Resultats de la cerca

Membre fundador de l’Estampa Popular Valenciana 1964-67, seguí una línia informalista i guanyà el premi Senyera 1964 L’any 1983 guanyà el Premio Nacional de Artes Plásticas Amb Rafael Solbes formà l' Equip Crònica Des de la mort de Solbes 1981 treballa sol, aprofundint el procés reflexiu entorn de la història de la pintura que iniciaren conjuntament Aquest es concreta en variacions a partir d’obres emblemàtiques, agrupades en sèries, que s’estructuren a partir d’un fil conductor argumental o temàtic Algunes d’elles són projectades tridimensionalment

La seva obra destaca per la reinterpretació de la tradició constructiva mexicana i el caire espiritual dels seus espais, la qual cosa es manifesta amb el tractament cromàtic de les superfícies, el gust per la construcció massiva i l’ús de materials locals Entre les seves obres més emblemàtiques es troben els jardins del Pedregal 1945-50, el convent de les caputxines a Tlalpan DF 1952-55, les torres a l’autopista de Querétaro 1957, juntament amb Mathias Goeritz, la Cuadra de San Cristóbal 1967-68 i la casa Gilardi 1976-80 Rebé el premi Pritzker el 1980

Entre el 1914 i el 1921 treballà com a humorista en teatres de varietats a Alemanya, Àustria, Suïssa i Hongria Fins el 1933 actuà en els principals teatres berlinesos sota la direcció de MReinhardt, EPiscator i RHilpert, entre d’altres L’exili el portà a Praga, Viena, Londres, París, Nova York i Hollywood, on intervingué en pellícules tan emblemàtiques com Casablanca 1942 En la dècada dels cinquanta, de retorn a Berlín, reprengué la seva activitat teatral, dirigit per WLanghoff, BBrecht, BBarlog i FKortner El 1987 realitzà el seu últim treball en Der Himmel über…

El seu treball tracta, des d’una perspectiva crítica, qüestions referents a l’obra d’art i el seu significat, i això li permet de tractar temes socials, culturals i polítics del món contemporani Utilitza la tècnica fotogràfica com a mètode de reproducció La sèrie Europa 1987, antecedent de la installació homònima 1992, eren imatges referencials de la cultura europea, des de pensadors com Wittgenstein, Freud o Lenin fins als grans edificis gòtics o barrocs La sèrie Itaca 1988 reproduïa obres emblemàtiques de l’art minimalista o de l’art conceptual i plantejava l’art com a territori impossible…

Ha obert colleccions en un ventall ampli de gèneres literaris com ara la narrativa “Tros de Paper”, “Narrativa/Empúries”, la poesia “Migjorn”, “El Ventall”, l’assaig “Biblioteca Universal Empúries”, l’estudi universitari “Les Naus d’Empúries” i la literatura juvenil “L’odissea”, “El laberint de paper”, entre d’altres El 1994 inicià un procés de fusió amb Edicions 62 Des del 1997 coedita amb l’editorial Anagrama la versió catalana de diversos llibres En els darrers anys, fins al 2004, Editorial Empúries tingué com a editor Bernat Puigtobella i es consolidà, dins del Grup 62, pels èxits…

Estudià arquitectura a la Universitat de Buenos Aires El 1975 es traslladà a Espanya, i el 1977 s’establí a Barcelona, on collaborà amb el dissenyador Alberto Lievore El 1984 fundà el seu propi estudi Jorge Pensi Design Studio, en el qual, des del 1987 treballà amb Diego Slemenson Considerat una de les figures més influents del disseny contemporani de mobiliari i illuminació, és conegut per la recerca de formes essencials, lleugeresa i funcionalitat en les seves creacions Entre les seves obres més emblemàtiques destaca la cadira Toledo 1988, fabricada en alumini anoditzat, considerada un…

El 2001 s’incorporà Eduard Font als teclats, i el 2006 Salva Racero substituí Pemi Fortuny El seu debut discogràfic tingué lloc el 1989 amb el disc Vas de punt o què , seguit per Lax’n’Busto 1991, Inurted 1992, Qui ets tu 1993, La caixa que puja i baixa 1995, l’acústic Lax’n’Busto a l’Auditori 1996, Sí 1998, Llença’t  2000, premi SGAE al millor disc en català i cinc premis Enderrock, Morfina 2003, Amb tu en directe 2004, que rebé tres premis Enderrock, Relax 2007 i Objectiu la lluna  2008 És un dels grups de més èxit del rock català L’any 2011 el grup publicà el disc Simfònic ,…

Estudià al conservatori Pablo Sarasate de Pamplona i a l’escola superior de música Detmold Alemanya Es donà a conèixer el 1988 en obtenir el primer premi i altres deu mencions en el concurs Belvedere de l’Òpera de Cambra de Viena Ha desenvolupat una important trajectòria operística en la qual ha destacat tant per les seves qualitats vocals com pel rigor interpretatiu amb què resol els personatges El seu repertori va des del Barroc al segle XX, amb una especial predilecció per Mozart i Rossini Entre les seves creacions més emblemàtiques destaquen la Susanna de Les noces de Fígaro…

Durant la seva etapa de formació establí una fructífera amistat amb Antoni Clavé, una relació que els portà a compartir militància ideològica i tots els avenços tècnics i conceptuals de l’efervescent escena artística de l’època Ambdós participaren en concursos com el de cartells que organitzava el setmanari catalanista d’esquerres L’Opinió en el qual, l’any 1933, Clavé s’endugué el primer premi i Ortiga el segon i es feren càrrec de la decoració del Celler Bohemi, una botiga d’alimentació que tenia un espai dedicat a actuacions artístiques A causa de l’època convulsa en què visqué…