Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
enyorança
Pena o dolor per l’absència, la pèrdua, d’alguna cosa o persona.
Josep Carcassó i Font
Escultura
Escultor.
Deixeble dels germans Vallmitjana Exposà des del 1872 Autor, entre altres obres, de l’allegoria de Castella 1888 del monument a Colom de Barcelona, i de l’estàtua sedent Enyorança 1889, Museu d’Art Modern de Barcelona Morí en la indigència El seu germà Julià Carcassó i Font província de Barcelona 1856 — Barcelona 1916, comediògraf, estrenà i publicà La Tornaboda 1893-94 i estrenà també altres obres Entre armats i congregants , 1894-95 etc
Erik Reger
Literatura alemanya
Pseudònim amb què és conegut Hermann Dannenberger, escriptor alemany.
Pertanyent a la generació més traumatitzada per la Primera Guerra Mundial, en la seva obra més ambiciosa, Union der festen Hand ‘Unió de la mà ferma’, 1931, tracta dels darrers anys d’aquest conflicte i analitza la complicitat de la gran indústria amb el nacionalisme militarista És autor, també, de les novelles Schiffer im Strom ‘Vaixells en el riu’, 1933 i Heimmeh nach der Hölle ‘Enyorança de l’infern’, 1936 i de les narracions Urbans Erzählbuch ‘Llibre de contes d’Urban’, 1943, així com de volums d’assaig
Sinuhe
Història
Personatge central de l’obra Aventures de Sinuhe, narració egípcia, escrita vers el 2000 aC, en forma d’autobiografia i de la qual han pervingut fragments de còpies diverses.
Quan el faraó Amenemhat mor en una conspiració, Sinuhe, alt funcionari de la cort, tem d’ésser implicat en el magnicidi i decideix de fugir a l’est Després de penalitats diverses és acollit per una tribu de beduïns, a Palestina, entre els quals es casa i adquireix prestigi i riquesa Ja vell, sent, però, l’enyorança d’Egipte i, quan el faraó Sesostris el crida, deixa tot allò que ha aconseguit i afronta un retorn insegur que esdevindrà triomfant Considerada una obra mestra de la literatura de l’antic Egipte, no hi ha en ella cap intervenció de poders supraterrenals, i a través de…
Victòria Peña i Nicolau
Literatura catalana
Poeta.
Germana de Pere d’A Peña i casada amb Miquel Victorià Amer , residí a Barcelona Conreà des de molt jove la poesia en castellà, collaborà a El Genio de Víctor Balaguer, que la inclogué a l’antologia Pensil del bello sexo 1845, i un recull dels seus poemes fou publicat al volum Poesías 1855 Participà assíduament als Jocs Florals de Barcelona, on obtingué un accèssit ja el 1859 amb Enyorança , i hi fou premiada encara en diverses ocasions 1865, 1873, 1880 i 1883, com també en altres certàmens Collaborà a La Renaixença , Lo Gai Saber , Calendari Català i Museo Balear , on deixà…
,
Maria Campillo i Guajardo
Literatura catalana
Historiadora de la literatura.
Professora de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona És una de les principals responsables del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica CEFID, vinculat a la mateixa universitat Els seus camps de treball se centren en la literatura durant la guerra civil de 1936-39, l’exili i l’obra de Mercè Rodoreda Els que ha dedicat a la guerra han esdevingut referents imprescindibles, especialment el llibre Escriptors catalans i compromís antifeixista 1936-1939 1994 Dels treballs sobre l’exili són especialment rellevants el volum La cultura catalana en el primer exili…
,
La pàtria
Literatura catalana
Oda de Bonaventura Carles Aribau escrita al final del 1832 per acord dels empleats de Gaspar de Remisa per felicitar llur patró, al costat de poemes d’altres empleats en altres llengües, el dia 6 de gener de l’any següent.
Cant d’enyorança a la terra catalana i d’exaltació a la llengua, hom l’ha considerat com l’iniciador del Romanticisme en llengua catalana i especialment, i ja des del mateix moment de la seva publicació, com a l’impulsor del moviment anomenat de la Renaixença L’original fou enviat per Aribau a Francesc Renart i Arús perquè, segons carta del 10 de novembre de 1832, el corregís i el fes imprimir tot seguit Bé que l’original hològraf, corregit per Renart, s’ha conservat, la primera edició coneguda de La pàtria és la d’ El Vapor , del 24 d’agost de 1833, que introduïa algunes lectures errònies…
,
poesia popular
Literatura
Poesia creada pel poble a partir de la seva necessitat d’expressar unes vivències humanes elementals i permanents i en la qual es reconeix com a tal poble, diferent a la poesia folklòrica —en la qual el poble crea i adapta alhora determinats tipus de poesia que després transmet— i de la tradicional —concepte amb el qual hom pot distingir l’estil de les imitacions cultes fetes damunt materials populars—.
Segons el Romanticisme, la poesia popular seria fruit de la creació espontània i anònima del poble, que hi expressaria la seva mentalitat i la consciència de la pròpia personalitat nacional Per als positivistes, en canvi, el poble no crea, sinó que rep, adapta i transmet la poesia dels doctes Així, l’escola de Menéndez Pidal defensa que el poble és únicament transmissor, no pas creador tanmateix, en el transcurs de la tradició modifica el poema rebut i crea les variants, sempre infinites El fenomen de creació de la poesia popular pot recolzar-se en obscures…
Cap al tard
Literatura catalana
Llibre de poemes de Joan Alcover publicat el 1909.
És el primer que publicà en llengua catalana, i el consagrà com a poeta Alguns dels textos havien anat apareixent des del 1877 en publicacions periòdiques del Principat i de Mallorca El llibre assoleix un alt nivell estilístic i idiomàtic Conté 35 composicions poètiques distribuïdes en quatre seccions “Juvenils”, poesies d’adolescència “Cançons de la serra”, basades en cançons populars mallorquines sobretot La Balanguera i La serra , i on el poeta aportà una visió personal de la natura “Elegies”, peces majors d’un to intimista molt reeixit, i “Endreces”, poemes, la majoria dels quals són…
,
Màrius Torres i Perenya

Màrius Torres
Literatura catalana
Poeta.
Fill d’ Humbert Torres i Barberà El 1926 inicià estudis de medicina a la Universitat de Barcelona El 1933 es doctorà a Madrid i començà a exercir de metge a Lleida El 1935 emmalaltí de tuberculosi i al final d’any ingressà al sanatori de Puigdolena, on residí els darrers set anys de la seva vida i on establí una estreta amistat amb Mercè Figueras, inspiradora de les Cançons a Mahalta L’educació que rebé de jove es fonamentà, d’una banda, en el republicanisme catalanista, i, de l’altra, en una concepció espiritual de l’existència que influí decisivament en la seva lírica Entre el 1934 i el…
,