Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
ensitjament
Agronomia
Acció i efecte d’ensitjar.
En l’ensitjament el producte és conservat en forma de grans masses comprimides fora del contacte amb l’aire, i produeix, així, una sèrie de fermentacions anaeròbiques que n'afavoreixen la conservació i el fan més assimilable
Josep Maria Vila i Vidal
Veterinària
Veterinari.
En la dècada dels anys cinquanta implantà nous sistemes d’ensitjament i d’estabulació a l’aire lliure del bestiar boví Esdevingué un destacat especialista en reproducció bovina fecundació artificial i transplantació d’embrions Fou president del Collegi de Veterinaris de Girona 1979-87, vicepresident de la Federació Catalana de Collegis Veterinaris de Catalunya i vicepresident del Consell de Collegis Veterinaris d’Espanya
farratge
Conreus de farratge a les hortes de Valljunquera (Matarranya)
© Fototeca.cat
Agronomia
Verd destinat a l’alimentació del bestiar.
Llevat del gra, qualsevol part de la planta pot ésser emprada com a farratge Pot ésser consumit acabat de collir amb ensitjament previ Les principals plantes farratgeres són lleguminoses alfals, veça, trèvol, etc i gramínies civada, blat de moro, festuca, etc Als Països Catalans, el conreu del farratge nasqué amb la intensificació de la ramaderia per a carn, no anterior al segle XVIII, amb la introducció dels naps, el trèvol i la trepadella en les rotacions de conreus Als Pirineus l’increment del bestiar gros —de peu rodó o vaccí— revelà la insuficiència dels prats naturals,…