Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
hipotiroïdisme infantil
Patologia humana
Hipotiroïdisme causat per una absència congènita de glàndula tiroide (atireosi), per defectes congènits en la síntesi d’hormona o per manca endèmica de iode.
Determina retard mental i del creixement nanisme hipotiroïdeu trastorns de la dentició pell gruixuda, freda, groguenca i arrugada la boca roman entreoberta, amb la llengua grossa i prominent, els llavis gruixuts i la salivació constant la cara és ampla, el nas curt, el front arrugat i les mans i els peus estan inflats El nen es mostra apàtic i menja malament Pel seu aspecte general, hom l’anomena també cretinisme Si el procés es manifesta en nens més grans —habitualment per causa d’una tiroïditis— els trastorns són més lleus
casc
Diferents tipus de casc segons la categoria nobiliària
© fototeca.cat
Heràldica
Timbre de l’escut.
El seu ús començà al segle XIII i es generalitzà al XIV i al XV Al segle XVII en foren assenyalades les posicions i hom en definia la forma i la situació El casc és exclusiu de les armes gentilícies masculines La seva mida en relació amb l’escut no pot superar els cinc setens de l’alçària d’aquest, i la seva posició ordinària és descansant sobre la vora superior de l’escut, i si aquest és inclinat, sobre l’angle superior més alt Els cascs van tots folrats de gules A vegades, i molt sovint a l’heràldica d’alguns països, hom acostuma a timbrar un escut de llinatges amb dos o més cascs, i…
navalló
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels solènids, que té la conquilla ovalada, de 13 a 14 cm de longitud, una mica entreoberta en ambdós extrems, i la xarnera molt llarga.
Té els sifons llargs i soldats entre ells Habita colgat molt profundament a la sorra i només treu els sifons a l’exterior N'hi ha a les costes catalanes
capgròs
Folklore
Pròtesi en forma de cap, generalment humà, que es col·loca damunt les espatlles del portador provocant solament l’efecte d’un personatge amb el cap desmesurat, motiu pel qual el portador acostuma a veure-hi per la boca oberta o entreoberta d’aquest.
La diferència essencial entre el nan i el capgròs està en què el portador d’aquest darrer, en tenir lliure i visible la resta del cos, té moltes més possibilitats de recrear teatralment totes les característiques del personatge que representa