Resultats de la cerca

El zoroastrisme persa és un exemple típic d’aquesta doctrina, en considerar la lliuta del bé i del mal com a fonament de la història El maniqueisme i el gnosticisme són les dues formes adoptades pel zoroastrisme La darrera modalitat de dualisme cristià, d’una certa influència, fou el catarisme

El terme fou introduït per C Wolff, en aplicar-lo a la dualitat cartesiana de la res extensa matèria i la res cogitans esperit i en considerar-lo en oposició al monisme La metafísica platònica i l’ètica i l’epistemologia kantianes han estat judicades també com a dualistes Dins l’epistemologia són titllades de dualisme aquelles teories que defensen una radical independència entre el contingut de consciència i el seu objecte, i el problema de les quals és de relacionar ambdues dimensions del real, problema que tant el realisme com l’idealisme epistemològics resolen a llur manera

Aquesta interpretació, que s’acordava amb el corrent científic d’aleshores, identificava l’afinitat química amb la polaritat elèctrica En desenvolupar-se la química orgànica, aquesta teoria fou insuficient per a explicar l’existència de molts composts orgànics fou, doncs, bandejada, i la investigació se centrà en l’estudi de l’enllaç químic

Aquesta, tot mantenint el no-dualisme advaita fonamental entre Brahmā que identifica amb Déu personal i el món, aquest manté una certa existència separada, com la que té el cos respecte a l’ànima L’alliberament no és pas una separació negativa del cicle de reencarnacions saṃsārā, sinó la joia de la contemplació de Déu que hom ateny per la devoció bhakti

L' advaita s’oposa fonamentalment al dualisme dvaita per tal com nega l’existència de l’ànima universal Paramātman , de la qual participa la individual, com a distinta de Brahmā Aquest monisme radical, definit principalment per Śankara, ha sofert diverses qualificacions i atenuacions en l’ensenyament de Rāmānuja, Madhva, Nimbārka, Vallabha i Chaitanya

Apareguda a Pèrsia durant el període sassànida segles III-VII, oposant-se al dualisme d’Ahura Mazdā i Ahrimān, n’explicava la unitat primordial a partir d’un origen comú ambdós eren bessons, fills de Zurvān, personificació del temps i del fat, illimitat, etern i increat La usurpació del lloc d’Ahura Mazdā per Zurvān s’explica no solament per l’esforç teològic de resoldre el dualisme radical, sinó probablement per l’influx exercit per l’astrologia grecobabilònica de fet, el culte de Zurvān anava acompanyat d’especulacions astrològiques per a conèixer el destí A través…

Formulat en el Vedāntasūtra de Bādarāyaṇa , sosté la identitat de l’home atman i del real o absolut brahman , identitat que hom copsa no pas pel coneixement lògic tarka, sinó per una intuïció directa jñāna , tal com afirmen els Upaniṣad El món fenomènic, resultat de la illusió māyā , no té una existència separada creure en aquesta realitat a part genera el cicle de les reencarnacions sansāra Interpretacions diverses de l’inici del Vedānta-sūtra han generat formulacions filosòfiques tan oposades com l' advaita no-dualisme de Saṅkara , el viśiṣtadvaita nodualisme qualificat…

Professor a Lovaina, es convertí al calvinisme i es traslladà a la Universitat de Leiden Enfront del dualisme proposat per Descartes, fou un dels principals representants de l’ ocasionalisme La seva Ethica fou publicada pòstumament 1675

Ensenyà un dualisme còsmic, establint una cadena de daimons intermediaris entre la divinitat transcendent i les criatures Compongué la Doctrina vertadera ~170, on atacà els cristians, la qual fou rebatuda per Orígenes en el seu Contra Cels 246