Resultats de la cerca
Es mostren 270 resultats
Campagna Romana
Divisió administrativa
Regió del Laci, Itàlia, formada per la planura al voltant de Roma, entre els monts Sabatini, Sabini i Albani i la mar Tirrena, drenada pel baix Tíber.
Zona pantanosa, ha estat drenada i habilitada per al conreu
vall d’Auressi
Solà d'Auressi des del Fortí del Cuco
© Xevi Varela
Petita vall del Pallars Sobirà, drenada pel torrent d’Auressi, que aflueix, per l’esquerra, a la vall de Baiasca, poc abans de la confluència amb la Noguera Ribagorçana.
És drenada pel torrent d’Auressi
comella de Pratprimer
Vall
Petita vall d’Andorra que neix sota el calm Ramonet, dins la parròquia de Sant Julià de Lòria, i aflueix a la Valira, per l’esquerra, aigua avall i dins la parròquia d’Andorra la Vella.
És drenada pel riu de Pratprimer
tàlveg
Hidrografia
En una vall, línia més o menys sinuosa que uneix els punts més baixos del seu curs, des de la naixença fins a la desembocadura.
En una vall drenada equival al llit per on corre l’aigua
vall de la Carrovera
Vall del municipi de Mas de Barberans (Montsià), als contraforts meridionals del Caro.
És drenada pel barranc de la Carrovera , afluent del barranc de la Galera per la dreta
Calmella
Municipi
Municipi del Rosselló, al límit amb els Aspres, entre el coll de Prunet, al N, i el coll d’Oms, al S.
La part meridional del terme, drenada pel riu Ample, pertany a la conca del Tec, i la part septentrional, drenada per la ribera de Sant Amanç o la Canta-rana, a la conca del Rard Les fonts de riquesa, limitades a una precària agricultura de muntanya i a l’explotació del bosc el bosc de Calmella s’estén pels vessants meridionals dels colls de Fortó i de Prunet, han motivat el despoblament del municipi des del 1856 364 h, especialment els últims anys Hi ha 23 ha conreades 16 ha de vinya, 3 ha d’arbres fruiters cirerers, 1 ha d’hortalisses, 1 ha de cereals i 1 ha de farratge La ramaderia és…
coma Beredera
Coma de la vall de Toran, al terme de Viella (Vall d’Aran), al vessant septentrional de la serra de Pica Palomèra (a la qual s’uneix al cap de Beredera,
de 2 180 m d’altitud, que presideix la capçalera).
És drenada pel barranc de Beredera, emissari de l' estany de Beredera i afluent del riu de Toran
Valarties
Vista general del sector d’Arties (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Vall
Vall de la Vall d’Aran que forma la major part del terme de Salardú
, que davalla del massís del Montardo i en direcció SN aflueix a la Garona a la vila d’Arties.
És drenada pel arriu de Valarties Poc abans d’Arties, l’aigua és regulada per la resclosa de Valarties
vall Peguera
Vista de la Cresta de l’Avió a la Vall Peguera (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Alta vall del Pallars Sobirà, dins el terme d’Alins, formada al vessant meridional del pic d’Escorbes (2 788 m alt.) i del pic de vall Peguera
(2 743 m) (al SE del primer i que domina, per l’W, la Conca de Baiau).
És drenada pel barranc de vall Peguera , que desemboca, per la dreta, al riu de Tor, al poble de Tor
coma de Guiló
Coma de la vall de Cardós, dins el municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), al vessant S del port d’Aulus (2.330 m) i del port de Guiló (2.380 m); el pic de Trespuntes i el cap de Guiló (2.318 m) la dominen pel NE.
És drenada pel riu de Guiló , emissari dels estanys de Guiló , que aflueix a l’ estany de Romedo de Baix