Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
parc nacional d’Arusha
Espai natural
Parc nacional del nord de Tanzània.
És un territori entre el cràter Ngorongoro i el mont Meru 4 567 m que constitueix una reserva d’animals elefants, antílops, girafes, rinoceronts
jaciment de Torralba
Jaciment paleontològic
Important jaciment paleolític al poble castellà de Torralba del Moral, prop de Medinaceli, a la província de Sòria.
Excavat el 1909 i el 1961, destaca per la riquesa de fauna quaternària, especialment elefants, i per la indústria lítica acheuliana, que demostra que es tractava d’un lloc on eren caçats i consumits els grans mamífers
parc nacional de Wankie
Espai natural
Parc natural del NW de Zimbàbue, a tocar de la frontera de Botswana.
Creat el 1928 com a reserva de caça, i com a parc el 1949, és un dels hàbitats més grans d’elefants d’Àfrica, així com de búfals, girafes, zebres, lleons, lleopards i diverses espècies d’antílops
batalla de Zama
Història
Militar
Combat que tingué lloc prop de l’antiga ciutat de Naraggara, a la Numídia, per l’octubre del 202 aC.
L’exèrcit romà, a les ordres d’Escipió Africà, derrotà les tropes cartagineses d’Anníbal aprofitant el desconcert que les seves tropes de guerra causaren en els elefants dels enemics La victòria romana significà la fi de la segona guerra Púnica
Tassili n’Ajjer
Altiplà del desert del Sàhara, al NE de l’Ahaggar, famós per les pintures rupestres prehistòriques, ja que és un dels centres més densos del grup saharià.
Aprofitant les parets de les balmes, hi foren gravades milers de figures d’animals, de fauna salvatge elefants, rinoceronts, girafes, etc o domèstica bòvids Hi ha diversos estils, que responen a diferents cronologies, sempre abans de la desertització Foren estudiades sobretot durant els anys 1956-60
fòcids
Mastologia
Família de carnívors del subordre dels pinnípedes adaptats a la vida aquàtica, per la qual cosa les potes posteriors, molt reduïdes, són sempre girades cap enrere i, doncs, no són útils per a caminar per terra.
Això fa que el desplaçament en terra, dut a terme solament amb les potes anteriors, sigui molt dificultós per contra, són nedadors excellents Tenen les ungles poc desenvolupades, i els manca l’orella externa Comprèn 13 gèneres i 18 espècies, conegudes com a foques i elefants marins i repartides per quasi totes les mars del món, però en especial per l’oceà Àrtic i l’Antàrtic
Upemba
Llac
Llac del SE de la República Democràtica del Congo, eixamplament del riu Lualaba a l’altiplà de Shaba.
A la riba occidental del llac i del riu hi ha el parc nacional d’Upemba 95 024 km 2 , que inclou altres nombrosos llacs i és travessat des del SE pel riu Lufira, que desguassa al Lualaba al N del llac Inclou també els monts Kibara, al N, plens de boscúria Entre la seva rica fauna hi ha zebres, antílops, elefants, búfals, lleons i ocells aquàtics
elefant
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer proboscidi de la família dels elefàntids, al qual pertanyen els gèneres Loxodonta i Elephas, cadascun amb una sola espècie.
Els elefants, que poden arribar a fer quatre metres d’alçada i a pesar set tones, són els animals terrestres més grossos que hi ha actualment N’és característica la trompa, una prolongació de l’apèndix nasal que, a més de complir les funcions respiratòries normals, serveix com a instrument d’absorció i de prensió Uns altres trets comuns de tots dos gèneres són el gruix de la pell i el gran desenvolupament de les dues úniques incisives, que constitueixen llurs defenses i poden arribar a pesar fins a 70 kg i poden passar dels tres metres de llargada El color dels elefants…
vall d’Assam
Vall
Vall de l’Índia, a l’estat d’Assam, situada al nord-est del país i drenada pel riu Brahmaputra
.
Els flancs de la vall són generalment coberts de bosc i les parts habitades, amb rics conreus sobretot d’arròs i de te, es troben situades per sobre les àrees d’inundació del riu Als boscs hi ha elefants salvatges i la reserva de Kājīrangā és coneguda pel fet de contenir les últimes restes de rinoceronts d’una sola banya A causa de la proximitat de l’Himàlaia els terratrèmols hi són freqüents i a vegades molt destructius, com els del 1897 i del 1950