Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
narcosala
Medicina
Centre on es presta atenció sanitària bàsica i s’ofereix informació als drogodependents amb la finalitat que segueixin programes de desintoxicació i rehabilitació.
Als drogoaddictes que no s’acullen a aquesta opció, se'ls informa com s’han d’injectar la droga per tal d’evitar possibles infeccions o contagis
comuna
Sociologia
Grup d’individus o de parelles que viuen en comunitat.
Inspirat en teories socialistes, durant la dècada de 1960 fou duta a la pràctica per joves del món occidental com a alternativa a la família També és portat a la pràctica en la rehabilitació de drogoaddictes
Genoveva Masip i Torner

Genoveva Masip i Torner
© Ared, Fundación para la Reinserción de Mujeres
Cristianisme
Religiosa.
Ingressà el 1944 a la Companyia de les Filles de la Caritat , on començà la seva activitat com a mestra en una escola de Barcelona Posteriorment retornà a Sabadell, on fou directora de la Casa de la Caritat De nou a Barcelona el 1967, compaginà els treballs dins l’orde amb les tasques d’assistència social L’any 1980 creà al barri de la Barceloneta el Centre de Convalescència Nostra Senyora de Montserrat, dedicada als drogoaddictes Gestionat des del 1984 per les Filles de la Caritat, donà lloc a l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, de la qual el 1993 l’orde n’esdevingué…
síndrome d’esgotament professional
Psicologia
Síndrome que es manifesta amb una combinació de símptomes psicopatològics generats en les relacions personals que s’estableixen en el context laboral.
Presenta tres dimensions l’esgotament emocional expressat com la sensació de no disposar de més força per fer front a les adversitats de la feina la deshumanització o despersonalització envers els usuaris manifestada per actituds de menyspreu, indiferència, absència d’empatia i cinisme i la percepció d’eficàcia reduïda, de no ser prou adequat per a la feina, amb sentiments d’incompetència i baixa autoestima Aquests tres aspectes s’acompanyen de diversos símptomes psicosomàtics que motiven la baixa laboral Els principals àmbits professionals on apareix són els relacionats amb la docència, l’…
Andy Warhol
Cinematografia
Artista i cineasta nord-americà d’origen txec el nom original del qual és Andrew Warhola.
Estudià al Carnegie Institute of Technology S'establí a Nova York des del 1952 Partint d’experiències informalistes d’estil abstracte expressionista, durant els anys seixanta es convertí en la figura més coneguda i curiosa del pop americà Utilitzà el mitjà fotogràfic, que ell considerà l’únic que és objectiu per a reproduir la realitat, mitjançant la serigrafia, en composicions on la seriació i la repetició d’una mateixa imatge posa de manifest el procés d’absorció i dissolució de la imatge notícia dels mitjans de comunicació de masses en la psicologia de masses sèries dels accidents d’…
drogoaddicció
Psicologia
Sociologia
Relació establerta entre un individu i una droga que fa que no pugui prescindir-ne sense un gran esforç.
Aquesta relació s’estableix per l’ús repetit que el subjecte fa de la droga La drogoaddicció es pot donar tant amb substàncies que gaudeixen de mercat legal alcohol, tabac, certs preparats farmacèutics, substàncies volàtils, etc com amb d’altres el comerç i la circulació de les quals són illegals haixix, heroïna, cocaïna, etc La drogoaddicció, referida sobretot a drogues illegals d’administració endovenosa, com l’heroïna, començà d’ésser un seriós problema al món occidental a la fi dels anys cinquanta i començament dels seixanta, principalment als EUA Als Països Catalans aquesta habitud no es…
endocarditis
Medicina
Inflamació de l’endocardi localitzada sobretot a les vàlvules.
Els principals tipus etiològics són l’endocarditis infecciosa i l’endocarditis reumàtica De vegades hom fa extensiu aquest terme a diverses lesions trombòtiques o degeneratives de l’endocardi Les alteracions anatomicopatològiques es caracteritzen per la presència de berrugues en la superfície de l’endocardi valvular i per canvis proliferants i exsudatius en la mateixa substància endocàrdica Els resultats finals són les deformacions valvulars valvulopaties cròniques i els èmbols Les deformacions valvulars són degudes a l’engruiximent, l’escurçament, la fixació i la deformitat de…
donació de sang
Medicina
Pràctica regulada de sotmetre’s voluntàriament a l’extracció de sang per a ésser utilitzada amb finalitats terapèutiques, fonamentalment per a transfusions.
És controlada per un protocol de seguretat, tant per al donant, o donador, com per al receptor, que pot variar segons els estats, el donant i l’època Entre els controls establerts cal esmentar el límit màxim per extracció, l’interval i la freqüència uns límits d’edat inferior i superior del donant fora dels quals l’extracció és considerada perillosa, com també un pes mínim, freqüència cardíaca, valors de pressió arterial, etc Quant a la seguretat dels receptors, cal comprovar que la sang del donant no contingui gèrmens patògens especialment de l’hepatitis i el VIH i s’exclouen de manera…
servei social
Política
Dret
Cadascuna de les activitats i programes dedicats a millorar el benestar de persones i grups, generalment impulsats amb administració pública o amb una participació important d’aquesta.
Hom hi inclou tant els més generals, habitualment compresos en els serveis públics educació, seguretat social, sanitat, habitatge etc com, sobretot, els adreçats a collectius amb desavantatges respecte a la població mitjana discapacitats físics o psíquics, tercera edat, delinqüents juvenils, drogoaddictes, immigrants, etc A Catalunya, el conjunt de serveis i establiments socials depenen del departament de justícia i de benestar social de la Generalitat Tant els serveis com els establiments socials només poden realitzar les seves tasques dins l’àmbit d’una organització, la qual ha de respectar…
Josep Maria Guix i Ferreres

Josep Maria Guix i Ferreres
© Bisbat de Vic
Cristianisme
Bisbe.
Rebé l’ordenació sacerdotal el 1952 i l’episcopal el 1968 Fou bisbe auxiliar de Barcelona 1968-83 El 1983 fou nomenat bisbe de Vic Expert en doctrina social de l’Església, es doctorà en teologia a la Universitat de Comillas i en ciències socials a la de Salamanca, i es diplomà en psicologia a la de Madrid Estudià també a l’Institut Social Lleó XIII de Madrid 1953-1957, del qual fou el primer doctor 1965, sotsdirector 1962-67, catedràtic i primer degà 1965-67 des que aquest centre fou reconegut per la Santa Seu com a facultat de la Universitat Pontifícia de Salamanca Fou especialment actiu en…