Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
ínfer | ínfera
Botànica
Dit de l’ovari amb el periant situat al seu damunt.
Presenten aquest caràcter les flors epígines, les quals tenen el tàlem còncau i soldat a l’ovari, de tal manera que els sèpals, pètals i estams semblen inserits damunt d’aquest
orquidàcies
Orquidàcies, Ophrys scolopax
© Fototeca.cat
Botànica
Família d’orquidals constituïda per plantes herbàcies perennes —a vegades lianoides—, terrícoles, saprofítiques o epifítiques, sovint bulboses i sempre micoríciques.
Les fulles són enteres i més o menys vaginants a la base, o bé hi són reduïdes a esquames en les espècies saprofítiques Les flors, disposades en raïm, són zigomorfes, epígines i habitualment hermafrodites, i consten de sis peces periàntiques disposades en dos verticils La peça mitjana del verticil intern, anomenada label , és de forma diferent i més grossa, i en molts casos presenta un esperó Les anteres i els estigmes són concrescents i formen el ginostem Generalment hi ha un estigma mitjà en forma de bec, que rep el nom de rostel El pollen es presenta aglutinat en masses anomenades…
riber
Botànica
Gènere d’arbusts caducifolis, de la família de les saxifragàcies, de fulles alternes i palmades, de flors regulars, epígines i pentàmeres, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits en baia.
Els fruits són anomenats ribes o groselles , i sovint són comestibles, al natural o preparats en forma de melmelada, de compota o de xarop de grosella El riber alpí o cirerola Ralpinum fa fruits menjables però insípids El riber espinós o agrassó Ruva-crispa fa fruits comestibles El riber petri Rpetraecum , de flors vermelloses i campanulades i de fruits vermells i acerbs, es fa als Pirineus i en altres serralades europees El riber vermell Rrubrum , de flors d’un verd pàllid i de fruits vermells i acíduls, comestibles, és conreat a molts països europeus
sinandres
Botànica
Ordre de dicotiledònies simpètales constituït per plantes herbàcies o arbustives, de fulles en general simples i alternes, de flors pentàmeres, epígines i sinantèries, i de fruits habitualment en aqueni o en càpsula.
Com a substància de reserva solen contenir inulina Comprèn les famílies de les campanulàcies, de les compostes, de les lobeliàcies i altres de menys importants
juglandàcies
Botànica
Família de juglandals integrada per arbres monoics de fulles pinnaticompostes disposades helicoïdalment, de flors masculines reunides en aments i flors femenines epígines, solitàries o en espigues, i de fruits en drupa o en nou.
Consta de vuit gèneres, propis sobretot de les zones temperades boreals
iridàcies
safrà de muntanya
© Fototeca.cat
Botànica
Família de liliïflores que consta d’unes 1.500 espècies de plantes herbàcies rizomatoses o bulboses, amb fulles allargades, equitants i embeinadores, amb flors epígines, trímeres, hermafrodites i de periant corol·liforme, i amb fruits capsulars loculicides.
Iridàcies més destacades Chasmante aethiopica casmant Crocus mudiflorus safrà bord , safranó Crocus sativus safrà , safranera Crocus vernus safrà de muntanya Gladiolus sp espècies silvestres coltell , espadella , lliri d'espases espècies conreades gladiol Gladiolus segetum lliri dels blats , matx Gladiolus tristis lliri-jonc Iris sp lliri , gínjol , iris Iris florentina lliri de Florència, lliri d’olor Iris foetidissima lliri pudent Iris germanica lliri blau Iris pseudacorus lliri groc, coltell groc Iris susiana lliri de dol, lliri franciscà Ixia sp íxia…
mirtals
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales integrat per plantes correntment llenyoses, en gran part pròpies de les regions càlides, amb fulles generalment simples i oposades, amb flors cícliques, heteroclamídies, epígines o perígines, i sovint tetràmeres, i amb fruits de diversa mena.
Consta de les següents famílies principals combretàcies, eleagnàcies, enoteràcies, haloragàcies, lecitidàcies, litràcies, melastomatàcies, mirtàcies, punicàcies, rizoforàcies, timeleàcies i trapàcies