Resultats de la cerca

Deixeble de Le Play i Quetelet, a París, començà els seus estudis d’estadística tractant dels pressuposts familiars Fou director de l’institut prussià d’estadística 1860-82, i publicà Der Wert des Menschen ‘El valor de l’home’, 1883 El 1857 exposà l’anomenada llei d’Engel , anàlisi de la variació en la demanda dels consumidors a mesura que augmenten llurs nivells de renda dels quatre pressupòsits enunciats, explicats en aquest estudi, n'hi ha dos els que determinen que una proporció decreixent dels ingressos sigui destinada a béns de primera necessitat i que hom en despengui en…

Centre agrícola i nucli industrial indústria química, basada en la utilització del petroli i del gas

Alumna de Karl Engel a Munic, ha guanyat diversos premis i beques Ha excellit en la interpretació de l’obra pianística de Mozart, del qual ha enregistrat la integral de les sonates per a piano Destaquen també els recitals de música de cambra juntament amb el violinista Augustin Dumay

Capdavanter de l’avantguardisme teatral al seu país, s’exilià el 1933 i visqué a França i als EUA És autor de Krankheit der Jugend ‘El mal de la joventut’, 1929, Die Verbrecher ‘Els delinqüents’, 1929, Der Kampf mit dem Engel ‘El combat amb l’àngel’, 1958, etc

El 1930, després de l’èxit de Der blaue Engel , anà a Hollywood, on J von Sternberg la convertí en un dels grans mites eròtics del star-system plegats treballaren en Morocco 1930, Shanghai Express 1932, The Devil is a Woman 1925 i altres films També intervingué en Angel 1937, Stage Fright 1950, Touch of Evil 1958, Judgement at Nuremberg 1961, entre d’altres

Liberal, fundà la revista Var Verden 1923, antimarxista més tard evolucionà cap al cristianisme Escriví drames Fienden ‘L’enemic’, 1922, Den forjaettede dag ‘El dia promès’, 1926, etc Obres seves importants són En kvinnes vei ‘El camí d’una dona’, 1933, Mannen som elsket rettferdigheten ‘L’home que estimava la justícia’, 1934 i En lysets engel ‘Un àngel de llum’, 1945, contra l’ocupació nazi

Director de l’Institut Nacional d’Arquitectura i Arts Decoratives de Brusselles i fundador de l’Institut Superior d’Art Dramàtic que avui porta el seu nom Fou conseller privat artístic i científic dels reis AlbertI i Leopold III Com a director d’escena, elaborà experiments avantguardistes d’una gran importància per al teatre flamenc Cal destacar, en el teatre, De vertraagde film ‘La pellícula retardada’, 1922 i De man zonder lijf ‘L’home sense cos’, 1925, i les novelles Maria Speermalie 1940 i Het gevecht met de engel ‘El combat amb l’àngel’, 1952

El seu cinema, de narrativa lenta i acurada, és sempre exposat amb imatges d’una refinada bellesa, i en ocasions d’un barroquisme delirant Unit a Marlene Dietrich, que ell llançà a la fama, la dirigí en les seves millors creacions De la seva filmografia cal destacar Underwold 1927, The Docks of New York 1928, Der blaue Engel 1930, Morocco 1930, Shanghaï Express 1932, Blonde Venus 1932, The Scarlet Empress 1934, The Devil is a Woman 1935, Macao 1952 i The Saga of Anatahan 1953 Fou també productor del famós Duel in the Sun 1947, de King Vidor

S'inicià en el teatre amb M Reinhardt i passà posteriorment al cinema, on es destacà, primerament, en els films d’E Lubitsch Madame Dubarry , 1919 Anna Boleyn , 1920 Das Weib des Pharao , ‘La muller del faraó’, 1922, etc i després en els de F Murnau Der letzte Mann , ‘El darrer home’, 1924 Faust , 1926, etc Altres films en què prengué part foren The Last Command i The Way of All Flesh 1928, que li valgueren el primer Oscar d’interpretació que hom atorgà, Der blaue Engel ‘L’àngel blau’, 1930, etc Fou considerat l’actor oficial de l’Alemanya nazi i abandonà el cinema després de…