Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Joan Eixarc
Cristianisme
Eclesiàstic.
Professà, a Càller, a l’orde de Sant Agustí 1470 Reformà, entre altres, el seu convent de Càller i fundà, sota l’advocació del Socors, els de Palma Mallorca, València, Xàtiva, Llíria i Caudiel, amb tots els quals fou creada la província augustiniana de Sardenya
Lluís Eixarc i Bertran
Cristianisme
Missioner.
Ingressà a l’orde dominicà a 14 anys Anà a Filipines 1618, on fou ordenat sacerdot 1620 aprengué les llengües tagala i xinesa i desenvolupà una tasca missionera activa El 1623 passà a les missions del Japó Denunciat, fou empresonat 1626 i cremat viu Beatificat pel papa Pius IX el 1867, hom en celebra la festa el 18 de juliol
Joan Antoni Eixarc
Historiografia
Cristianisme
Historiador cartoixà.
D’una família de mercaders rics, era oncle de Lluís Bertran Ingressà a Portaceli el 1516, d’on fou elegit prior el 1530 És autor, entre altres obres, d’un catàleg dels priors, frares i donats de Portaceli, perdut, d’un Liber benefactorum cartusiae Portae Coeli editat el 1897 i De rebus monasterii Portae Coeli , utilitzat per Roc Chabàs 1899 i avui perdut
Lluís Bertran i Eixarc
Cristianisme
Religiós dominicà.
Ingressà a l’orde dominicà 1544 i fou mestre de novicis al convent de Llombai Es relacionà amb personalitats de la reforma posttridentina, com Maria Agullona, Nicolau Factor i Luis de Granada El 1562 se n’anà de missioner a Amèrica, al regne de Nova Granada, on acomplí una labor evangelitzadora a Tubará, Zipacua, Mahates, Cartagena de Indias, Paluato, Santa Marta i Tenerife S’oposà al tracte inhumà que els encomenderos donaven als indis i, en relació amb una seriosa advertència de fra Bartolomé de Las Casas, tornà a València el 1569, on des d’aleshores fou amic i conseller de l’arquebisbe…
Lluís del Milà i Eixarc
Literatura
Música
Músic, poeta mediocre i prosista vivaç i desigual.
El Cortesano 1561, en prosa castellana, és la seva obra literària més notable Situa l’acció a la cort valenciana de Germana de Foix i del duc de Calàbria, el 1535 bé que la redacció és molt posterior, i hi evoca l’ambient i els personatges de la noblesa i de la burgesia de València Les millors escenes són aquelles, de tipus de farsa i realista, en què intervenen bufons de la cort, els més rellevants dels quals parlen en català, en una mena de relegació lingüística, segons l’esperit de l’autor i el seu medi també parlen en català algunes de les dames protagonistes, en certs moments geloses, en…
baronia de Massalavés
Història
Jurisdicció senyorial vinculada, després de la facultat reial prèvia, als llocs de Ressalany, Prada i Paranxet, el 1247, per Pere del Milà.
Passà als Vilaragut Joan Jeroni de Vilaragut la revengué el 1462 a Joan Ferrandis d’Herèdia El 1540 la comprà Violant Eixarc i del Milà Passà als Milà, marquesos d’Albaida, als Cardona-Borja, marquesos de Castellnou, i als Solís, ducs de Montellano
castell de Carbonera
Castell
Castell del municipi de Beniatjar (Vall d’Albaida), situat al vessant septentrional de la serra de Benicadell.
En època islàmica era anomenat castell de Benicadell i dominava una antiga alqueria Fou donat en feu a Bernat de Bellvís, almirall de les galeres de València, amb jurisdicció sobre els llocs actualment despoblats del Muntis, Suagres, Benimaclet, Benimeia, Rafelgep, Elca, Salem, a més de Bèlgida, població que esdevingué cap de la baronia i que, juntament amb Carbonera, formava una parròquia ja al segle XIV La baronia fou elevada a marquesat de Bèlgida el 1753 a favor de Josep Vicent Bellvís de Montcada i Eixarc de Bellvís, adelantado mayor perpetu de Nova Galícia 1697-1753, en cap…
Miquel de Montcada i Bou
Història
Baró de Vilamarxant.
Fill i hereu de Guillem de Montcada i de Cardona Lloctinent i capità general de Mallorca 1576-78 i virrei i capità general de Sardenya 1578-84 i 1586-90 Al primer període de Sardenya convocà parlament general 1583 i féu diverses crides prohibint de portar armes de foc i l’extracció de monedes d’or i argent de l’illa, i féu tres pragmàtiques destinades al foment de l’agricultura Absent de l’illa en 1584-86, de retorn ordenà, per disposició de Felip II, l’erecció de torres litorals per a la defensa de l’illa, i es preocupà de la reorganització administrativa del regne Es casà amb Lluïsa Bou i…
Rafelbunyol
L’església de Rafelbunyol
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, al sector septentrional de la comarca; el terme s’allarga d’E a W en un terreny pla i al·luvial que vers l’interior s’alça suaument en els dos turons dits els Germanells (103 i 96m alt.), que s’avancen a la propera serra Calderona.
És drenat per la riera de la Rambleta L’agricultura ocupa pràcticament tot el territori El secà es redueix a unes desenes d’hectàrees de garrofers i ametllers, en procés de desaparició El regadiu, que aprofitava tradicionalment l’aigua del Túria a través de la séquia de Montcada per a l’horta, ha estat incrementat fortament durant el s XX amb aigua de pous els principals conreus són les hortalisses en producció intensiva horta antiga i sectors pròxims al poble i el tarongerar Les principals activitats industrials són les derivades de l’agricultura magatzems de preparació de fruita La població…
Jeroni de Vic i de Vallterra
Història
Alt funcionari reial.
Baró de Llaurí, Beniomer, Benioquer i Matada i senyor del castell i les valls de Gallinera i d’Ebo Fill primogènit de Lluís de Vic i de Corbera, de qui heretà les possessions Fou educat a la cort Prengué part en la conquesta de Granada amb el seu germà Joan, que hi morí 1492 El mateix any es casà amb Violant Ferrer i Soler, filla gran de Lluís Ferrer i Eixarc El 1505 fou nomenat justícia criminal de València Acompanyà l’any següent Ferran II i Germana de Foix a Nàpols, i el 1507 fou nomenat ambaixador a Roma prop del papa, càrrec que tingué fins el 1520 —fou confirmat a la mort…