Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
endèmic | endèmica
Ecologia
Dit de l’espècie o altre tàxon que viu exclusivament en una àrea geogràfica determinada.
Les espècies i els tàxons endèmics es produeixen amb més facilitat en alguns indrets com ara llacs, muntanyes isolades, illes, etc, a causa de l’aïllament ambiental que en condiciona la propagació
estepa blenera
Estepa blenera
Alwyn Ladell (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les labiades, de fins a 150 cm d’alçària, de fulles lanceolades, cordades o truncades a la base, coriàcies i crenades, i de flors normalment purpúries.
És endèmica de les Illes Balears
eixorba-rates negre
Botànica
Mata en forma de coixí espinós, de la família de les papilionàcies, de fulles pinnades i flors blanques amb nervis purpuris.
És endèmica a Mallorca i Menorca
peucrist
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de 10 a 30 cm d’alçada, de fulles digitades, serícies i argentines pel dessota, i de flors blanques.
És endèmica dels Pirineus, on creix en roquissars
tortuga gegant d’Aldabra
Tortuga gegant d’Aldabra
Chris Nash (CC BY-NC 4.0)
Herpetologia
Tortuga terrestre de la família dels testudínids, d’uns 160 cm de longitud, diürna i herbívora, que viu en grups i és apàtica i poc intel·ligent.
És endèmica de les illes Aldabra, a l’oceà Índic
violeta roquera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de 20 a 40 cm d’alçada, de fulles imparipinnades, de flors grogues, agrupades en ramells axil·lars, i de fruits en llegum lomentaci, sinuosos.
És endèmica de les Illes Balears, on habita roques calcàries
trincola
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, amb la rabassa llenyosa, de 20 a 90 cm d’alçària, de fulles linears planes o triquetres, de flors blanques, arranjades en panícula, i de fruits capsulars arrodonits.
És endèmica de la península Ibèrica, on creix en sòls guixencs
gresolera
Botànica
Arbust de la família de les labiades, de fins a 70 cm d’alt, de fulles ovades, enteres, coriàcies i llanoses, de flors grogues o d’un groc bru i de fruits en núcula.
És una planta endèmica del sud-est de la península Ibèrica
xatàrdia
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 10 a 25 cm d’alt, d’arrel llarga i gruixuda, de fulles dues o tres vegades pinnatisectes, de flors d’un groc verdós, arranjades en umbel·les compostes irregulars, i de fruits oblongs i costats.
Es fa en pedrusques calcàries, als Pirineus catalans, d’on és endèmica
gasca
Botànica
Mata de la família de les boraginàcies, de 10 a 40 cm d’alt, de fulles oblongues i peloses, de flors roses o blaves i de fruits en aqueni.
Es fa en roquissars calcaris del Pirineu oriental, d’on és endèmica