Resultats de la cerca

Pessimista i simbolista, fou un renovador del llenguatge i de l’expressió Tot i que l’estructura formal dels seus poemes sembla generalment decorativa, el seu èmfasi expressiu produeix jocs verbals audaços Obres seves, entre altres, són Simbólicas 1911, La canción de las figuras 1916, Sombras 1920 i Waino 1937

Introduí el superrealisme a la poesia del seu país amb Hollywood 1931, Difícil trabajo 1935 i Descubrimiento del alba 1937 També és autor d’assaigs literaris César Vallejo o la teoría poética 1963 i Eguren el Oscuro 1979 El 1979 rebé el premi Nacional d’assaig i el 1986 el premi Nacional de Literatura Des del 1958 visqué a Montevideo com a agregat cultural de l’ambaixada del Perú

Fou convocat per primera vegada l’any 1996 Relació d'obres i autors guardonats 1996 Versos i contracants , de Víctor Obiols 1997 Els grills que no he matat , de Jordi Julià 1998 Almadrava de Roma , de Francesc Burguet 1999 La nit sense alba , de Txema Martínez 2000 Les lentes illusions , de Josefa Contijoch 2001 Música i escorbut , d’ Anna Aguilar 2002 Pavelló d’Orient , de Joan Baptista Camps 2003 Devora l’estimball , de Josep Tuset 2004 El cercle de les ànimes , de Júlia Zabala 2005 Desdiments , de Josep Domènech 2006 Domèstica veritat , de Joan Duran 2007 desert 2008 revocat 2009 La…

S'inicià amb l’obra d’un excepcional cronista d’Índies, l’inca Garcilaso de la Vega, que amb els seus Comentarios Reales o Historia General del Perú 1609-13 donà una indiscutible categoria literària al gènere i superà no sols els qui escriviren sobre la conquesta del Perú Pedro Cieza de León, Agustín de Zárate i Pedro Sarmiento de Gamboa sinó la totalitat dels cronistes d’Índies El barroc a penes tingué ressò al Perú fora d’algun escriptor religiós i del gongorista Juan de Espinosa Medrano, bilingüe, a qui s’atribueix Ollantay i que és autor d' Apologético en favor de don Luis de Góngora 1662…

La geografia El País Basc consta de tres grans regions fisiogràfiques els Pirineus, les Muntanyes Basques i la depressió de l’Ebre Els Pirineus Occidentals o atlàntics, els més baixos i poblats, presenten un eix discontinu, que va perdent altitud de l’extrem est, el pic d’Auñamendi Anie, 2504m cap al litoral guipuscoà passant pels massissos de l’Irati, els Alduides, les Cinco Villas La divisòria hidrogràfica entre les conques de l’Ador i l’Ebre i entre els rius atlàntics continentals i peninsulars no coincideix amb les fronteres estatals Els Prepirineus Meridionals resten reduïts a la…