Resultats de la cerca

Amb un palmarès de més de 500 victòries, és considerat, junt amb Coppi i Anquetil, com un dels tres grans del ciclisme mundial Començà el 1961 i arribà a professional, el 1965, amb 98 victòries Guanyà cinc vegades el Tour de França 1969, 1970, 1971, 1972 i 1974, cinc el Giro d’Itàlia 1968, 1970, 1972, 1973 i 1974, una la Vuelta Ciclista a Espanya 1973, set la Milà-Sanremo 1966, 1967, 1969, 1971, 1972, 1975 i 1976 i quatre vegades el campionat del món com a amateur el 1964 i com a professional el 1967, 1971 i 1974 Superà el rècord mundial de l’hora el 1972 a Mèxic amb 49,431 km Es retirà el…

Després de patir diverses malalties, la guarició de les quals atribuí a la lectura del Nou Testament, el 1879 fundà el moviment Christian Science

Són trets característics del pensament d’aquesta associació, exposats per la fundadora en el llibre Science and Health with Key to the Scriptures 1875 només l’esperit té realitat, mentre que la matèria no existeix el mal, la sofrença i la mort no són sinó productes d’una intelligència poc sana Crist guaria per la força de l’esperit i aquest poder curatiu, MB Eddy creia haver-lo redescobert i el propugnava Qui se sotmetia a aquesta guarició mental podia ésser membre del grup El 1879 fou fundada a Boston la Primera Església de la Christian Science , des d’on el grup s’escampà pels…

Bé que de fet només siguin veritables rapinyaires tots els falconiformes rapinyaires diürns i estrigiformes rapinyaires nocturns, hom hi inclou també alguns altres ocells, com els passeriformes del gènere Lanius , a causa de llur manera de procurar-se l’aliment Tots ells són equipats per a capturar i matar animals sovint voluminosos, des de mamífers fins a grans insectes

Actriu còmica i dramàtica discreta, la Columbia en féu un tipus de símbol sexual, no exempt d’ingenuïtat i de picaresca Ha actuat a The Man With the Golden Arm 1955, The Eddy Duchin Story 1956, Picnic 1956, Jeanne Eagels 1957, Vertigo 1958, Of Human Bondage 1964, Adventures of Moll Flanders 1964, The Legend of Lylah Clare 1968, etc

Guanyador del Tour de l’Avenir 1964 per a corredors amateurs El 1965 es professionalitzà i assolí el Tour de França Guanyà, també, el Giro d’Itàlia 1967, 1969, 1976 i la Vuelta a Espanya 1968, victòria amb la qual es convertí en el segon ciclista amb tots tres títols En el seu palmarès hi ha també primeres posicions a la cursa París-Roubaix 1966, la Volta a Llombardia 1966, 1973, la París-Brusselles 1966, 1976, la Volta Ciclista a Catalunya 1972 i la Milà-San Remo 1974 El 1973 assolí el Campionat del Món de ciclisme de carretera a Montjuïc Considerat un dels grans ciclistes de la seva…

Es deixà de celebrar de l’any 1934 al 1939, ambdós inclosos, i tampoc no se celebrà els anys 1941, 1945 i 1946, ni de l’any 1950 al 1953 La competició té lloc actualment durant el mes de febrer, a l’inici de la temporada ciclista La primera volta fou guanyada per Salvador Cardona, i també n'han estat vencedors ciclistes de prestigi com Eddy Merckx 1969, Domingo Perurena 1972, José Antonio González Linares 1973, Vicent Belda 1979, Bernard Hinault 1986, Stephen Roche 1987, Melcior Mauri 1991 i 1992, Alex Zülle 1995 i 2002, Laurent Jalabert 1996 i Alexandre Vinokourov 1999 Dies…

Professional des del 1960, destacà molt aviat en la competició internacional Malgrat ser el ciclista que més cops ha assolit el podi en la Volta Ciclista a França  segon els anys 1964, 1965 i 1974 tercer els anys 1962, 1966, 1969, 1972 i 1976, mai no aconseguí la primera posició, i fou superat per Jacques Anquetil  i Eddy Merckx Tanmateix, el seu palmarès el converteix en un dels grans ciclistes de tots els temps entre altres curses, guanyà el Campionat de França en ruta 1961, la Milà-Sanremo 1961, el Gran Premi de Lugano 1961, la Fletxa Valona 1963, el Gran Premi de les Nacions…

Organitzada per l’Esport Ciclista Barcelona, nasqué de la suma de diverses curses d’un dia com els trofeus Alberto Assalit, Jaumandreu, Masferrer i Nicolau Casaus i el Gran Premi Drink La primera edició passà per Andorra, Figueres, Barcelona, Lleida i Sant Sadurní d’Anoia i rebé el nom de Challenge Drink En la primera i segona edició, el guanyador fou José Pérez Francés També la guanyaren dues vegades Eddy Merckx 1975, 1976, Luis Ocaña i Alex Zulle El 1968 passà de disputar-se de puntuació a temps El primer guanyador internacional fou l’italià Mario Zilioli el 1970 Altres guanyadors foren…