Resultats de la cerca
Es mostren 168 resultats
ranuncle
Ranuncle (Ranunculus ficaria)
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes o anuals, terrestres o aquàtiques, de la família de les ranunculàcies, de fulles dividides o enteres, de flors grogues, blanques o rosades, ordinàriament solitàries, i de fruits en plurinúcula.
El ranuncle asiàtic o francesilla Rasiaticus , perenne, pubescent, de 15 a 30 cm d’alçària, de fulles ternades i dentades, de flors grosses, diversament colorades, i d’aquenis ovats i amb un bec gruixut, és oriünd de Creta i l’Àsia Menor, i és plantat en jardins El ranuncle bulbós Rbulbosus , perenne, de 20 a 60 cm d’alt, de rabassa bulbosa i arrels fibroses, de fulles trisectes, amb els segments irregularment incisos i dentats, de flors grogues i de núcules amb un bec curt i corbat, creix en prats, talussos, camps, etc, a quasi tot Europa El ranuncle d’aigua dit també llac, Rtricophyllus…
ceratofil·làcies
Botànica
Família de ranals integrada per un sol gènere (Ceratophyllum) que aplega una trentena d’espècies herbàcies submergides, mancades d’arrels, de distribució cosmopolita.
Presenten fulles dividides, verticillades, i flors petites inconspícues són plantes hidrògames
matines
Cristianisme
En el ritu romà, part de l’ofici diví i primera de les hores canòniques corresponent a l’antiga vetlla nocturna.
Tradicionalment han estat dividides en tres nocturns, cadascun amb un grup de salms i de lectures
rafanistre
Botànica
Planta herbàcia, anual o perenne, de la família de les crucíferes, arvense i nitròfila, pròpia de les regions mediterrànies i atlàntiques d’Europa.
Fa aproximadament 50 cm d’altura presenta fulles piloses, força dividides, amb venes molt fosques les flors són blanques o grogues, i els fruits, en silíqua dividida en 4-6 segments monosperms
dia civil
Cronologia
Dia basat en el dia solar mitjà.
És dividit convencionalment en 24 hores, al seu torn dividides cadascuna en 60 minuts, i cadascun d’aquests en 60 segons És la unitat de l' any civil d’ús ordinari i habitual establert pel calendari gregorià
blaugrana
Esport general
Futbol
Relatiu o pertanyent al Futbol Club Barcelona.
El nom prové dels colors distintius de l’uniforme, l’escut i la senyera de l’equip Les primeres samarretes dividides en dues bandes, blau i grana, foren substituïdes el 1904 per les actuals, llistades verticalment amb els mateixos colors
ammonítids
ammonítids Ammonit
Paleontologia
Família de mol·luscs cefalòpodes fòssils.
Les seves conquilles eren dividides en cambres per uns envans, la juntura dels quals pot ésser senzilla goniatit , dentada ceratit o bé ramificada ammonits Abundaren durant els períodes Devonià, Juràssic i Cretaci Els gèneres més importants són Ammonites i Aegoceras
coral·linàcies
Botànica
Família d’algues vermelles, la més important de l’ordre de les criptonemials.
Comprèn espècies molt calcificades, de coloracions blanquinoses o rosades, que formen crostes vora el nivell on baten les ones Lithophyllum, Lithothamnium o bé frondes rectes amb moltes ramificacions dividides en articles corallines, Jania , etc Són pròpies de mars calentes o temperades
pentosa
Bioquímica
Monosacàrid de cinc àtoms de carboni.
Les pentoses són sòlids blancs, cristallins i solubles en aigua Poden ésser dividides en aldopentoses com l’arabinosa i la xilosa i cetopentoses com la ribulosa i la xilulosa Entre les primeres hi ha els components dels àcids nucleics com la ribosa
múscul serrat inferior
Anatomia animal
Múscul prim, aplanat, quadrilàter, més ample que el seu homònim superior; té l’origen intern en les apòfisis espinoses de les tres primeres lumbars i de les dues darreres dorsals.
Les fibres prenen una direcció ascendent dividides en quatre digitacions d’amplada desigual que s’insereixen en el cantell inferior i en la cara externa de les quatre darreres costelles És un dels músculs que intervenen en l’espiració, i actua abaixant les costelles