Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
endolimfa
Anatomia animal
Líquid clar de l’orella contingut en el conducte coclear, situat entre la membrana basilar i la membrana vestibular de la còclea.
cargol
El cargol (en groc) dins de l’orella interna
Archaeodontosaurus (CC BY-SA 3.0)
Anatomia animal
Conducte de l’orella interna situat en l’espessor de l’os temporal i enrotllat en forma d’espiral.
Constitueix el laberint anterior, i conté els òrgans essencials del sentit de l’oïda És format per la columella, o eix ossi central, per la làmina dels contorns, o conducte en espiral, enrotllat al voltant de la columella, i per la làmina espiral o membrana òssia que divideix interiorment la làmina dels contorns en dues rampes, una de timpànica, que correspon a la finestra rodona, i una de vestibular, que s’obre en el vestíbul A l’interior de la rampa vestibular hi ha el cargol membranós, que és un petit conducte enrotllat en espiral que s’inicia per un fons cec en el vestíbul Entre el cargol…
conducte semicircular membranós
Anatomia
Conducte que conté l’endolimfa i una part dels òrgans de l’equilibri.
N'hi ha tres superior, posterior i extern Són a l’interior dels conductes semicirculars ossis
audició
Representació esquemàtica de les característiques d’intensitat i de freqüència de l’oïda humana (nivell de referència: -73,8 dB rerefit a 1 din/cm2)
© Fototeca.cat
Biologia
Percepció d’ones sonores per un animal.
Implica sempre l’existència d’uns òrgans receptors, d’uns nervis auditius i d’uns ganglis o centres nerviosos que transformen l’estímul mecànic de les ones en sons acústica Només els animals més evolucionats insectes i vertebrats posseeixen òrgans diferenciats capaços de percebre ones sonores i transmetre'n l’excitació als centres nerviosos superiors els òrgans receptors del so van sempre associats als òrgans de l’equilibri En els insectes hom troba òrgans timpànics situats a diferents parts del cos, especialment a les tíbies i a les bases de les antenes la percepció sovint és limitada a les…
orella
Esquema de l’orella
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan dels animals que permet de detectar les vibracions produïdes en el medi, tant si aquest és fluid com sòlid.
La forma més simple, que ja apareix en les meduses, consta d’una bufeta tancada, plena d’un líquid on neden unes concrecions calcàries anomenades otòlits i envoltada de cèllules sensorials connectades amb nervis Aquesta estructura, anomenada estatocist , és present en quasi tots els invertebrats aquàtics en nombre i situació diversos En els insectes apareixen òrgans timpànics, formats per unes cavitats, situades a l’abdomen o a les potes de l’animal, que limiten amb l’exterior mitjançant una membrana flexible i que són envoltades de cèllules sensorials Així com els estatocists funcionen per…
laberint
Anatomia animal
Conjunt d’estructures que constitueixen l’orella interna i que consta d’un component ossi excavat a l’os temporal (laberint ossi) i d’un component membranós (laberint membranós), ple de l’endolimfa i separat de les estructures òssies per la perilimfa
.
En el laberint hom distingeix tres parts l’anterior, dita cargol per la seva forma en espiral, que vehicula l’audició la mitjana o vestíbul, composta per l' utricle i el sàcul i la posterior, constituïda pels canals semicirculars , que participen en el manteniment de l’equilibri corporal