Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
enllosat
Camí enllosat que dóna accés a Castellvell de Solsona
© Fototeca.cat
enllosat
Construcció i obres públiques
Conjunt de lloses que formen la coberta d’una casa.
orquestra
Arquitectura
En el teatre grec, espai circular —i no enllosat— situat entre l’escena i la graderia i amb l’ara de Dionís al centre, destinat a les danses del cor.
En el teatre romà, a causa de la disminució de la importància del cor, l’orquestra, de forma semicircular i amb el terra enllosat, esdevingué un lloc d’honor del teatre, reservat als senadors i als magistrats En algunes ocasions especialment als temps del Baix Imperi, l’orquestra allargada serví per a la representació de les naumàquies
tapajuntes
Construcció i obres públiques
Ciment amb què hom tapa les juntures d’un enllosat.
desenllosar
Desfer l’enllosat del soler (d’una església, d’un pati, etc).
capçaner
Enllosat o empedrat pla que hom fa damunt les parets divisòries de patis, horts, etc.
periglacial
Geomorfologia
Hidrografia
Dit del sistema d’erosió i formes de modelat, característiques de les regions fredes de la Terra, no recobertes pel glaç d’una manera contínua, i on les alternances de glaç i desglaç són el factor erosiu essencial.
El sistema periglacial es localitza en dues zones principals sectors d’alta muntanya, per damunt de l’estatge forestal, amb una temperatura mitjana durant uns quants mesos inferior als zero graus, i sectors de latituds molt elevades En aquesta darrera zona es distingeixen dos sectors diferents el polar continental Sibèria oriental, per exemple, i el polar oceànic Spitzberg, litoral W de Grenlàndia, amb hiverns relativament menys freds que l’anterior En els cims de les muntanyes l’exposició dels vessants facilita més S o menys N l’acció erosiva el mantell herbaci també actua, en general, com…
aixafaterres
Oficis manuals
Persona que tenia com a ofici de picar i d’atapeir la terra, per endurir el sòl no destinat a ésser enllosat o per donar consistència a les parets construïdes només de terra atapeïda.
Aquest ofici era corrent a les planes occidentals del Principat, on les construccions eren, sovint, fetes de tàpia a causa de l’escassetat de pedra
Vall-llobrega
Església de Sant Mateu de Vall-llobrega
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, situat als contraforts més orientals del massís de les Gavarres i drenat per la riera de Vall-llobrega, afluent a la d’Aubi, a la qual desemboca prop del Figuerar (Palamós).
Situació i presentació El terme limita al N amb Vulpellac, a l’E amb Mont-ras i al S i l’W amb Palamós El sector muntanyós, al N, al NW i, en part, al SW, ocupa poc més de la meitat del territori i és cobert de bosc pins i alzines sureres Montagut, de 269 m d’altitud i límit amb el municipi veí de Palamós antic terme de Vila-romà, és el punt més alt de la contrada La vall, ben conreada, s’eixampla i s’obre vers el SE, cap a les terres planes del corredor de Palafrugell És drenada per la riera de Vall-llobrega, tributària per la dreta de la riera d’Aubi, a la qual desemboca ja dins el municipi…
Sant Climent Sescebes
Sant Climent Sescebes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, accidentat al N pels contraforts meridionals de l’Albera.
Situació i presentació El terme municipal de Sant Climent Sescebes, de 24,37 km 2 , s’estén per la major part de la vall de l’Anyet, que travessa de N a S el territori neix dins el terme de la Jonquera, al sector de Requesens, sota el Puig Neulós, i desemboca a l’Orlina, afluent de la Muga, dins Peralada Limita al N amb la Jonquera, a llevant amb Espolla i Mollet de Peralada, a migdia amb Masarac i a ponent amb Campmany i Cantallops Comprèn, a més del cap de municipi, els veïnats d’Ullastre i Vilartolí, i l’antiga quadra dels Solers, amb l’església de Santa Fe El 1937 el municipi adoptà el…