Resultats de la cerca

Els seus estudis sobre la societat xinesa se centraren en la permanència del mandarinat, l’estructura burocràtica del règim imperial i les formes de protesta social

Els seus dos grans films, de concepció brechtiana, són Death of a Salesman 1951, segons l’obra d’Arthur Miller, i The Wild One 1953 Víctima del maccarthisme, retornà durant uns quants anys a Europa

Hereu d’influències de l’idealisme i de l’existencialisme, com també del luteranisme i del protestantisme liberal, considera que la qüestió religiosa sorgeix en relació amb els problemes de la concreta situació humana, a la qual les afirmacions teològiques donen respostes pràctiques mètode de correlació Entre les seves obres cal esmentar Religion und Kultur 1925, Die sozialistische Entscheidung ‘La decisió socialista’, 1933, Systematic Theology tres volums, 1951-57, The New Being ‘El nou ésser’, 1956, The Courage to Be ‘El coratge d’ésser’, 1958 i The Eternal Now ‘L’ara etern’, 1963

Emigrat d’Itàlia, errà per l’Orient hellenitzat i Egipte Hom en conserva un centenar d’epigrames votius o sepulcrals a l' Antologia Palatina , que palesen una experiència molt humana de la misèria

El 1960 els makondes eren uns 285 000 individus Alguns grups han emigrat a la costa oriental d’Àfrica, i d’altres, a Zanzíbar El 1967 alguns membres d’aquesta tribu lluitaren amb el FRELIMO

Emigrat a Anglaterra, hi escriví The romance of History of Spain 1827, traduïda per Mengláez amb el títol de La España romántica Escriví també en anglès novelles històriques a la manera de WScott, que foren traduïdes posteriorment al castellà

Emigrat després de la presa de la Bastilla, s’establí a Worms i el 1792 formà, amb els exiliats, l' exèrcit de Condé , que combaté la Revolució Francesa fins al tractat de Campoformio 1797 Tornà a França el 1814, amb la Restauració

Par de França, fou diputat de la noblesa als estats generals del 1789, on defensà els privilegis de la reialesa Emigrat, lluità amb l’exèrcit del príncep de Condé, i després acceptà els Bonaparte i fou nomenat ambaixador a Etrúria i a Madrid

Destituït i emigrat a causa de les seves idees liberals 1823, es traslladà a Edimburg, on féu treballs d’investigació que publicà en el periòdic dels liberals emigrats Retornat el 1830, fou diputat a corts set vegades per València, i primer vicepresident del congrés 1844 Fou un dels químics més notables de la península