estesa entre aquest riu i el riu dels Ullals.
L’extrem occidental del terme és, tanmateix, muntanyós, i rep el nom de la muntanya d’Alberic La seva població ha augmentat de manera constant parallelament al desenvolupament agrícola La terra plana és regada, entre altres de menor importància, per la séquia reial del Xúquer 1540 ha i hom hi conrea tarongers i hortalisses l’arròs ha retrocedit notablement del caràcter dominant que tingué fins poc després de 1950 el planter d’arròs d’Alberic és exportat a la resta de la Ribera, al Baix Ebre, a la zona de Pals i de Lleida i també a d’altres indrets arrossers de la península Un 90% de la terra…
Putorana
Massís
Massís de l’altiplà de la Sibèria Central, el més alt i el més fortament desmembrat, al curs superior del P’asina, al NW del kraj de Krasnojarsk, Rússia (altitud màxima, 1 702 m).
comtat de Pardiac
Història
Territori del ducat de Gascunya que fou desmembrat del comtat d’Astarac vers el 1020 pel comte Arnau II d’Astarac per a donar-lo al seu segon fill Bernat I de Pardiac dit Pelagos.
Per mort 1182 sense fills mascles del comte Bernat I de Pardiac entrà a governar-lo la dinastia dels Montlezun, amb el seu net el comte Auger II de Pardiac El rei Carles V de França el confiscà al seu quadrinet comte Arnau Guillem V de Pardiac mort el 1377, però el recobrà la seva germana la comtessa Anna de Pardiac morta el 1403 i el marit seu Guerau d’Armanyac, vescomte de Fesenzaguet Però aleshores el comte Bernat VII d’Armanyac feu valer drets seus sobre el comtat i se n’emparà el 1402 després d’empresonar Guerau i els seus fills En morir deixà Pardiac al seu segon fill el comte Bernat I…
senyoria de Labrit
Història
Territori feudal, amb centre a la localitat de Labrit o Albret, desmembrat del ducat de Gascunya el 1009, del qual fou primer senyor Amanieu I (mort després del 1030), que hom fa un dels descendents dels ducs de Gascunya.
Després de reunir, per enllaços, una sèrie de feus Maremme, Tartàs, Dreux, Llemotges, Perigord, Castres, la senyoria fou elevada a ducat 1556 a favor del senyor Alà I Albret Amb el duc Enric II d’Albret, fet rei de Navarra Enric III i rei de França Enric IV, fou incorporat a la corona francesa