Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
dogmàtic | dogmàtica
Dit de la persona que considera o sosté les seves opinions com a dogmes o fets establerts.
dogmàtic | dogmàtica
cànon dogmàtic
Dret canònic
Proposició doctrinal establerta per un concili ecumènic amb un contingut molt precís i tan important que és imposat sota pena d’excomunió.
proposició
Enunciat, sobretot de caràcter doctrinal, filosòfic, teològic, dogmàtic.
biomecànica teatral
Teatre
Sistema d’interpretació teatral ideat pel director rus Vsevolod Emil'evič Meyerhold, basat en un treball purament físic dels intèrprets en contraposició als mètodes psicologistes.
Per mitjà del comportament físic i de la racionalització dels moviments, l’expressió de les sensacions per part dels actors es realitza mitjançant accions corporals, sense necessitat que els intèrprets experimentin tals sensacions No obstant això, Meyerhold no formulà mai les seves reflexions sobre la biomecànica teatral com a mètode sistemàtic ni principi dogmàtic
generacionisme
Filosofia
Religió
Doctrina segons la qual l’ànima humana és generada, a l’igual del cos, pels pares.
Dins el cristianisme això no exclou tota possible intervenció de Déu, però n'exclou una intervenció directa i immediata en aquest sentit, s’oposa al creacionisme, el reconeixement del qual per l’Església com a doctrina oficial suposa, indirectament, un refús —mai, però, dogmàtic— del generacionisme N'han estat defensors Tertullià, Agustí i, entre els moderns, A Rosmini
fe fiducial
Cristianisme
Expressió que designa la peculiar comprensió reformada, segons la qual la fe que justifica (justificació) equival a la ferma confiança del cor en el perdó diví, atorgat en Crist, malgrat la permanència del pecat en l’home.
L’anàlisi luterana de l’acte de fe, que el presenta com a compost de coneixença notitia , assentiment lliure assensus i confiança fiducia , subordina els dos primers components a aquest darrer, tot subratllant alhora el caràcter passiu de la fe i la seva referència existencial a la salvació individual, en contraposició, respectivament, al doble accent en l’aspecte actiu de l’acte de creure i en el caràcter dogmàtic veritats revelades de la fe eclesial, propi del catolicisme fe
Ulpi Marcel
Història del dret
Jurista romà.
Fou membre del consilium d’Antoní Pius i de Marc Aureli Pensador agut i intelligent, criticà les opinions dels juristes antics entre els quals Julià, i escriví, entre altres, l’obra Digesta , en 31 llibres, tractat, en part dogmàtic i en part casuístic, que fou molt usat pels juristes posteriors Ulpià També escriví unes notae als Digesta i a les regulae de Pomponi, uns comentaris Ad legem Iuliam et Papiam i cinc llibres De officio consulis
Adolf von Harnack
Cristianisme
Teòleg protestant alemany d’origen estonià.
Fou professor d’història del cristianisme primitiu a Leipzig 1876, a Marburg 1886 i a Berlín 1888 A partir de la publicació de Lehrbuch des Dogmengeschichte ‘Manual d’història dels dogmes’, 1886-89, esdevingué el representant màxim del protestantisme liberal, les idees fonamentals del qual enuncià a Das Wesen des Christentums ‘L’essència del cristianisme’, 1900 Accentuà la importància de la crítica històrica i intentà de despullar el cristianisme de tot element dogmàtic i especulatiu És autor de Die Geschichte der altchristlichen Literatur ‘Història de la literatura cristiana antiga’, 1893 i…
definir
Cristianisme
Fixar el sentit d’un punt doctrinal o disciplinari, decidir en estil dogmàtic.