Resultats de la cerca

Ha de complir també totes i cadascuna de les condicions per a tenir l’estructura matemàtica de grup Les classes cristallines poden tenir l’estructura de grup o bé de subgrup, i en aquest últim cas hom obté políedres geomètrics deduïts dels engendrats en els grups Hi ha un total de 32 classes cristallines de simetria possibles

Hom divideix el segment horitzontal en diverses parts iguals i dibuixa les perpendiculars des de cada punt de divisió a la corba després les interseccions d’aquestes rectes amb la corba són unides mitjançant línies rectes, successivament La suma de les àrees dels trapezis així engendrats representa una aproximació de l’àrea limitada per la corba

Pèrit químic, treballà en la indústria química i participà en el Congrés de Cultura Catalana 1976 S’inicià com a narrador a Fugida en gris 1979, premi Ciutat d’Olot i continuà amb Alens d’amor i de recança 1983, premi Xúquer 1982 i el recull de narracions Del temps del joc al joc del temps 1984 Membre del collectiu Ofèlia Dracs, es consolidà a partir de Sol sense sol 1984, Vent de memòria 1985, premi Ciutat de Palma 1984, Èlia 1985 i, sobretot, Els colors de l’aigua 1986, premi Sant Jordi 1985, obra que feia d’estrena a un projecte de nissaga familiar que, a la manera dels roman-fleuve , s’…

Hom pot distingir les distintes generacions per les diferents fàcies, proporcions de mescla, etc, que presenten els respectius cristalls

La primera investigació teòrica de magnetoestàtica fou feta per ChA Coulomb , que enuncià la llei que és anàloga a la de l’electroestàtica segons la qual dos pols magnètics s’atreuen o es repelleixen amb una força directament proporcional al producte de les masses magnètiques dels pols anomenades també valors dels pols i inversament proporcional al quadrat de la distància entre els pols

Neix a Ulldeter, dins el terme de Setcases Ripollès, a la vall glacial de Morenç, a 2400 m alt La seva capçalera és al Ripollès a la plana de Vic s’orienta cap a llevant, i per les Guilleries, el Gironès i el Baix Empordà, al cap d’uns 167 km, lliura les seves aigües a la platja de Pals, on hom li estima un cabal mitjà natural de 29,4 m 3 /s Deixa la zona axial dels Pirineus a Camprodon, on recull les aigües del Ritort que ve de coll Pregon Després, a Sant Pau de Seguries, s’endinsa pels sediments eocènics marins de la Depressió Central, que segueix per Sant Joan de les Abadesses fins a…