Resultats de la cerca

A partir dels anys trenta ensenyà a l’Institut de Psicoanàlisi de Frankfurt, adscrit a l’escola de Frankfurt, on desenvolupà els elements d’una antropologia freudomarxista i estudià els factors socioeconòmics en el desenvolupament de les neurosis Emigrat el 1934 als EUA, s’hi naturalitzà Director del departament de psicoanàlisi de l’escola de medicina de Mèxic 1955, aplicà la psicoanàlisi a les investigacions historicosocials i determinà com a element bàsic dels dogmes religiosos el manteniment de l’autoritat de l’estat a través de l’autoritat familiar i la por a la llibertat Entre les seves…

De molt jove es relacionà amb cercles esquerrans Familiaritzat amb les doctrines anarquistes, collaborà en publicacions d’aquesta ideologia i a la Primera Guerra Mundial fou empresonat pel seu pacifisme La seva producció literària està molt lligada a la seva activitat política Així, a la novella Ascona 1905 satiritza el naturisme de la seva època, i a Judas exposa un moviment revolucionari en forma de tragèdia El drama Staatsräson ‘Raó d’estat’, 1928 és inspirat en el procés de Sacco i Vanzetti És autor també de nombrosos pamflets i assaigs El 1933 fou internat al camp de concentració d’…

Desenvolupà la seva obra a Alemanya i, després del 1933, a Brusselles, Londres i San Francisco La seva obra es caracteritza per la concepció unitària de cada edifici, que s’integra al màxim en el seu entorn i adquireix una força expressiva gairebé simbòlica L’acer, el vidre i el ciment són utilitzats lluny de les geometritzacions racionalistes La torre Einstein, a Potsdam 1920, els grans magatzems Schocken, a Stuttgart 1927, i la sinagoga de Cleveland 1946-52 són les mostres més significatives del seu art

Membre de la Lliga d’escriptors proletaris-revolucionaris 1928, s’exilià a l’URSS el 1933 Prengué part en la Guerra Civil Espanyola, en el bàndol republicà, i durant la Segona Guerra Mundial fou locutor de la ràdio moscovita President del Nationalkomitee Freies Deutschland 1943-45, a partir del 1946 residí al Berlín oriental i fou propagandista del comunisme Publicà reculls poètics Rufe in der Nacht , ‘Crits en la nit’, 1947, narracions Der Tod fürs Vaterland , ‘La mort per la pàtria’, 1942 i les seves memòries sobre la guerra espanyola Camaradas , 1951

Comandant de la marina 1935 i gran almirall del Reich 1939, durant la Segona Guerra Mundial dirigí la campanya de Noruega 1940 i dissuadí Hitler de la invasió de la Gran Bretanya Fou substituït per l’almirall Dönitz 1943 per discrepàncies amb Hitler Jutjat pel tribunal de Nuremberg, fou condemnat a presó perpètua 1946 i alliberat 1955 per motius de salut

El 1929 s’afilià al partit comunista, i fou empresonat pels nazis 1935-45 Acabada la Segona Guerra Mundial i creada la RD Alemanya esdevingué membre del comitè central 1946, del politburó 1958, primer secretari 1971-76 i secretari general del partit 1976 L’any 1976 fou nomenat president del consell d’estat Polític pragmàtic, endurí el règim després d’uns anys de liberalització moderada, però al mateix temps intensificà les relacions econòmiques amb el món capitalista i afavorí un acostament a la República Federal d’Alemanya El 1989 dimití tots els seus càrrecs oficials i fou expulsat del…

El seu autodidactisme pictòric fou influït per l’impressionisme, Gauguin i l’art primitiu egipci i japonès Pintà el Retrat de James Ensor Wallraf-Richartz-Museum, Colònia, 1928 i illustrà La balada de la presó de Reading , d’Oscar Wilde 1907 Fou cofundador amb Kirchner i Schmidt-Rottluff del grup Die Brücke ‘El pont’, 1905

Cap de l’estat major de Hindenburg, contribuí a derrotar els russos a la Prússia Oriental 1914 Des del 1915 compartí amb ell la direcció dels exèrcits alemanys de fet, en fou el cap pensant, i la seva influència envaí el camp civil Hàbilment, malgrat haver sollicitat l’armistici 29 de setembre de 1918, sabé defugir-ne la responsabilitat i traspassar-la al govern Nacionalista i racista exaltat, definidor de la guerra total, féu costat a Hitler putsch del 1923 Escriví sobre qüestions militars i polítiques

Estudià a Praga Fou Generalmusikdirektor de l’Òpera de Berlín 1923-35 i director de l’òpera alemanya al Teatro Colón de Buenos Aires 1936-49 Tornà a Europa, on enregistrà molts discs

Professor a Heidelberg 1924-28 i a Bonn 1928-65, ensenyà una filosofia de la vida basada en l’estudi de l’home i les seves relacions amb el món Influït per Nietzsche i Dilthey, desenvolupà una antropologia cultural basada en el positivisme, el relativisme i l’historicisme Autor, entre d’altres, d' Einleitung in die Geisteswissenschaften ‘Introducció a les ciències de l’esperit’, 1920, Geschichtsphilosophie ‘Filosofia de la història’, 1934, Probleme der Kulturanthropologie ‘Problemes d’antropologia cultural’, 1942 i Mensch und Geschichte ‘Home i història’, 1944