Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
dorment
Transports
Cartel·la de fusta damunt la qual s’asseu el bau que sosté la coberta.
P.L. Travers
Literatura
Nom amb què era coneguda l’escriptora de llibres infantils australiana Helen Lyndon Goff.
Es traslladà a Gran Bretanya a 19 anys, on publicà el llibre que la féu famosa, Mary Poppins 1934 Escriví posteriorment cinc novelles sobre el mateix personatge i altres llibres juvenils, entre els quals Friend Monkey 1971 i Two Pairs of Shoes 1980 Són notables també les seves obres sobre tradicions místiques i l’estudi crític sobre el mite de la bella dorment About the Sleeping Beauty 1975
Fraire de Joi e sor de Plaser
Poema anònim català en octosíl·labs apariats, possiblement de la segona meitat del segle XIV.
La narració, basada en el tema folklòric de la Bella Dorment, introdueix molts elements meravellosos és escrita en un català aprovençalat amb agilitat i gràcia, malgrat un cert desordre d’exposició Bibliografia Pacheco, Arseni Blandín de Cornualla i altres narracions en vers dels segles XIV i XV Barcelona, Edicions 62, 1992 Thiolier-Méjean, S Une belle au Bois Dormant médiévale Frayre de Joy et Sor de Plaser Nouvelle d’oc du XIVème siècle Texte, traduction, notes et commentaries París, Presses de l’Université de Paris-Sorbonne, 1996
la Mare de Déu d’Agost
Folklore
Nom popular de la festa de l’Assumpció, commemorada per l’Església el 15 d’agost.
Hom celebra la festa de la gran majoria de les parròquies antigues dedicades a santa Maria no la dels santuaris Durant la vuitada abans de la festa se solia fer —i encara es fa a Mallorca—, a les catedrals i les esglésies importants, l’exposició d’una imatge de la Mare de Déu dorment, i la processó amb què acabava aquesta vuitada era dita de l’Enterrament segle XVII Hom representava també diversos texts teatrals o misteris, el més destacat dels quals és el de la Festa d’Elx
Dolors Sistac i Sanvicén
Literatura catalana
Escriptora.
Llicenciada en filosofia i lletres i pedagogia Fou professora universitària i collaboradora dels mitjans de comunicació S'inicià com a narradora amb els reculls de relats Passes de vellut 1994 i La vella dorment i altres històries 1994 És autora de l’estudi literari Líriques de silenci la cançó de dona a Safo, Renée Vivien i Maria-Mercè Marçal 2001 i en l’àmbit del periodisme publicà els seus articles a Passes de vellut 1994, La mirada encantada 2005 i Foc d'encenalls 2007 És també autora de Temps de llucar Segona memòria I 1922-1947 2012 i de l’estudi lingüístic El català d’Àneu…
,
Marius Petipa
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf.
Debutà a Brusselles 1834 actuà a París amb CGrisi i hi debutà com a coreògraf Visità els EUA 1839-41 i estudià amb AVestris Actuà a Madrid —d’on hagué d’anar-se'n a causa d’un duel— i el 1847 a Peterburg l’èxit assolit l’induí a establir-s’hi fou mestre de ball de l’Escola Imperial de Dansa des del 1859 i esdevingué el coreògraf més cèlebre del seu temps les seves creacions de ballets de Čajkovskij El llac dels cignes, El trencanous, La bella dorment encara són emprades La seva filla Marie Petipa Peterburg 1857 — París 1930 i el seu germà Lucien Petipa Marsella 1815 — Versalles…
Constantin Brâncuşi
Escultura
Escultor d’origen romanès, pertanyent a l’escola de París.
Després d’un període d’iniciació Bucarest, 1887 París, 1906, ben aviat s’alliberà de tot academicisme, gràcies a la influència d’Auguste Rodin, el qual l’invità 1906 a treballar amb ell Decidí, però, de treballar sol segons la línia estètica que començava a trobar relacionada amb el cubisme i amb l’obra d’Amadeo Modigliani i influït per les concepcions religioses búdiques, la qual consistia en una voluntat de concisió i de reducció dels volums a trets essencials, a arquetips, i els quals sovint eren expressats en sèries modulars d’una gran força rítmica i alguna vegada manierista La seva obra…
Moira Shearer
Cinematografia
Dansa i ball
Ballarina i actriu cinematogràfica escocesa.
Es formà a Londres a la Sadler's Wells School posteriorment The Royal Ballet i amb Nicholas Legat Debutà el 1941 a l’International Ballet, i el 1946 actuà per primer cop com a primera ballarina en La Bella Dorment al Covent Garden, on actuà regularment protagonitzant els ballets més celebrats Coppélia , El llac dels cignes , Giselle , i altres, entre els quals les estrenes de Promenade de Ninette de Valois el 1943 i diverses de Frederik Ashton, amb qui collaborà estretament, com ara les Variacions simfòniques de 1946 fins el 1953, en què un accident l’obligà a abandonar els escenaris malgrat…