Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
segmentació
Esquemes simplificats de segmentació: 1, total radial (vista lateral); 2, total espiral (ou vist des del pol animal); 3, parcial discoidal (a l’esquerra, vista de conjunt; a la dreta, secció o tall); 4, parcial superficial
© Fototeca.cat
Biologia
Etapa del desenvolupament embrionari que consisteix en la divisió contínua i successiva de l’ou fins que s’origina la blàstula.
Hom distingeix la segmentació total , que afecta la totalitat de l’ou ous oligolecítics i heterolecítics, de la segmentació parcial , que afecta només una part de l’ou ous telolecítics i centrolecítics La segmentació total és igual quan tots els blastòmers són de la mateixa mida ous oligolecítics d’alguns equinoderms i és desigual quan els blastòmers més petits, o micròmers, són al pol superior de l’ou, mentre que els macròmers són al pol inferior cas general dels ous heterolecítics i de la majoria dels oligolecítics Segons la disposició dels blastòmers, hom parla de segmentació radial,…
Masos de Galzeran
Antiga caseria
Antiga caseria del municipi de la Febró (Baix Camp).
Formada per cinc masies, actualment arruïnades, és esmentada ja el 1728 El mas més important dels que resten és el Mas dels Frares, una pedra del qual porta la data de 1762, encara que ja és esmentat el 1641 Es tracta d’una antiga granja d’Escaladei restaurada per Evarist Fàbregas, que fou integrada al campament militar de Los Castillejos, inaugurat el 1950 i tancat el 2001, en terres d’Arbolí, la Mussara municipi de Vilaplana i la Febró També se’ls coneix com Masos del Po Prop del lloc, es descobrí un jaciment del Neolític on es trobaren tres destrals de basalt pràcticament…
disc bucal
Anatomia animal
Superfície externa en forma de ventosa discoidal de la boca dels ciclòstoms.
ceratit
Paleontologia
Gènere de cefalòpodes, de la família ammonítids, de conquilla discoidal i costelles radials de juntures dentades.
Els ceratits aparegueren en el Permià i són característics del Triàsic
mizostòmids
Helmintologia
Classe d’invertebrats de l’embrancament dels anèl·lids que atenyen fins a 3 mm, de cos discoidal, arrodonit o el·líptic, amb la cara dorsal llisa.
A la ventral hi ha la boca, envoltada de ventoses No tenen aparell respiratori ni circulatori i són hermafrodites proteràndrics Viuen com a paràsits de crustacis i crinoïdeus, als quals ocasionen diverses inflamacions Hom creu que són poliquets degenerats pel parasitisme
diàmetre aparent d’un astre
Astronomia
Arc de l’angle determinat per les dues visuals dirigides per un observador als extrems del diàmetre d’un astre, la superfície del qual es presenta sota l’aspecte discoidal.
Coneguts aquest angle i la distància de l’observador a l’astre, hom pot calcular la corda corresponent, magnitud que hom agafa generalment com a valor del diàmetre real de l’astre
bot
Ictiologia
Peix de l’ordre dels plectògnats, de la família dels mòlids, gros (fins a 3 m), de cos discoidal, comprimit, recobert de pell aspra i granulosa, de color gris o castany.
Les aletes imparelles són castanyes, i les pectorals, rogenques, mentre que les pelvianes manquen, com la caudal substituïda per una de pseudocaudal Les larves i els exemplars joves són molt mòbils els adults, per contra, són indolents, suren sobre la superfície de l’aigua i es deixen portar pels corrents Pelàgic, propi de les aigües superficials de totes les mars càlides, és freqüent a la Mediterrània
blastodisc
Biologia
Blastoderma propi dels ous telolecítics o meroblàstics de peixos, rèptils, ocells i cefalòpodes, que presenten un tipus de segmentació parcial discoidal que solament afecta el pol animal, mentre que la part inferior o vegetativa resta insegmentada.
peu d’ànec
Peu d’ànec
German Center for Marine Biodiversity Research, Senckenberg am Meer. Silke Laakmann (cc-by-nc-sa-3.0)
Zoologia
Equinoderm del subembrancament dels eleuterozous, de la classe dels asteroïdeus, de 15 cm de diàmetre, amb els braços curts i amples i el cos discoidal, molt aplatat i fi, amb la cara superior de color vermell llampant i la inferior groguenca.
Habita als fons fangosos, a força profunditat
tapaya
Herpetologia
Gènere de rèptils lepidosaures de l’ordre dels escatosos, de la família dels iguànids, de fins a 16 cm de longitud total, de forma gairebé discoidal, amb el cap, la cua i les potes molt curts, de color grisenc o groguenc, vivípars o ovovivípars.
Totes les espècies, llevat de Pditmarsi , presenten petites banyes de diferents longituds en diversos punts del cap Mentre que algunes espècies habiten als deserts, com Psolare , d’altres, com Pdouglasii , viuen en zones planes de molta vegetació Es defensen dels seus depredadors, les serps i els rapinyaires, llançant, a través de l’iris dels ulls, dolls de sang, mitjançant contraccions dels músculs cefàlics, a distàncies de fins a 2 m De distribució nord-americana, habiten des de Mèxic fins al Canadà