Resultats de la cerca
Es mostren 427 resultats
difracció d’electrons
Física
Fenomen de dispersió d’un feix col·limat d’electrons en incidir sobre determinats materials que tenen estructura cristal·lina.
Aquest fenomen és anàleg al de la difracció dels raigs X en cristalls La primera vegada que s’observà la difracció d’electrons fou l’any 1927, quan Clinton JDavisson i Lester HGermer feren incidir un feix d’electrons monoenergètics sobre un cristall de níquel Els resultats obtinguts confirmaren la hipòtesi de Louis De Broglie sobre el caràcter ondulatori de les partícules
canó d’electrons
Electrònica i informàtica
Dispositiu format per un conjunt d’elèctrodes destinat a produir i concentrar un feix d’electrons.
És emprat en tubs de raigs catòdics, iconoscopis, microscopis electrònics, acceleradors lineals, etc
multiplicador d’electrons
Electrònica i informàtica
Part d’un tub electrònic en què el corrent electrònic inicial és amplificat, successivament, per un conjunt de dínodes alimentats a un potencial cada cop més elevat (fotomultiplicador).
El corrent electrònic és amplificat així per efecte de l’emissió secundària i recollit a l’ànode o collector
emissió electrònica
Electrònica i informàtica
Alliberament d’electrons d’una superfície cap a l’espai que l’envolta.
Pot ésser primària , quan és el resultat de l’elevació de la temperatura de la superfície emissió termoelectrònica o termoiònica, de la incidència de l’energia radiant emissió fotoelectrònica o d’un camp elèctric en el qual s’implica la superfície considerada emissió per camp, i secundària , quan és conseqüència del bombardeig d’una superfície amb electrons o ions En l' emissió termoelectrònica un cos a alta temperatura i en determinades circumstàncies pot alliberar electrons efecte termoelectrònic, que poden restar estàtics formant una càrrega espacial o ésser…
configuració electrònica
Física
Distribució dels electrons d’un àtom o molècula en els diversos orbitals d’aquests.
Per a deduir les configuracions electròniques dels àtoms, hom es basa en el fet que un àtom multielectrònic pot collocar els seus electrons en un conjunt d’orbitals formalment anàleg al de l’àtom d’hidrogen, bo i seguint l’ordre de menor a major energia dels orbitals i tenint en compte el principi d’exclusió L’ordre en què es van emplenant d’electrons els orbitals d’un àtom neutre és 1s, 2s, 2p, 3s, 3p, 4s, 3d, 4p, 5s, 4d, 5p, 6s, 4f, 5d, 6p, 7s, 6d, ~ 5f orbital atòmic La configuració electrònica d’un àtom és simbolitzada per mitjà de la notació dels orbitals amb un…
microscopi electrònic
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric d’una àmplia classe de microscopis que visualitzen un objecte de petites dimensions en fer-lo interaccionar amb electrons.
La utilitat del microscopi electrònic prové del seu gran poder de resolució, que té origen en el fet que la longitud d’ona associada a un electró pot fer-se molt menor que la de les radiacions electromagnètiques emprades en els microscopis òptics així, per exemple, el poder de resolució d’un microscopi que empra electrons d’uns 100 KeV és d’uns 0,3 nm i el d’un que n'empra de 1 000 KeV és d’uns 0,15 nm Per la seva invenció 1932, ERuska compartí el premi Nobel de física del 1986 amb GBinnig i HRohrer Hom distingeix diferents tipus de microscopis electrònics El més estès és el…
model de capes
Física
Model nuclear en què els nucleons tenen un comportament anàleg al dels electrons.
Així, es distribueixen en capes de manera semblant a l’estructuració dels electrons a l’àtom
allau
Electrònica i informàtica
Fenomen en virtut del qual els electrons lliures existents en un medi qualsevol ionitzable sotmès a un camp elèctric, poden produir nous ions ( ionització per xoc
), i crear alhora més electrons lliures que, a llur torn, reprodueixen el mateix fenomen.
Aquesta multiplicació d’electrons lliures i la formació d’ions provoca un augment del corrent a causa de la presència de les partícules carregades electrons i ions, corrent que pot arribar a un valor molt elevat si no és limitat adequadament Aquest fenomen té lloc d’una manera especial en els gasos descàrrega de Townsend i també en els semiconductors
diradical
Química
Molècula que disposa de dos orbitals moleculars d’energia equivalent i dos electrons.
El seu estat més estable és aquell que té els electrons desaparellats en cada orbital i no pas aparellats en un mateix orbital radical
capa
Física
En un àtom, nivell d’energia que pot ésser atribuït a un o diversos electrons corticals en funció de llur nombre quàntic principal n
.
Correntment, hom considera com a màxim 7 capes d’electrons que, per ordre, s’anomenen K, L, M, N, O, P i Q, essent la capa K la més propera al nucli Una capa completa conté 2 n 2 electrons En realitat, aquestes capes consten, respectivament, i com a màxim, de 2, 8, 18, 32, 18, 8 i 6 electrons nivell d’energia
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina