Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
portaempelt
Agronomia
Planta que serveix de suport a la varietat empeltada o empelt.
A la planta empeltada resultant, el portaempelt aporta el sistema radicular, però la producció i aparença general és la de la varietat empeltada
David Copperfield
Novel·la de Charles Dickens (1849-50).
Narrada en primera persona, l’autor hi tracta magistralment els anys d’infantesa del protagonista, tot valent-se d’elements autobiogràfics, que són les millors pàgines de l’obra La descripció de la vida dels seus personatges i, especialment, la del jove David, empeltada d’una atmosfera sentimental, produïda per la mort prematura de la mare, les aventures a l’escola i després a la feina on el destina el seu padrastre, són un retrat fidel i melodramàtic del Londres pobre i míser de l’època de l’autor
Josep Maria Castellet i Díaz de Cossío
© Fototeca.cat
Literatura
Editor, crític literari i assagista.
Llicenciat en dret, començà collaborant en diverses revistes com a crític com Laye 1950-54, Ínsula , Índice , Papeles de Son Armadans , i, més tard, en català, a Serra d’Or L’anàlisi de la seva obra crítica, que té molt present l’anàlisi històrica, encara que no deixa de banda l’anàlisi de la cultura i la societat, mostra una evolució i un canvi que permeten establir tres etapes marcades per principis, estètiques i metodologies diferents La primera abraça des dels orígens i primers articles 1947 fins al 1958, i està dominada per l’objectivisme formal i la teoria sartreana del compromís…
, ,
història
Història
Ciència que s’ocupa de l’estudi dels fets memorables humans, com a conjunt de les actuacions dels homes en el passat, i de la narració d’aquestes actuacions.
Bé que la preocupació crítica per escriure la història amb veracitat és molt antiga i que ha anat donant lloc al naixement d’un seguit de tècniques auxiliars de la investigació arqueologia, paleografia, numismàtica, etc, aquesta preocupació no es pot confondre amb la reflexió teòrica sobre l’evolució de les societats humanes que hom troba, aïlladament, en figures com la d’Ibn Haldūn i, més sovint, en els corrents progressius de la historiografia europea des del Renaixement fins avui, però que no ha esdevingut encara un estudi científic coherent, amb un cos de doctrina propi Només cal veure…