Resultats de la cerca

Establert a Moldàvia, on donà diversos gospodars Jordi Duca mort el 1684, que pujà al tron el 1665, fou destituït 1666, restaurat pels turcs 1668, empresonat 1672, transferit a Valàquia 1674, restablert el 1678 i destronat pels polonesos 1683, i el seu fill Constantí Duca , que també fou gospodar 1693 i 1700-04, i que fou destituït pels turcs i restablert gràcies a les influències del seu sogre, el gospodar de Valàquia Constantí II Basarabi

Cap del partit liberal a partir del 1930, presidí el govern el 1933 Fou assassinat per un estudiant nazi

Duc dels Abruços 1890 Fill tercer d’Amadeu de Savoia, duc d’Aosta, que fou el rei Amadeu I d’Espanya Viatjà a l’Àrtida 1899 i a l’Àfrica equatorial 1906 Durant la Primera Guerra Mundial fou comandant en cap de les forces navals italianes 1915-17 Des de l’any 1919 es dedicà a colonitzar Somàlia, on fundà la puixant colònia agrícola de Villaggio Duca degli Abruzzi Havia estat infant d’Espanya el 1873

A catorze anys entrà a formar part, en qualitat de flautí, de la banda del Primer Regiment d’Artilleria, amb seu a Barcelona, on tingué per director J Grassi Posteriorment estudià harmonia i composició amb Ramon Vilanova i cant amb J Devesa i M Testa, a més de fer filosofia a la Universitat de Barcelona, centre on cursà també estètica musical amb FX Llorens i Barba Influït per l’òpera italiana romàntica, compongué l’òpera Ernesto Duca di Scilla , representada al Teatre de la Santa Creu o Principal durant la temporada 1844-45 El 1858 era músic major del Regiment de Barcelona i el…

Estudià a la facultat de lletres de Tirana i a la Universitat de Moscou, d’on hagué de tornar el 1960 quan es trencaren les relacions entre l’antiga Unió Soviètica i Albània Ha esdevingut el novellista més important de la literatura albanesa Conrea una narrativa allegòrica que té el seu origen en la necessitat d’eludir la censura del règim totalitari d’ Enver Hoxha , al qual sotmet a crítica No obstant el caràcter críptic, algunes de les seves obres foren prohibides Del conjunt de la seva obra novellística hom pot esmentar Gjenerali i ushtrisë së vdekur ‘El general de l’exèrcit mort’ 1963,…

Estudià lletres a la Universitat de Lausana, on es llicencià l’any 1946, any que s’installà a París i es relacionà intensament amb els cercles literaris i intellectuals Començà també a collaborar a la premsa de manera assídua Establert definitivament a Grinhan Droma el 1953, aquest any publicà L’effraie et autres poésies , el primer recull que no rebutjà i que el 1956 rebé el premi Rambert, un dels premis literaris més importants de Suïssa La seva extensa obra poètica reuneix influències del Romanticisme i l’idealisme alemany i del món grecoromà, que assimilà a través de Hölderlin, Rilke,…

Fill d’un aventurer d’origen jueu i d’una actriu belga que visqueren en la semiclandestinitat al París ocupat, tingué una infantesa i una joventut difícils marcades per les baralles i les separacions dels seus pares, la mort del seu germà, l’escolarització en internats, el refús de seguir estudis universitaris contra la voluntat del seu pare i el trencament amb aquest, fets amb una gran influència en la seva obra Després d’emancipar-se, portà una vida bohèmia uns quants anys, durant els quals la coneixença de Raymond Queneau  fou determinant en l’impuls de la seva carrera literària   Des de…

Durant l’ocupació alemanya a la Segona Guerra Mundial formà part de la resistència Posteriorment cursà medicina a les universitats de Tolosa de Llenguadoc, Montpeller i París, i el 1953 obtingué el títol i, posteriorment, el doctorat en ciències Especialitzat en hematologia, cap al 1960 desenvolupà l’hemotipologia, mètode per a la identificació d’individus a partir de les característiques sanguínies, precedent de les proves d’ADN, de gran utilitat forense, policial i també per a l’estudi de la genealogia i el moviment de les poblacions Titular de la càtedra d’hematologia a la Facultat de…

El seu pare era musicòleg i rector de la Universitat de Brno El 1952 es graduà en arts, cinema i literatura a la Universitat Carles de Praga, i posteriorment hi exercí la docència, professió que combinà amb la creació literària, l’assaig i la traducció Els seus primers llibres publicats foren reculls de poemes Ingressà al partit comunista txec el 1950, i en fou expulsat dos anys més tard per desviacionisme, però hi reingressà el 1956 fins el 1970, que en fou expulsat definitivament arran de la seva implicació en la primavera de Praga del 1968 Aquest any publicà dues obres que li donaren…

Format al Conservatori de París entre els anys 1955 i 1960, rebé lliçons de Plé-Caussade contrapunt i fuga, D Milhaud composició, O Messiaen anàlisi i Y Loriod piano i harmonia La seva trobada amb Pierre Boulez el 1956 fou fonamental per al futur de la seva carrera com a director orquestral, que agafà embranzida en succeir Boulez al capdavant del Domaine Musical 1967-73 Combinà les tasques de composició i direcció i les seves primeres obres denoten la petjada del serialisme resultant del seu encontre amb Boulez i de l’assistència als Cursos de Darmstadt Hessen, el 1958 Una de les mostres més…