Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
efímer | efímera
Geobotànica
Dit de les comunitats de teròfits que es desenvolupen en molt poc temps, com algunes plantes dels deserts o dels llits fluvials.
efímer | efímera
Botànica
Dit de les flors que es desclouen només una vegada i es marceixen de seguida.
síliqua
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana d’argent encunyada des de l’època de Constantí el Gran; fou batuda, també, per alguns pobles bàrbars, fins al segle VI, i pels bizantins.
Inicialment equivalia a 1/24 del solidus L’efímer emperador romà Màxim Tirà en féu batre a Barcelona
Constantí III Heracli
Història
Emperador bizantí (641), fill d’Heracli I.
El seu efímer regnat, compartit amb el seu germanastre Heraclones, fou un dels períodes més grisos de l’Imperi Es retirà a Calcedònia, on morí emmetzinat
Ca Nostra
Setmanari
Setmanari editat i dirigit a Inca del 1907 al 1929 per Miquel Duran i Saurina, que en fou el principal redactor; era d’orientació catòlica conservadora.
Tingué tres èpoques 1907-14, 1919-25 i 1928-29 Del 1915 al 1918 fou substituït per “La Veu d’Inca”, títol imposat per un nou i efímer equip de redacció
Faneca
Despoblat
Despoblat de la Noguera, al límit entre Bellcaire d’Urgell i la Sentiu.
La torre de Faneca , esmentada ja en 1080-92 dins el comtat d’Urgell i reconstruïda a mitjan s XII pels comtes, donà lloc a un efímer nucli de població, que depenia de la granja de Rocaverd, possessió de Poblet
Eugenio Indalecio de Gaminde y Lafont
Història
Militar
Militar.
Lluità a la guerra d’Àfrica 1859-60 Es posà al costat de la revolució del 1868, però combaté l’alçament federalista de la Bisbal 1869 Fou capità general de Catalunya 1869-72 i reprimí la revolta popular contra les quintes 1870 Fou ministre de la guerra d’un efímer govern Sagasta 1872
Segueró
Porta de l’entrada a la casa-torre situada a la façana oriental del castell de Segueró
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Beuda (Garrotxa), al peu dels vessants sud-orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont, al sector oriental del terme, a la capçalera de la riera de Segueró
(afluent per l’esquerra del Fluvià, aigua avall de Dosquers).
És centrat per l’església parroquial de Santa Maria, romànica, que fou després fortificada s XV, i modificada a l’interior conserva una notable imatge d’alabastre policromada, gòtica, i un retaule del s XVI de Pere Mates El lloc és esmentat el 1011 Bernat Tallaferro el cedí a l’efímer bisbat de Besalú Dins l’antic terme hi ha la important masia del Noguer de Segueró
Joventut Nacionalista
Secció de joventut de la Lliga Regionalista, fundada vers el 1908, de la qual formaren part J.M.Tallada, Nicolau d’Olwer, Josep Carner, M.Carrasco i Formiguera, etc.
A les barriades i les poblacions la Barceloneta, el Poble-sec, Sabadell, Igualada, Granollers, Arenys de Mar, Olot, Montblanc, Agramunt, etc publicà revistes i butlletins, a semblança de l’efímer butlletí de Barcelona Una bona part d’aquestes joventuts s’integrà a Acció Catalana 1922 Aquesta denominació fou emprada també per grups joves del Partit Nacionalista Català, Estat Català, La Falç i nuclis republicans o socialistes de Reus, Granollers i les Borges Blanques
Club Catalònia
Política
Entitat política creada a Barcelona el 1975 com a societat d’estudis, i transformada el 1977 en Catalònia, Partit Polític Català.
Inspirat per Joan AMaragall, Josep ALinati, RGuardans, HTorras i altres membres de la burgesia industrial i financera tradicional, es definí com a monàrquic, conservador, regionalista i europeista El 1976 se n'escindí SMillet i Bel, per a crear a Lliga Liberal Catalana , i també JALinati, que organitzà un efímer Partit Democràtic Català coalitzat amb Alianza Popular No participà en les eleccions legislatives espanyoles del 1977, encara que alguns dels seus homes —CSentís— passaren a UCD Es dissolgué el 1978