Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
destre
Física
Antiga mesura de longitud emprada al Principat de Catalunya que consta de 12 pams, dits pams de destre, cadascun dels quals és dividit en 12 minuts, i cada minut, en 12 línies.
Equival a 9/5 de la cana de Barcelona, o sia, 2,796 m És de tradició que és representat pel bordó arrodonit de l’aresta de la dreta de la façana de la capella de Santa Llúcia de la seu de Barcelona, arran del carrer del Bisbe
destre | destrea
destre
Física
Mesura de longitud agrària emprada a Mallorca, equivalent a dues canes de Montpeller, o sia, 4,214 m.
pam de destre
Física
Mesura lineal que és la dotzena part de la cana de destre, o sia 233 mm.
Aquesta mesura era l’emprada en les Ordinacions d’En Sanctacília
punt
Heràldica
En un escut, cadascuna de les parts del camper on es posen les càrregues.
N'hi ha quinze o setze, segons la forma de l’escut cantó destre del cap , centre del cap , cantó sinistre del cap cantó, punt destre del punt d’honor, punt d’honor que es troba al centre de la línia divisòria entre l’abisme i el cap, punt sinistre del punt d’honor , flanc destre, abisme, centre o cor, flanc sinistre, punt destre del llombrígol , llombrígol, punt sinistre del llombrígol , cantó destre de la punta , centre de la punta , cantó sinistre de la punta , punt baix o ínfim
cap
Heràldica
Peça fonamental col·locada en faixa tocant la vora superior del camper i d’una amplària igual a un terç de l’altura de l’escut.
El cap destre és el mancat de la meitat sinistra mitjançant el traç d’una diagonal que surti de l’angle superior sinistre El cap sinistre és el mancat de la meitat destra mitjançant el traç d’una diagonal que surti de l’angle superior destre El cap triangular és el format per dues línies que, sortint dels angles superiors, es troben al punt d’honor Hom anomena cap de concessió el concedit per un sobirà, com el cap d’Anjou-Sicília o Nàpols , d’atzur sembrat de flors de lis d’or i carregat d’un lambel de quatre pals de gules el cap d’Aragó , d’or amb quatre pals de…
pila
Heràldica
Peça ordinària consistent en un llarg triangle, la base del qual ocupa dos terços de la vora superior de l’escut i que baixa en angle agut cap a la vora inferior però sense arribar-hi.
N'hi pot haver més d’una, i en aquest cas es pinten més estretes Hom parla de pila en banda o pila en barra quan és collocada a l’angle destre o al sinistre del cap, en la direcció de la banda o de la barra
lluneta
lluneta creixent (esquerra) lluneta minvant (dreta)
Heràldica
Mitja lluna en les seves quatre posicions.
Lluneta creixent o simplement creixent quan les banyes són dirigides cap al flanc destre de l’escut, lluneta muntant esquerra lluneta bolcant dreta lluneta minvant o simplement minvant quan miren al flanc sinistre, lluneta muntant o simplement muntant quan són dirigides vers el cap, i lluneta bolcant o simplement bolcant quan ho són vers la punta
Honori I
Cristianisme
Papa (625-638).
Deixeble de Gregori I, es mostrà actiu i destre com a conciliador qüestió dels Tres Capítols, administrador i constructor, i s’interessà per les missions anglosaxones Es comprometé amb unes formulacions desgraciades a propòsit de la controvèrsia dels monoteletes i escriví que en Crist hi ha una sola voluntat Per això fou condemnat pel concili II de Constantinoble 680-681, condemna confirmada per concilis posteriors i reconeguda pel papa Lleó II, la qual cosa provocà una greu preocupació entre els teòlegs a causa de la doctrina de la infallibilitat