Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
eixut
Geologia
Sequedat en la terra per manca de pluja.
La pèrdua de la humitat comença quan la reducció, per evaporació i transpiració evapotranspiració, de l’aigua continguda en el sòl és superior a la rebuda per precipitació balanç hídric Es dóna en unes determinades zones climàtiques, les característiques de les quals són la irregularitat de les precipitacions en el decurs de l’any i el gran poder d’evaporació de l’aire sec L’eixut és permanent a la zona àrida o desèrtica, on són gairebé inexistents les precipitacions En els climes mediterranis l’eixut és estacional, car es dóna només a l’estiu, amb una llarga i…
eixut | eixuta
Dit de la vaca, ovella, etc, que ha perdut la llet.
pa eixut
Pa que no és del dia.
desrosat | desrosada
Eixut de rosada.
estopeït | estopeïda
Eixut, espès i sense gust, com si fos estopa.
paler | palera
Transports
Persona que té per ofici estendre els pals de varar i treure les barques, quan són a terra.
Hom distingeix el paler mullat del paler eixut , segons que, en la seva feina, entri o no a la mar
regió mediterrània
Bosc mediterrani al Marroc
© Fototeca.cat-Corel
Biologia
Regió biogeogràfica del regne holàrtic que comprèn els països de la conca mediterrània.
El clima és sec i d’hiverns suaus, amb pluges sobretot tardorenques i amb eixut estival La vegetació és xeròfila, constituïda bàsicament per boscs esclerofilles, garrigues, matolls, timonedes i prats secs
caducifoli | caducifòlia
Arbre caducifoli
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Dit dels vegetals que perden les fulles quan arriba l’època estacional desfavorable, sigui l’estació freda (faigs, arbres de ribera, etc), sigui l’estació seca (lleterassa i certs arbusts i arbres tropicals).
La pèrdua de les fulles és una defensa contra l’eixut, tant l’estival com la hivernal, de tipus fisiològic, a causa de l’esmorteïment de l’absorció d’aigua causat pel fred o per la manca d’humitat
Federigo Tozzi
Literatura italiana
Escriptor italià.
Les seves novelles, d’un estil eixut, àrid i fins i tot pesat, representen el rebuig conscient de la novella concebuda com a narració literària Cal esmentar-ne Il podere 1921 i Tre croci 1920 Són típics els seus personatges, que expressen una total apatia i incapacitat de viure