Resultats de la cerca
Es mostren 186 resultats
túnica
Indumentària
Vestit interior romà, corresponent al quitó dels grecs, amb mànigues o sense, curt fins a genoll en els homes i més llarg en les dones, que hom duia tot sol per a estar per casa, però en públic hom hi posava al damunt la toga o el pal·li; per als servents i la gent humil era el vestit únic.
Solia ésser de lli, però hom en duia també de llana, sobretot a l’hivern Normalment hom en portava dues una d’interior interula o subucula , cenyida, i una altra d’exterior indusium o supparus Els senadors la duien adornada de dalt a baix amb una franja de porpra latus clavus , i els de l’ordre eqüestre amb una o dues franges més estretes angustus clavus Una túnica llarga fins als peus, a la manera oriental, de lli blanc, sovint adornada amb bandes de porpra o clavi tunica clavata esdevingué pròpia dels eclesiàstics, damunt la qual diaques, preveres i bisbes duien els…
castellà
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de Castella, encunyada des del 1471 per Enric IV, de 4,55 g de pes i llei de 23 3
/ 4
quirats.
A l’anvers duia un castell i al revers un lleó
drakar
Transports
Embarcació lleugera, sense pont, emprada pels vikings en llurs expedicions de l’edat mitjana.
Podia transportar de 40 a 100 persones, i duia ornaments vistosos
despatx reial
Diplomàtica i altres branques
Patent o cèdula per la qual el rei ordenava quelcom amb una certa urgència.
Anava firmat pel rei personalment i duia el segell reial en relleu
gra
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent encunyada per Felip II de Castella com a rei de Nàpols, amb un pes d’uns 30 centigrams.
Duia el bust del rei, i al revers, un fragment del collar del toisó d’or
boneta
Alforges per a anar de viatge que hom duia damunt la cavalcadura.
castellà
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de Castella, de pes semblant a l’anterior, encunyada pels Reis Catòlics, que des del 1475 corresponia al mig excel·lent.
Duia el bust dels sobirans a l’anvers i les armes de Castella i Lleó al revers
pelegrí | pelegrina
Religió
Persona que fa per devoció un romiatge a algun santuari, sol o en companyia d’altres.
Antigament anava a peu i duia un vestit particular capa, bordó, carbassa i petxina Hom l’anomena també romeu
adjectiu distributiu
Gramàtica
Adjectiu numeral quantitatiu que serveix per assignar a diverses persones una quantitat idèntica.
A Els soldats duien sengles llances , “sengles” és un adjectiu distributiu, perquè indica que “cada soldat duia una llança”
els Captivadors
Església
Llogaret situat al límit dels municipis de la Nucia i de l’Alfàs (Marina Baixa), amb predomini de població estrangera; té una església dedicada a sant Vicent Ferrer.
Sembla que en aquest indret, al s XVII, hom recollia els captius moriscs i els duia cap a Alger