Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Electrometal·lúrgica de l’Ebre
Empresa constituïda a Barcelona el 1904 per a la producció d’energia elèctrica i la fabricació de carbur de calci.
Fabricà també carbonat de potassi i ferrosilici La central elèctrica estigué ubicada a Sástago i Menuza i la fàbrica de productes químics a la Zaida, poblacions totes elles de la província de Saragossa En la dècada dels noranta la part química passà a pertànyer al grup Cros, i la part elèctrica fou adquirida per FECSA, que el 1996 s’integrà a Endesa
Dniprodzeržins’k
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Dnipropetrovs’k, Ucraïna.
Fundada a mitjan s XVIII a l’antic emplaçament de Kamenskoje, sobre la riba dreta del Dnièper, és un important nucli industrial indústria pesant, de construcció de maquinària i electrometallúrgica Port fluvial i nus ferroviari
Ferran Junoy i Vernet

Ferran Junoy i Vernet
© Fototeca.cat
Enginyer industrial, d’una família d’industrials metal·lúrgics.
Ingressà a La Maquinista Terrestre i Marítima 1881, d’on fou 1894 un dels tres directors i, el 1917, director general Un dels creadors i primer president i director d’Electrometallúrgica de l’Ebre SA EMESA 1904, concebé i realitzà la central de Sástago, a l’Ebre Fou president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona 1897-99 i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts El seu fill, Manuel Junoy i Cornet Barcelona 1903 — 1965, també enginyer industrial, fou director general i conseller de La Maquinista 1939-64
Bergen

Aspecte de la ciutat de Bergen, Noruega
© Anna Díez
Ciutat
Capital del fylke de Hordaland, Noruega, situada vora el Vågen Fjord.
És situada en una petita plana litoral vorejada de turons que en dificulten l’expansió urbana, i s’estén per l’estret que divideix el fjord , on hi ha les installacions portuàries El clima és marítim 1,6°C al gener i 14,4°C al juliol, amb precipitacions abundants 1900-2500 mm El centre de la ciutat ha conservat un aspecte medieval És un centre comercial, portuari i industrial indústria naval, electrometallúrgica, de conserves pesqueres, tèxtil i de productes làctis És també un centre d’ensenyament superior Universitat de Bergen, fundada el 1948 És unida per ferrocarril a Oslo i hi ha aeroport…
Cros
Química
Empresa de productes químics creada a Sants (Barcelonès) el 1817 per Francesc Cros (Montpeller 1768 — Barcelona? 1831).
Convertida en la raó social Francesc Cros i Companyia 1819, fou transformada pel seu fill Joan Cros i Possel Barcelona — 1862 en 1831-33 i novament vers el 1844 El 1866 fou constituïda la raó social Amadeu Cros, que installà una fàbrica a Badalona 1874 i que es transformà 1904 en la Societat Anònima Cros, iniciada amb un capital social de 7500000 pessetes Bona part del control de la societat anà a les mans d’una empresa italogrega el 1970, i, el 1972, del Banco de Santander Tenia factories a Badalona, Flix, Lleida, València, Palma i també a Madrid, Sevilla, Santander, la Corunya i Màlaga…
Rià i Sirac
Municipi
Municipi del Conflent, a la vall de la Tet, al sector occidental de l’anomenada cubeta de Prada.
A l’esquerra del riu, el terme comprèn la part més baixa de la vall de la riera de Callau que s’uneix a la Tet al límit amb el terme de Prada, i l’altiplà dit pla de Balançarc on hi ha el llogaret de Llúgols a la dreta, s’estén l’antic terme de Cirac Els principals conreus són els arbres fruiters presseguers, albercoquers, pomeres, cirerers i pereres, la vinya i les hortalisses també hi ha pastures i farratge per al bestiar boví, oví i cabrú La zona de regadiu, que aprofita l’aigua de la Tet i de la riera de Callau, s’estén a banda i banda del riu, a la plana alluvial Hi ha una fàbrica d’…
l’Ebre
El riu Ebre al seu pas per la ciutat d’Amposta
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…