Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
ermini
ermini
Heràldica
Folre consistent en un camper d’argent sembrat de cues d’ermini
de sable, sens nombre determinat.
ermini
Ermini
soumyajit nandy (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels carnívors, de la família dels mustèlids, d’uns 35 cm de longitud des del musell fins a la punta de la cua, i de pelatge delicat i molt suau que ofereix distintes tonalitats segons les estacions, blanc a l’hivern i vermell groguenc a l’estiu.
Habiten en una gran part d’Europa i Àsia, i també a l’Amèrica del Nord, entre els 1000 i els 3000 m d’altura Als Països Catalans hom els troba als Pirineus
cua d’ermini
cua d’ermini
Heràldica
Cadascuna de les clapes negres que imiten la cua d’un ermini, disposades en forma de floc de tres o cinc blens, units a la part superior per tres punts col·locats 1, 2.
Posada sola o en nombre determinat, hom la considera figura d’un escut
orde de l’Ermini
Història
Orde religiosocavalleresc fundat per Ferran I de Nàpols el 1465 i posat sota la regla de sant Basili.
Desaparegué en pujar al tron la dinastia dels Àustria
esmalt
esmalts heràldics: ataronjat
Heràldica
Nom genèric dels metalls i els colors, i també dels folres, emprats per a pintar o representar gràficament la coloració dels escuts.
La representació gràfica dels escuts fou establerta 1638 pel jesuïta italià Silvestre Petra Sancta N'hi ha de tres classes metalls or i argent, colors gules, atzur, sable i sinople i folres ermini, vair i llurs variants Hom considera esmalts neutres, és a dir, que tant poden anar amb un metall com amb un color, els folres i també la porpra i la carnació i, entre els heraldistes alemanys, el sable Alguns tractadistes consideren l’ermini un metall l’argent i el contraermini un color el sable altres esmalts usats pels heraldistes són el ferro, l'acer, l'ataronjat representat…
camaura
Cristianisme
Lligadura que cobreix cap i orelles, usada pel papa fora de les funcions litúrgiques.
És de vellut o setí vermell vorejat d’ermini Generalment ha estat substituïda pel solideu blanc
erminiat | erminiada
creu d’erminis
Creu d’erminis
© Fototeca.cat
entestat | entestada
Heràldica
Dit de cadascuna de les cues d’ermini o altres figures que s’entretoquen pels caps o per la part superior.
Alfons Sanxes-Coello i de Moia
Pintura
Pintor.
D’ascendència valenciana i portuguesa, el 1540 anà amb el seu pare a Portugal, on el seu avi patern era al servei de Joan III Aquest l’envià a Flandes i el recomanà a Anthonis Moor De nou a Portugal, continuà tenint molta relació amb aquest país, fins al punt de passar per portuguès és conegut amb el nom d' Alonso Sanches — o Sánchez — Coello El 1555 era a Castella, i dos anys més tard entrà en contacte amb la cort, a la qual ja sempre restà vinculat, primer a Valladolid i Toledo i després a Madrid, com a pintor de cambra, càrrec en què succeí el seu mestre Moor Assolí una posició acomodada…