Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
embolcall
Biologia
En virologia, estructura membranosa i flexible que envolta la càpsida vírica i que en alguns grups és aportada, si més no parcialment, per la cèl·lula parasitada.
embolcall
Biologia
Conjunt d’estructures que envolten la cèl·lula (amb inclusió de la càpsula, si n’hi ha), la paret cel·lular i la membrana citoplasmàtica, considerades com a conjunt.
embolcall pupal
Entomologia
Cobertura que realitzen alguns insectes, p ex força papallones nocturnes, per a protegir la crisàlide
.
És format per fil de seda i/o per materials diversos com són fulles seques, sorra, branquillons i d’altres
closca
Vista d’una nou on s’aprecia l’embolcall de la closca
Corel / Helen Cohen
closca
Ous de tortuga
margouillat photo / Fotolia.com
Embolcall calcari de l’ou.
cerverina
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 50 a 80 cm d’alçària, de fulles estretes, trinèrvies, enteres o amb 3 o 4 lòbuls estrets i flors blaves reunides en capítols solitaris a l’extrem de llargs peduncles.
L’embolcall fa com una pinya de bràctees argentades Creix a les pastures de jonça de la regió mediterrània
tavella
Embolcall o beina d’un llegum.
tegument
Botànica
Embolcall que protegeix el primordi seminal.
Generalment hi ha un tegument extern, o primina , i un tegument intern, o secundina Els teguments arrenquen de la calaza i envolten la nucella, excepte en el micròpil
Fomalhaut
Astronomia
Estel α de la constel·lació del Peix Austral.
És un estel de la seqüència principal de tipus espectral A2 i d’una temperatura superficial de 9 000 K Té una magnitud aparent visual de 1,16 i és situat a una distància de 22,82 anys llum El satèllit d’infraroig IRAS hi detectà un embolcall de baixa temperatura ~50 K que hom interpreta que és originat per material sòlid que forma probablement un sistema protoplanetari
psíquids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters que inclou papallones petites amb un dimorfisme sexual accentuat, que culmina en les nombroses espècies que tenen femelles àpteres i fins i tot algunes d’àpodes.
Són de vol diürn o crepuscular amb moltes escates transformades en pèls de colors apagats no tenen ni espiritrompa ni palps Les erugues i les crisàlides són també inconfusibles, ja que solen recobrir-se de fragments vegetals i d’altres materials les femelles, en néixer, acostumen a romandre dins aquest embolcall des del qual atreuen el mascle amb la secreció d’una feromona Algunes espècies, però, són partenogenètiques, fenomen extraordinari en els lepidòpters Del miler d’espècies conegudes, a Europa n'habiten unes 150