Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
magatzem
Economia
Tecnologia
Local destinat a guardar-hi primeres matèries, productes semielaborats o mercaderies acabades d’una empresa industrial; també pot servir per a tenir-hi les existències de reserva d’una establiment comercial, etc.
La valoració de les existències emmagatzemades es recull en el compte de magatzem
bústia electrònica
En una xarxa informàtica, unitat funcional que emmagatzema missatges de dades (correu electrònic, servei de facsímil).
Les dades són emmagatzemades a la memòria d’un ordinador que fa de servidor de la xarxa, i l’usuari que té accés a la bústia ha d’establir una comunicació entre el seu terminal i aquest servidor per tal de recuperar els missatges
propiltiouracil
Farmàcia
Química
Substància cristal·lina de color blanc i tast amarg que es fon a 218-221°C.
Actua inhibint la síntesi de les hormones tiroidals, però no interfereix la captació de iode ni l’alliberament d’hormones ja formades i emmagatzemades a la glàndula Té una biodisponibilitat oral d’un 80% i és emprat en medicina per al tractament de l’hipertiroïdisme
saturació
Economia
Situació dels mercats amb un fort excés d’oferta, normalment temporal, d’una mercaderia i que indica sobreproducció.
Si les mercaderies no són conservables, com ara alguns productes alimentaris, la saturació pot provocar importants caigudes de preus Si són de bon conservar, normalment són emmagatzemades en espera de preus millors La saturació de mercats és un dels elements fonamentals en el desencadenament de les crisis capitalistes crisi
autocombustió
Química
Combustió espontània d’una substància.
Es una reacció exotèrmica d’oxidació en la qual la calor es perd més lentament que no es produeix, tot augmentant la temperatura fins a arribar a encendre la substància Algunes matèries com el carbó i el cotó, emmagatzemades en grans quantitats, i amb defecte d’aireig, poden presentar aquest fenomen
coneixement
Tecnologia
En robòtica, conjunt de dades que adquireix un robot a partir d’un procés d’aprenentatge.
En funció de com adquireix aquestes dades, es parla de coneixement per creixement , quan el robot es limita a adquirir dades i memoritzar-les coneixement per reestructuració , quan el robot és capaç d’obtenir més dades a partir de les que té emmagatzemades, i coneixement per ajustament , quan el robot també és capaç de fer generalitzacions a partir de les dades que ha obtingut
cotilèdon

Cotilèdons: 1, en un embrió jove; 2, en un de madur; 3, en una plàntula; 4, en una planta jove
© fototeca.cat
Botànica
La primera fulla, o fulles, de l’embrió de les fanerògames.
En alguns casos funciona com a òrgan de digestió de les substàncies nutritives emmagatzemades en el teixit nutrici de la llavor, puix que esdevé fotosintetitzador un cop la planta ha germinat En altres casos, com en les lleguminoses, actua com a òrgan de reserva i és ple i atapeït de materials nutritius que ha absorbit abans de la maduració de la llavor El nombre de cotilèdons caracteritza alguns grups de plantes les monocotiledònies en tenen un, les dicotiledònies, dos, i les gimnospermes, un nombre variable
desenvolupament postembrionari
Biologia
Procés de diferenciació i de maduració que transforma l’animal nounat en adult mitjançant una sèrie de diferenciacions de teixits i òrgans per a arribar a la maduresa sexual.
Pot ésser directe o indirecte, segons l’estadi assolit per l’individu a la fi de la fase embrionària Tenen desenvolupament directe els animals que, després d’un llarg període embrionari, durant el qual consumeixen les nombroses substàncies de reserva emmagatzemades en l’ou o bé provinents de la mare, neixen amb tots els caràcters morfològics dels adults i els manca solament la maduresa sexual Els animals amb ous pobres en vitellina neixen en forma de larva i els cal un desenvolupament indirecte , durant el qual presenten una sèrie de modificacions morfogenètiques metamorfosi
arxiu informàtic
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt organitzat de dades emmagatzemades en suport magnètic.
esporangi

Esporangi: A, de falzia, molt engrandit; B, fulla de falzia amb esporangis marginals
© fototeca.cat
Botànica
Òrgan on són produïdes i on resten emmagatzemades les espores.
És present en algues, fongs i pteridòfits La forma i l’estructura han evolucionat des d’esporangis unicellulars esporocist sense coberta de cèllules estèrils cap a formes pluricellulars i amb coberta estèril Els esporangis pluricellulars, que es desenvolupen generalment damunt un pedicel, solen ésser esfèrics i consten d’una capa monoestratificada o pluriestratificada que pot tenir un mecanisme de dehiscència A l’interior, el teixit esporogen és format per cèllules que sofreixen miosi i donen espores