Resultats de la cerca
Es mostren 1457 resultats
doctor | doctora
Història
Segons el reglament universitari medieval (vigent, amb lleus variacions, fins al segle XIX), el qui posseïa el grau acadèmic més alt de les facultats de dret (en dret civil o en dret canònic, o bé en ambdós drets), teologia o medicina (batxiller).
Els doctors en dret i en medicina, des de la fi de l’edat mitjana anaren equiparant-se a les classes privilegiades a Barcelona, per exemple aconseguiren d’ésser equiparats als ciutadans honrats el 1498, i a Perpinyà els doctors en dret ho foren als burgesos honrats, el 1499 El nom de doctor fou equivalent originàriament al de magister o scholasticus era purament honorífic i anava acompanyat sovint d’un adjectiu per a designar els mestres més famosos Doctor Angelicus Tomàs d’Aquino, Doctor Seraphicus Bonaventura, Doctor Subtilis Duns Escot, Doctor Illuminatus Ramon Llull Fou probablement a la…
doctor | doctora
doctor ‘honoris causa’
Títol honorífic que concedeixen les universitats a una persona eminent.
Assumpció Estivill i Rius
Arxivística i biblioteconomia
Doctora en biblioteconomia.
Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona 1973, graduada per l’Escola de Bibliotecàries 1976 i doctora per la School of Library and Information Science de la Universitat de Pittsburg 1990 El 1999 passà a la facultat de biblioteconomia i documentació de la Universitat de Barcelona, de la qual és la primera degana És autora de L’Escola de bibliotecàries, 1915-1939 1992 i de nombrosos articles especialitzats És membre de la Secció de Catalogació de la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i Biblioteques
Maria Caro i Sureda
Filosofia
Doctora en filosofia.
Ja a dotze anys s’havia fet remarcar en una discussió pública a la Universitat de València El 1789 ingressà al convent de Santa Caterina de Siena de Palma Mallorca Publicà Ensayo de historia, física y matemáticas 1781, i escriví algunes poesies religioses en castellà
Ramon Font i Roure
Metge (es doctorà a Montpeller el 1836) i farmacèutic.
Exercí a Barcelona El 1845 publicà un atles historicobibliogràfic de les ciències mèdiques Las ocho épocas
Pere Ramis i Ramis
Lingüística i sociolingüística
Història del dret
Advocat i traductor.
Germà d’ Antoni , Bartomeu , Josep i Joan Es doctorà en drets a Avinyó 1775 i fou assessor del tribunal del crim i del tribunal del vicealmirallat durant l’ocupació britànica de Menorca 1798-1802 Era germà de Joan Es doctorà en drets a Avinyó 1775 i tingué càrrecs públics durant l’ocupació britànica de Menorca 1798-1802 Dominava, a més del llatí i el grec, l’hebreu, l’àrab, l’anglès, el francès, l’italià i l’alemany, i traduí al català diverses obres de Molière no localitzades i també textos anglesos Fou membre de la Societat Maonesa de Cultura
,
Cecilia Payne-Gaposchkin

Cecilia Payne-Gaposchkin al Harvard College Observatory
© Air and Space Museum online gallery, Smithsonian Institution
Astronomia
Astrònoma anglesa nacionalitzada nord-americana.
Fou la primera a proposar 1925 que el Sol és constituït bàsicament d’hidrogen, fet que suposà un canvi en les idees de l’època sobre la constitució dels estels Es doctorà a la universitat americana de Harvard, on fou la primera dona a esdevenir doctora, amb la tesi Stellar Atmospheres A Contribution to the Observational Study of High Temperature in the Reversing Layers of Star 1925, i on continuà desenvolupant la seva carrera científica Entre els seus treballs científics destaca l’estudi de les atmosferes estellars i de l’estructura de la Via Làctia a partir dels estels d’alta…
Enric Moles i Ormella
Química
Químic i farmacòleg
Estudià farmàcia a Barcelona, on es graduà 1905, i es doctorà a Madrid amb la tesi Procedimientos de análisis de silicatos seguidos en el análisis cuantitativo de algunas micas españolas 1906 L’any 1908 es traslladà a Alemanya, i el 1910 es doctorà sota la direcció de Wilhelm Ostwald en química a la Universitat de Leipzig Més tard, el 1916, sota la direcció de Guye es doctorà en física a Ginebra amb la tesi Contribution à la révision du poids atomique du brome Finalment, el 1922, de nou a Madrid es doctorà en ciències químiques Catedràtic de química inorgànica de la Universitat Central de…
Francesc Carbonell i Bravo
Francesc Carbonell i Bravo
© Fototeca.cat
Història
Científic.
A disset anys es doctorà en filosofia a Palma Mallorca El 1789 es llicencià en farmàcia a Barcelona, i el 1795, en medicina a Osca, disciplina en la qual es doctorà a Montpeller el 1801 Estudià química i mineralogia a Madrid El 1805 es feu càrrec de la nova càtedra de química de la Junta de Comerç de Barcelona Durant l’ocupació francesa de la ciutat, continuà les classes a Palma amb els aparells de la Junta de Comerç que aconseguí de salvar Tornà a Barcelona 1816 i s’encarregà de nou de la seva càtedra de química fins el 1822, que fou nomenat catedràtic de química de la universitat tingué com…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina