Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
encaixada
Acció d’encaixar, especialment de donar-se o estrènyer-se la mà dues persones.
encaixat | encaixada
encaixat (truncat)
Heràldica
Dit de l’escut dividit per la meitat per una línia trencada en angles aguts, dits encaixos.
Cal expressar el nombre dels encaixos i si són sencers o meitats, bé que normalment no passen de quatre Hom confon sovint l’encaixat amb el dentat
tosca
Tecnologia
Eina emprada pels blanquers per a toscar els cuirs.
Consisteix en una pedra tosca lleugerament corbada, encaixada en una peça de ferro d’uns 80 cm i proveïda a cada extrem d’un mànec de fusta
Almonte
Riu
Riu d’Extremadura, afluent del Tajo per l’esquerra (160 km).
Neix a la serralada de Guadalupe, flueix en direcció E-W per una vall encaixada i desemboca prop de Garrovillas Recorre la província de Càceres Té un cabal irregular
Baiasca
L’absis de l’església de Sant Serni de Baiasca, disposat exteriorment en dos pisos amb les seves arcuacions i lesenes, és un cas totalment singular en el romànic català
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llavorsí (Pallars Sobirà) (1.313 m d’altitud).
L’església parroquial és dedicada a Sant Sadurní Es troba a la vall de Baiasca, drenada pel riu de Baiasca, afluent de la Noguera Pallaresa per la dreta és una vall d’origen glacial, encaixada i suspesa i coberta de bosc
riera d’Arbúcies
Riera d’Arbúcies tocant a les cases del poble (la Selva)
© Fototeca.cat
Riera
Riu de la Selva que neix a les terres silúriques del Montseny, als vessants orientals del turó de Sesportadores, dins el terme municipal d’Arbúcies; al seu naixement pren el nom de torrent de Rigròs
, però, immediatament rep el nom de riera Gran
; es dirigeix vers l’est, per terreny granític, i després de passar per la vila d’Arbúcies, prop de la qual s’uneix, per l’esquerra, amb la riera Xica, continua cap al sud-est.
Després de rebre, igualment per l’esquerra, el riu de Cós i de passar encaixada pel terme de Sant Feliu de Buixalleu, arriba a la plana propera a Hostalric, on desemboca, per l’esquerra, a la Tordera, després d’uns 25 km de recorregut
les Abelles
Antic terme, incorporat al final del segle XVIII al municipi de Banyuls de la Marenda (Rosselló).
El mas de les Abelles , amb la capella de la Mare de Déu de les Abelles , testimonis de l’antic llogaret, es troben en una vall encaixada, afluent, per l’esquerra, de la riera de Banyuls, prop de la carena que limita el Rosselló i l’Alt Empordà
el Catllar
El santuari del Catllar al fons
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari on és venerada la imatge romànica de la Mare de Déu del Catllar
, del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), situat entre el Ter i la riera del Catllar, damunt llur confluència, a l’indret de l’antic castell del Catllar
(n’és originària la família Descatllar, senyors de la Roca d’Abella).
La riera del Catllar és afluent de capçalera del Ter, encaixada a la coma del Catllar El front principal és format per la serra del Catllar i la roca Pastuira 2 349 m alt, partió d’aigües amb la capçalera del Freser els contraforts septentrionals, molt encinglerats, l’aïllen de la vall de Carlat, i els meridionals, de la de Tregurà
Ticino
Riu
Riu de l’Europa Central (Itàlia i Suïssa), un dels afluents més importants del Po (248 km).
Neix al peu del Sant Gotard i és regulat pel llac Major, a la sortida del qual es converteix en un riu de plana En el seu curs alt descriu un arc molt ampli fins a Bellinzona, formant la vall Leventina, encaixada entre els Alps Lepontins Aigües avall de Pavia desemboca al Po El seu afluent principal és el Brenno
vall de Seta
Vall del Comtat, entre la serra de l’Almudaina (1 008 m), al N, i la Serrella (1 379 m), al S, tancada a llevant per la serra d’Alfaro.
És drenada pel riu de Seta , afluent del d’Alcoi per la dreta la xarxa de barrancs és exageradament encaixada en les margues miocèniques — albarís — i s’acompanya de nombroses captures, meandres tallats i d’embotiments de diverses generacions Comprèn els municipis de Balones, Quatretondeta, Benimassot, Tollos, Fageca i Famorca Sector de població morisca, després de l’expulsió fou repoblat, en part, per mallorquins