Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
angina
Veterinària
Malaltia dels animals de peu rodó consistent en la inflamació, especialment, de les primeres vies respiratoriodigestives.
Aquesta afecció no resta localitzada, sinó que altera tot l’estat general de l’animal febre alta, respiració dificultosa, augment del nombre de pulsacions i disminució de l’apetit
Qaṭṭāra
Depressió
Depressió d’Egipte (137 m sota el nivell del mar), la més vasta i profunda del sector N del desert líbic.
El sòl de la depressió és format per pantans salats, planes de graves i àrees de crostes de sal Els vehicles només poden travessar-la per una dificultosa pista a l’est de Qara
bronquitis verminosa
Veterinària
Malaltia de l’aparell respiratori que afecta el bestiar boví, oví i cabrú jove que pastura a les valls humides o aiguamolls.
És provocada per un nematode Strongylus fileria , el qual penetra en els bronquis i provoca una inflamació Els símptomes principals de la malaltia són aflaquiment, respiració dificultosa, accessos de tos, expulsió de mocs, desgana i febre
Pere de Puigverd
Història
Abat de Santes Creus (1158-85).
Fill probable del magnat homònim Fou un dels primers monjos catalans del monestir cistercenc de Valldaura-Ancosa i el quart abat del monestir i primer de filiació catalana Al llarg del seu abadiat la comunitat s’establí definitivament a l’indret de Santes Creus abandonant Valldaura del Vallès Cerdanyola i l’indret d’Espluga d’Ancosa, on no s’arribà a establir per manca d’aigua La installació a Santes Creus, que el monestir posseïa des del 1158, fou molt dificultosa per les qüestions sobre la jurisdicció religiosa del lloc, que pertanyia a l’arquebisbe de Tarragona i al bisbe de…
Elisabet de Mallorca
Història
Infanta, filla de Jaume III de Mallorca, comtessa de Clarença i baronessa de Matagrifó.
Passà part de la infantesa a Girona i a Montblanc, retinguda, amb la seva mare, per Pere III de Catalunya-Aragó El 1349 acompanyà el seu pare en l’empresa de Mallorca fou capturada a Llucmajor per Gilabert de Centelles i enviada a València, on fou confinada, per ordre del rei, al convent de Santa Clara fins el 1358, que fou casada amb Joan II, marquès de Montferrat, després de la renúncia prèvia als seus drets a la corona de Mallorca Visqué al castell d’Omeladès, immediat a la senyoria de Montpeller El 1374, ja vídua, acompanyà el seu germà Jaume en la seva frustrada invasió del comtat d’…
pantà de Rialb
Embassament
Pantà al sector del Segre Mitjà, que afecta les comarques de l’Alt Urgell i la Noguera, entre els municipis de Ponts i Oliana.
És alimentat principalment pel Segre i els seus afluents Rialb i Ribera Salada La presa, de 101 m d’alçada i situada al municipi de la Baronia de Rialb, fou començada a construir el 1992 El pantà es començà a omplir el 1999 i fou inaugurat l’any 2000 En la seva construcció hom invertí uns 40 000 milions de ptes i té una capacitat de 402 hectòmetres cúbics Els seus principals destinataris són els canals d’Urgell i Segarra-Garrigues, aquest darrer en fase de projecte, a més de proveir d’aigua uns 80 nuclis de població El pantà és gestionat per la Confederació Hidrogràfica de l’EbreLa superficie…
Constitució del 1931
Història
Constitució promulgada el 9 de desembre de 1931, després de la proclamació de la Segona República espanyola (14 d’abril de 1931).
Discutida per les corts constituents el 1931, fou redactada per una comissió de juristes, en la qual destacà la presència de Jiménez de Asúa, socialista moderat, i d’Ossorio y Gallardo, conservador En primer lloc, és digne de notar l’interès dels legisladors per donar una orientació social a la nova constitució Espanya era “una República democràtica de treballadors de tota mena” article 1 Hom reconeixia als espanyols tots els drets individuals, àdhuc el de la propietat bé que la riquesa privada podia ésser expropiada en benefici de la comunitat, i també el de la igualtat de la dona El sufragi…
dispnea
Patologia humana
Sensació de dificultat de la respiració associada a un augment de l’esforç per a respirar.
Quan és lleugera, es redueix a la sensació subjectiva, i quan és més severa hi ha signes objectius, com l’augment de la freqüència respiratòria polipnea o taquipnea, l’augment de profunditat de la inspiració, la dilatació dels narius i la contracció dels músculs accessoris La sensació d’ofec és deguda, probablement, a la fatiga dels músculs respiratoris El sobreesforç és ordenat pel centre nerviós respiratori, el qual és estimulat directament per l’alteració de la composició de la sang que hi arriba hipòxia, acidosi, etc o mitjançant reflexos originats en el si carotidi, en el cos carotidi o…
escala dels vents de Beaufort
Meteorologia
Escala que permet d’estimar la velocitat d’un vent, una vegada observats els seus efectes.
En el seu origen es basava en les maniobres que hom havia de fer en els velers, segons la velocitat del vent Posteriorment fou adaptada per a l’ús d’estacions terrestres i ampliada per a velocitats del vent entre 32,6 i 52,1 m/s Actualment encara és utilitzada en estacions no dotades d’instruments Escala dels vents de Beaufort grau Beaufort velocitat màxima m/s nomenclatura efectes observables en terra efectes observables en mar 0 0,2 calma el fum puja verticalment mar plana 1 1,5 ventet inclina el fum en la direcció del vent no mou el penell petites ondulacions a la superfície…
vall Fosca
La vall Fosca
© Fototeca.cat
Vall excavada pel riu Flamisell i els seus afluents de capçalera abans d’obrir-se a la conca de Tremp pel congost d’Erinyà.
Amb la vall de Manyanet, que hi aflueix per la dreta, constitueixen la conca alta i mitjana del Flamisell, d’unes característiques similars a les valls del Pallars mitjà i fins a algunes de l’Alta Ribagorça, però les comunicacions, orientades cap al Pallars Jussà per l’atracció de la Pobla de Segur, expliquen la incorporació de la vall Fosca a la comarca jussana Les altituds minven de nord a sud, seguint l’orientació del Flamisell, facilitada per una antiga vall glacial de 18,5 km de llarg que del massís granític dels Encantats actual Flamisell i de la cresta esquistosa que clou la capçalera…