Resultats de la cerca
Es mostren 186 resultats
túnica
Indumentària
Vestit interior romà, corresponent al quitó dels grecs, amb mànigues o sense, curt fins a genoll en els homes i més llarg en les dones, que hom duia tot sol per a estar per casa, però en públic hom hi posava al damunt la toga o el pal·li; per als servents i la gent humil era el vestit únic.
Solia ésser de lli, però hom en duia també de llana, sobretot a l’hivern Normalment hom en portava dues una d’interior interula o subucula , cenyida, i una altra d’exterior indusium o supparus Els senadors la duien adornada de dalt a baix amb una franja de porpra latus clavus , i els de l’ordre eqüestre amb una o dues franges més estretes angustus clavus Una túnica llarga fins als peus, a la manera oriental, de lli blanc, sovint adornada amb bandes de porpra o clavi tunica clavata esdevingué pròpia dels eclesiàstics, damunt la qual diaques, preveres i bisbes duien els altres ornaments…
castellà
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de Castella, encunyada des del 1471 per Enric IV, de 4,55 g de pes i llei de 23 3
/ 4
quirats.
A l’anvers duia un castell i al revers un lleó
drakar
Transports
Embarcació lleugera, sense pont, emprada pels vikings en llurs expedicions de l’edat mitjana.
Podia transportar de 40 a 100 persones, i duia ornaments vistosos
despatx reial
Diplomàtica i altres branques
Patent o cèdula per la qual el rei ordenava quelcom amb una certa urgència.
Anava firmat pel rei personalment i duia el segell reial en relleu
gra
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent encunyada per Felip II de Castella com a rei de Nàpols, amb un pes d’uns 30 centigrams.
Duia el bust del rei, i al revers, un fragment del collar del toisó d’or
castellà
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de Castella, de pes semblant a l’anterior, encunyada pels Reis Catòlics, que des del 1475 corresponia al mig excel·lent.
Duia el bust dels sobirans a l’anvers i les armes de Castella i Lleó al revers
els Captivadors
Església
Llogaret situat al límit dels municipis de la Nucia i de l’Alfàs (Marina Baixa), amb predomini de població estrangera; té una església dedicada a sant Vicent Ferrer.
Sembla que en aquest indret, al s XVII, hom recollia els captius moriscs i els duia cap a Alger
adjectiu distributiu
Gramàtica
Adjectiu numeral quantitatiu que serveix per assignar a diverses persones una quantitat idèntica.
A Els soldats duien sengles llances , “sengles” és un adjectiu distributiu, perquè indica que “cada soldat duia una llança”
pelegrí | pelegrina
Religió
Persona que fa per devoció un romiatge a algun santuari, sol o en companyia d’altres.
Antigament anava a peu i duia un vestit particular capa, bordó, carbassa i petxina Hom l’anomena també romeu
Sos
Poble
Poble del municipi de Sessué (Ribagorça), a la vall de Benasc, en un planell que domina la riba esquerra de l’Éssera, al SE del cap del municipi.
De la seva església parroquial Sant Andreu depèn la capella de Santa Llúcia A mitjan s XIX era el cap del municipi, que duia el nom de Sos i Sessué