Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
diadema
Història
Faixa o cinta ornada amb brodats, pedres precioses, etc, amb què els sobirans se cenyeixen el cap.
En l’antiguitat fou usada pels sumeris, pels egipcis i particularment pels perses Era una banda frontal de teixit blanc lligada a la nuca i amb pedres precioses Els grecs la utilitzaren com a símbol de victòria o d’algun càrrec Alexandre el Gran adoptà el sentit de sobirania de les diademes perses i el transmeté a Roma Substituïda a l’edat mitjana per la corona, restà reduïda a un objecte d’ornamentació per a les dames de la reialesa i la noblesa sota formes diverses, sovint enjoiades El neoclassicisme dels dos imperis napoleònics en ressuscità l’ús
Diadema
Ciutat
Ciutat de l’estat de São Paulo, Brasil.
Constitueix, de fet, un suburbi del sud de São Paulo
diadema
Heràldica
Cadascun dels arcs que tanquen per la part superior les corones i damunt la intersecció dels quals descansa el món amb la creu.
diadema
Adornament del cap que consisteix en un cercle de pedres o de metalls preciosos, de roba, de plàstic, etc.
epeira
Aracnologia
Aranya comuna de l’ordre dels araneids, notable pel dibuix en forma de creu que porta sobre l’abdomen.
És molt comuna als Països Catalans, on rep també el nom d' aranya de la creu o de jardí
amblipigis
AmblipigisDamon diadema
Aracnologia
Ordre d’aràcnids integrat per individus de mida petita, de colors foscs, amb el cos aplanat, clarament dividit en un prosoma no segmentat i un opistosoma amb dotze segments.
Tenen dos parells de pulmons i no posseeixen glàndules verinoses Les potes són molt llargues el primer parell acaba amb una pinça rudimentària per a la captura de les preses, el segon parell és anteniforme, i els tres darrers parells tenen missió locomotora Els quelícers acaben amb un ganxo mòbil Són predators, i ataquen els insectes Són lucífugs o cavernícoles i viuen a les zones tropicals
diademat | diademada
tiara
Indumentària
Lligadura alta, semblant a la barretina, de roba o de pell, usada antigament per diversos pobles asiàtics.
Entre els grecs era coneguda també per mitra , i, si hom la plegava per davant, per frigi barret frigi Entre els perses i els armenis era un signe de distinció ornada amb diadema, era un distintiu reial
Vix
Detall del crater de Vix (trobat al mont Lassois, França)
© Fototeca.cat-Corel
Localitat
Localitat del departament de Costa d’Or, a la Borgonya, França, al mont Lassois, prop de Châtillon-sur-Seine.
Antic oppidum celta de l’edat del ferro, el 1953 hi fou descoberta una sepultura del començament del segle V aC que contenia un esquelet femení amb una diadema d’or d’uns 480 g, així com un gran crater de bronze esculpit d’1,64 m d’alçada i d’uns 200 kg de pes