Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
enreixat
Conjunt de barres, llistons, etc, disposats com els d’una reixa, formant reixa.
erer
Agronomia
Garbell gros, de quatre a cinc pams de diàmetre, que hom empra per a porgar el gra a l’era.
Els erers antics tenien les vores d’espart i la reixa de joncs o pell foradada actualment són de fusta amb un enreixat de filferro
frontennis
Esport
Modalitat masculina i femenina de pilota que es disputa en frontó curt de 30 m en partits per parelles i a 30 punts.
S'utilitza una pilota de goma de 48 a 55 g de pes i de 47 a 54 mm de diàmetre, plena d’un compost gasós, i una raqueta de 70 cm de longitud màxima i de 28 cm d’amplada màxima, formada per un enreixat de cordes molt tibants dins un marc ovalat de fusta, de fibra o metall, i proveïda d’un mànec Als Jocs de Barcelona formà part d’un dels esports de demostració pilota basca i els guanyadors foren els mexicans, tant a la categoria masculina com a la femenina
pèrgola
Construcció i obres públiques
Enreixat, generalment de fusta, disposat a manera de sostre i sostingut per pilastres o columnes, per les quals solen enfilar-se ceps, plantes arrapadisses, etc.
raqueta
raqueta
© Fototeca.cat
Esport
Mena de pala formada per un enreixat de cordes molt tibants (que formen el pla elàstic sobre el qual rebota la pilota) dins un marc ovalat de fusta o de metall, proveït d’un mànec, que serveix per a jugar a la pilota.
Emprada principalment per a jugar a tennis, la raqueta té un pes que oscilla entre 320 i 340 grams
fretat | fretada
fretat
Heràldica
Dit de l’escut o de la peça formats per tres (o quatre) cotisses i tres (o quatre) llistes (o també d’altres objectes llargs, com les llances) que s’entrecreuen entre elles passant alternativament per sobre i per sota i formen com un enreixat i claraboies.
A vegades els punts d’intersecció són clavetejats
rafal
Construcció i obres públiques
Cobert de teulada o d’enreixat de ferros o de fustes, amb palla, branques, etc, al damunt, sostingut per pals o per pilars, adossats o no a una façana, a una paret, especialment els construïts davant el portal o el terrat d’una casa per a guardar de la pluja o, especialment, del sol.
seda
Capolls de seda
Indústria tèxtil
Filament secretat pel cuc de seda, fase larval de l’insecte lepidòpter Bombyx mori, el cicle biològic del qual comprèn quatre fases: ou o llavor, larva o eruga, nimfa o crisàlide i papallona.
La papallona femella, després d’ésser fecundada pel mascle, pon de 300 a 600 ous, els quals són covats amb un increment progressiu de temperatura des de 16 fins a 22 o 24°C en el curs de set dies En néixer, els cucs tenen només uns 3 mm de llargada i cal ja alimentar-los amb brots tendres de morera La cria és feta en un local obrador , sobre uns enreixats andanes , a una temperatura de 18 a 20°C Els cucs creixen fins a atènyer de 8 a 9 cm en el curs d’uns trenta-dos dies Quan els cucs comencen a filar, cal posar a llur disposició branques seques sense fulles, on els cucs produeixen llurs…
Corçà
Vista general de Corçà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, a la vall del Rissec, poc tros abans de la seva confluència amb el Daró.
Situació i presentació Limita al N amb Rupià i Parlavà, a l’E amb Ullastret, al SE amb la Bisbal d’Empordà, al S-SW amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, a l’W amb Madremanya Gironès i al NW amb la Pera Comprèn, a part Corçà, cap de municipi, els pobles de Caçà de Pelràs, Casavells municipi annexat el 1969 i Matajudaica, i els petits veïnats d’Anyells i Planils El municipi s’estén per una part dels darrers contraforts septentrionals de les Gavarres, on hi ha afloraments volcànics al paratge de Terra Negra, amb l’elevació màxima al Puig Blanc 140 m, i comprèn un sector planer al S i…