Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
revocar
Anul·lar, deixar sense efecte (una decisió, una ordre, una concessió, una sentència, un tracte, etc).
deposar
Destituir, despullar (algú) d’una magistratura, d’una dignitat, d’un càrrec.
comissió de govern
Dret administratiu
Òrgan dels ajuntaments integrat per l’alcalde i per un nombre de regidors no superior a llur tercera part, que té per missió la coordinació de les funcions executives i, també, la d’iniciativa en el govern i l’administració del municipi.
Assisteix l’alcalde i té les atribucions que aquest i el ple li deleguin Els regidors són nomenats per l’alcalde, que també pot destituir-los lliurement
Bernardino López de Carvajal
Cristianisme
Cardenal.
Creat per AlexandreVI, s’enemistà amb Juli II, per la política antifrancesa d’aquest, i aplegà un concili cismàtic a Pisa 1511 per destituir-lo Excomunicat, fou rehabilitat el 1513, després de retractar-se, per Lleó X
ʿAlī Wuld Muḥammad Fāl
Política
Militar i polític maurità.
Després del cop d’estat del 1984, fou nomenat director general de la Seguretat Nacional 1985 L’any 2005 protagonitzà un cop d’estat per a destituir Maaouya Ould Sid’ Ahmed Taya, al govern durant vint anys Mantingué la presidència fins el 2007, any en què fou substituït per Sidi Ould Cheikh Abdallahi, vencedor dels comicis legislatius d’aquell any
Ferrer de Canet
Història
Senyor de la casa de Canet (Maresme).
Fill de Bernat de Vilalba i de Bartomea de Canet, senyora de la casa aloera Fou ambaixador d’Alfons el Benigne a la cort pontifícia d’Avinyó 1335 intervingué en les negociacions de pau amb Gènova 1336 Pere el Cerimoniós el nomenà majordom Collaborà en la preparació diplomàtica de l’annexió del regne de Mallorca 1341 i en les campanyes de conquesta 1343-45 Els unionistes aragonesos obligaren el rei a destituir-lo dels seus càrrecs 1347 Morí, segurament, poc temps després
Urbà VI
Cristianisme
Nom que adoptà Bartolomeo Prignano en ésser elegit papa (1378-89).
Bisbe d’Acerenza 1363 i de Bari 1377, la seva elecció trencà la sèrie de papes francesos, fet que, agreujat per la pressió del poble romà durant el conclave i per la poca perspicàcia a desfer l’afrancesament del sacre collegi, motivà l’elecció de Climent VII a Fondi 1378 i l’inici del Cisma d'Occident No el reconegueren França, Catalunya-Aragó, Castella, Escòcia i Nàpols Lluità aferrissadament contra Nàpols per obtenir la seva submissió, i castigà severament una conjuració de cardenals que el volien destituir
Yaḥyà ibn ‘Alī ibn Ḥammūd
Història
Califa berber de Còrdova (1021-23 i 1025-27).
Assolí el govern en destituir el seu oncle al-Qāsim, considerat usurpador a la mort d’'Alī ibn Ḥammūd Amb el suport berber, es proclamà califa i adoptà el títol d' al-Mu'tali billāh Destronat per la seva impopularitat entre la població cordovesa, després del califat d’al-Qāsim ibn Ḥammūd, per segona vegada, i del de Muḥammad III tornà al poder, però en tornà a ésser foragitat per les tropes eslaves de Ḥayrān d’Almeria i de Muǧāhid de Dénia 1026 Amb la seva fugida de la capital, fou elegit successor Hišām III
Bernardo O’Connor y O’Phaly
Història
Militar
Militar d’origen irlandès.
Primer comte d’Ofalia 1776, comanador de Bedmar a l’orde de Sant Jaume Entrà al servei de Carles III d’Espanya Fou governador militar de Tortosa, Pamplona i Barcelona, i el 1772 fou nomenat capità general interí de Catalunya D’acord amb el seu antecessor, el comte de Ricla, llavors secretari de guerra, intentà d’implantar el sorteig per al servei militar, voluntari fins aleshores Això provocà greus incidents a Barcelona avalot de les Quintes , que obligaren el comte de Ricla a destituir-lo Fou substituït per Philippe de Cabannes També havia estat capità general de Castella la…
Antonio Pérez
Història
Estadista castellà.
D’origen incert, el 1542 fou reconegut com a fill de Gonzalo Pérez i Juana Tobar Estudià a Salamanca i a Itàlia En morir Gonzalo 1566, titular de la secretaria d’estat, li foren confiats els afers d’Itàlia, i aviat assolí la confiança de Felip II L’assassinat de Juan de Escobedo 1578 i la seva actitud en la successió de Portugal, que l’evidenciaren com a polític corrupte, menaren el rei a destituir-lo i fer-lo encarcerar Instruït el procés —que s’allargà per les vacillacions de Felip II—, el 1590 fugí al regne d’Aragó, on fou reclamat per la inquisició, i per evitar…